Llibres de llibres 3

Però, el Lluís, que no el Bernat, m’ha dit que al 2009 es va editar un selecció d’escrits dels dos The Common Reader de la Virginia Woolf, El lector común. Barcelona: Lumen, 2009, amb traducció i notes de Daniel Nisa, i amb la col·laboració d’Ana Pérez. Un comentari de Manuel Simón: http://blogs.hoy.es/notas-al-margen/2009/4/6/virginia-woolf-lectora-comun

Una curiositat que tenia per casa d’Ivan Illich, que com molts altres mestres, vaig conèixer arran de la lectura de La Sociedad Desescolarizada (Barcelona: Barral, 1974), aquesta vegada, però, en relació a la lectura: Illich, Ivan. En el viñedo del texto. Etología de la lectura: un comentario al Didascalicón de Hugo de San Víctor. México D. F.: Fondo de Cultura Económica, 1993.

Tradueixo d’El narrador como maestro en el mester de clerecía, de Pablo Ancos: «Hugo de San Víctor [c. 1078 - 1141] assenyalava en el seu Didascalicon l'existència de tres formes de lectura, en les quals l'ordre i el mètode eren essencials: la del professor o docent, la del deixeble o discent, i la que fa un mateix. Els tres tipus de lectura queden exemplificats amb les expressions “llegeixo un llibre a algú”, “llegeixo un llibre per mitjà d'algú” i “llegeixo un llibre” (Trimodum est lectionis genus: docentis, discentis, vel per se inspicientis. Dicimus enim ‘lego librum illi’, et ‘lego librum ab illo’, et ‘lego librum’ (Didascalicon III, vii: 57-58)».

I gaudint del preciós Without Sinking de la cel·lista islandesa Hildur Gudnadóttir, que podeu escoltar al Spotify (alta gratuïta), també recomano la “biografia lectora” de Michèle Petit: Una infancia en el país de los libros. Barcelona: Océano/México: Travesía, 2008. Una entrevista de 2008.

I de Michel Tournier: Lecturas de juventud. Barcelona: Nortesur, 2009. Un article de 2003, ¿Existe una literatura infantil?