Però, el Lluís, que no el Bernat, m’ha dit que al 2009 es va editar un selecció d’escrits dels dos The Common Reader de la Virginia Woolf, El lector común. Barcelona: Lumen, 2009, amb traducció i notes de Daniel Nisa, i amb la col·laboració d’Ana Pérez. Un comentari de Manuel Simón: http://blogs.hoy.es/notas-al-margen/2009/4/6/virginia-woolf-lectora-comun
Una curiositat que tenia per casa d’Ivan Illich, que com molts altres mestres, vaig conèixer arran de la lectura de La Sociedad Desescolarizada (Barcelona: Barral, 1974), aquesta vegada, però, en relació a la lectura: Illich, Ivan. En el viñedo del texto. Etología de la lectura: un comentario al Didascalicón de Hugo de San Víctor. México D. F.: Fondo de Cultura Económica, 1993.
Tradueixo d’El narrador como maestro en el mester de clerecía, de Pablo Ancos: «Hugo de San Víctor [c. 1078 - 1141] assenyalava en el seu Didascalicon l'existència de tres formes de lectura, en les quals l'ordre i el mètode eren essencials: la del professor o docent, la del deixeble o discent, i la que fa un mateix. Els tres tipus de lectura queden exemplificats amb les expressions “llegeixo un llibre a algú”, “llegeixo un llibre per mitjà d'algú” i “llegeixo un llibre” (Trimodum est lectionis genus: docentis, discentis, vel per se inspicientis. Dicimus enim ‘lego librum illi’, et ‘lego librum ab illo’, et ‘lego librum’ (Didascalicon III, vii: 57-58)».
I gaudint del preciós Without Sinking de la cel·lista islandesa Hildur Gudnadóttir, que podeu escoltar al Spotify (alta gratuïta), també recomano la “biografia lectora” de Michèle Petit: Una infancia en el país de los libros. Barcelona: Océano/México: Travesía, 2008. Una entrevista de 2008.
I de Michel Tournier: Lecturas de juventud. Barcelona: Nortesur, 2009. Un article de 2003, ¿Existe una literatura infantil?
Una curiositat que tenia per casa d’Ivan Illich, que com molts altres mestres, vaig conèixer arran de la lectura de La Sociedad Desescolarizada (Barcelona: Barral, 1974), aquesta vegada, però, en relació a la lectura: Illich, Ivan. En el viñedo del texto. Etología de la lectura: un comentario al Didascalicón de Hugo de San Víctor. México D. F.: Fondo de Cultura Económica, 1993.
Tradueixo d’El narrador como maestro en el mester de clerecía, de Pablo Ancos: «Hugo de San Víctor [c. 1078 - 1141] assenyalava en el seu Didascalicon l'existència de tres formes de lectura, en les quals l'ordre i el mètode eren essencials: la del professor o docent, la del deixeble o discent, i la que fa un mateix. Els tres tipus de lectura queden exemplificats amb les expressions “llegeixo un llibre a algú”, “llegeixo un llibre per mitjà d'algú” i “llegeixo un llibre” (Trimodum est lectionis genus: docentis, discentis, vel per se inspicientis. Dicimus enim ‘lego librum illi’, et ‘lego librum ab illo’, et ‘lego librum’ (Didascalicon III, vii: 57-58)».
I gaudint del preciós Without Sinking de la cel·lista islandesa Hildur Gudnadóttir, que podeu escoltar al Spotify (alta gratuïta), també recomano la “biografia lectora” de Michèle Petit: Una infancia en el país de los libros. Barcelona: Océano/México: Travesía, 2008. Una entrevista de 2008.
I de Michel Tournier: Lecturas de juventud. Barcelona: Nortesur, 2009. Un article de 2003, ¿Existe una literatura infantil?
Comentaris