La porta de Magda Szabó (Barcelona: Segona perifèria, 2024. Trad. I. N. Szabó i J. Giné de Lasa)
La porta és una gran novel·la organitzada al voltant de la relació entre una dona i la seva dona de fer feines, entre una mestressa de casa i la seva serventa, entre una escriptora de prestigi i la seva queli, que acaba sent la relació entre la Magda i l'Emerenc.
Una relació que és un còctel de dependència i de fastigueig, d'amistat i de menyspreu, d'amor i d'odi.
És una història de relacions que sovint parteixen de fets i situacions quotidianes, infraordinàries, però que s'enfilen amunt, amunt fins que peten i creen tensions incomprensibles i situacions sorprenents que de vegades fins i tot són angoixants.
La Magda és culta, intel·lectual i fa servir referències als clàssics, com ara Jàson, nit virgiliana i altres.
L'Emerec és rude, primària, maldestre, malcarada i antiintel·lectual. S'ha fet ella sola, la vida i la història del seu país l'han adobat a cops i bufetades.
És capaç d'agafar l'enrabiada més gran per un gosset de ceràmica lleig, no dormir perquè la Magda està pioca i no s'ha pres el brou que li ha fet i alhora sorprendre's del barret de la Polett quan es penja.
Al principi i al final del llibre la Magda explica el seu sentiment de culpabilitat per la mort de l'Emerec, però l'Emerenc ja s'havia deixat, ja s'havia donat. De fet, tot i que no la volia ni veure, necessitava saber que hi era, que podia comptar amb ella encara que no li ho demanés mai, i que totes les vegades que li hi va oferir la va engegar a caixes destemprades.
Tot i que al final van haver d'esbotzar la porta de Ciutat Prohibida, l'Emerenc ja feia temps que havia anat obrint la seva porta a la Magda. I s'apreciaven i fins i tot estimaven.
Si bé la personalitat de l'Emerec es va teixint i alhora aclarint al llarg del llibre, en algun moment m'ha semblat que alguns dels seus estirabots poden ser recursos per completar la personalitat del personatge.
La història atrapa i l'escriptura i la traducció també. Sembla un text lleuger però no ho és pas, perquè és ple de detalls, de referències, d'algunes paraules per mi desconegudes (la 1a ja a la 2a pàgina: iconòstasi), d'avançament i retorns, de reflexions intercalades, de descripcions acurades fetes amb frases curtes, etc.
En llegir, de vegades el cap connecta amb coneixements previs, amb altres coses i evoca situacions, lectures anteriors, pensaments. En llegir el gust amb que l'Emerenc escombrava, endreçava, rentava i netejava la plata, vaig pensar que ben bé era l'ofici que més li agradava. Que li agradava i necessitava fer.
Comentaris