Fa un parell de dies
vam tornar a trucar
a les dues veïnes
que viuen al sisè
perquè allà les set
deixessin les bosses
de brossa al replà
que més tard nosaltres
les recolliríem.
Llavors una d'elles
que a boi mai diu res
ens va explicar que
va caure i que no
podia aixecar-se
sort que al coll portava
la medalla de
teleassistència.
Respongueren ràpid
i fins que no van
arribar al seu pis
van estar parlant
amb ella, animant-la.
N'està de contenta
amb aquest servei!
I és que gairebé
és una medalla
que salva la vida.
Comentaris