dilluns, 9 d’agost de 2010

Sèrie B

Dimecres 21 de juliol, vaig participar en la presentació del còmic Sèrie B, de Deamo Bros, o sigui, dels germans Raül i Daniel Deamo.

L’acte va començar amb una benvinguda oficial d’Eugeni Villalbí, de la Secretaria de Joventut, que és qui va convocar el concurs inicial; una explicació del perquè del còmic, que va fer el Raül; una interessant intervenció i un xic reivindicativa que va fer Joan Navarro per part d’Edicions Glénat; la projecció un curt de promo fet pel Raül; el meu rotllo “universitari”; quatre paraules de Dani; i poques preguntes dels i les assistents.

La meva aportació va ser més o menys la següent.

Quan el Raül em de demanar de fer la presentació del còmic Sèrie B, del que ell n’és el guionista i el seu germà Dani el dibuixant, em va fer molta il·lusió per dues raons: 1) Tenir el privilegi de presentar el còmic d’un bon col·lega amb el que he fet alguns vídeos educatius; 2) I per fer-la a l’Universal de la Ronda de Sant Antoni, la meva llibreria de còmics, bé, la meva i la del Martí. Jo, però sóc un aficionat, un llegidor i mirador, i per tant un comprador de còmics.

Per a mi Sèrie B és un còmic fantàstic. Un molt bon còmic i a més en Català. Un còmic, ben imaginat, Ben guionitzat, ben dibuixat, ben “bi-acolorit”, ben editat...

Un còmic que té una acurada narrativa, molt visual, i un ritme de storyboard, o sigui, de guió il·lustrat

És divertit, amb un humor directe i subtil, de vegades satíric i irònic. Amb temes actuals, ple de referències cinematogràfiques i de la realitat que de vegades semblen homenatges, evocacions....
De vegades, en llegir poesia, a un li sembla que l’autor o l’autora, en escriure el poema, volien dir tal cosa, o que darrera del contingut, els ritmes i si s’escau les rimes, s’hi amaga una emoció, un sentiment, una evocació...
Opino que amb els còmics pot passar el mateix, sobretot perquè a més de text i ha imatges, i aquestes poden mediatitzar la lectura, evocar-ne d’altres...

Al llarg de 7 històries i alguns “bonus track”, a Sèrie B trobem, referències implícites i explícites com per exemple: a la pàgina 9, un sis-cents que no és de la Moritz, la cervesa del barri de Sant Antoni on es fa la presentació; a la 10, una critica socials als GPS pel tema del peatges forçats; a la 14, una referència la galàxia googeliana; a la 18 veiem l’Eduard Punset; a la 19 s’esmenta a Bill Murray com s’hagués pogut esmentar una nútria..., i jo suggereixo llegir aquesta història, Sempre és dilluns, escoltant la cançó Aire de La Carrau, que podeu descarregar del seu web, això si, després de donar-vos d’alta; a la 20, surt una estudiant d’Erasmus; a la 22 en Carles Buendia sembla el Bibendum de Pirelli; a la 25 se’ns mostra el Lloret d’uns altres guiris; a la 26, surt un gos, que..., com s’ha de dir? Milú? Ideafix? Rin-tin-tin? Lassie? No, evidentment Rex, i si el Rex ara surt al Canal 33, i ara a TV3 gràcies a ells, fins hi tot i ha gossos que aprenen a parlar en català...; a la 33, un home porta una samarreta amb el nom REDRUM; i a la 42, s’esmenta directament la sèrie La dimensió desconeguda!

I així podríem seguir fins a la darrera pàgina amb històries imaginatives, textos directes i evocadors; imatges clares, acurades i plenes de detalls, i finals inesperats que en sorprenen amb: robots amb vida, amors i paternitats setmanals, retorn de guiris alienígenes, retorns al pleistocè, pisos de l’eixample per a nans, escarabats inesperats, i zombis tancats en un cine com si fossin gremlins de nit.

Com he dit al principi, per a mi Sèrie B és un còmic excel•lent, i per tant, Sèrie B és un Còmic A. Un excel·lent còmic que diverteix i fa pensar.

I per acabar, només parafrasejar la locució d'obertura de la temporada final de La dimensió desconeguda: Obrim aquesta porta [aquest còmic], amb la clau de la imaginació. Després d'ella trobarem una altra dimensió, una dimensió de so, una dimensió de visió, la dimensió de la ment. Estem entrant en un món diferent de somnis i idees. Estem entrant en la dimensió desconeguda, [en la dimensió de Sèrie B].

Llarga vida al còmic! Això sí, amb concursos, beques, ajuts, editorials que hi apostin..., i lectors que en comprin.