dijous, 15 de juliol de 2010

Llibres amunt i avall

Estic molt molest i emprenyat. Ahir al mati van desallotjar la Rimaia de Gran Via 550.

No sabia si titular aquest escrit tal com he fet, o amb “La Gran Via ocupada per desokupar”, o “Adéu veïns”, o “Roba estesa abandonada a la força”...

Vaig baixar al carrer. Dotze furgons dels mossos, abans porqueres –qui sap si haurem de recuperar el nom–, “mossos de negre” antiavalots, amb casc i passamuntanyes –no podrien entrar als edificis públics per dur la cara tapada! –, mirada de mala llet, boca closa i gesticulacions enèrgiques, dos cotxes de la urbana, urbanos –almenys aquests duien la cara enlaire i responien el que podien/volien/sabien/els havien dit–, una ambulància (!)...., i tot el lateral de casa tallat.

Davant del Guitó i del Lido, els okupes desallotjats i alguns col·legues miraven enrabiats i cridaven consignes.

Al gener de l’any passat vaig coincidir amb la detenció dels presumptes terroristes que van fer a la Ronda Sant Pau, al costat de l’òptica dels amics Segarra, i no recordo tanta moguda. He preguntat a un mosso: “Que hi havia terroristes?”. Silenci i mirada de mala llet.

I en mig de tot, un grup de pakistanesos (?) buidaven la biblioteca espontània..., libres amunt i avall, a les mans, amb capses, en carretons..., tot al carrer.

Perdem veïns, perdem roba estesa (llençols i sacs de dormir, calces i calçotets, camises i samarretes, mitjons...), perdem biblioteca popular espontània, perdem façana alegre, perdem festes, perdem els cursos de la Universitat Lliure...

Avui han entotxat tot el que han pogut: portes, finestres pati interior...

I pregunto:
- Perquè els desnonaments tarden tant temps?
- Perquè el desallotjament de La Rimaia ha anat tant despresa (del 2 de febrer al 21 de juliol)?

Per cert. Pocs dies després d’arribar a Gran Via 554, va sonar el timbre del porter automàtic: “Qui hi ha?”, “Correspondència de l’Ajuntament”. Quan vaig sortir de casa a la bústia de tots els veïns hi havia aquesta carta del Fernández Diaz. Bandarra!

Si de Casanova 17, van venir a la Gran Via 550, ara han anat a Gran Via 454..., i demà..., "Barcelona és teva, Barcelona es meva, Barcelona es nostra, Barcelona es gran, gran gran.”, com deia el mestre Gato Pérez a "Barcelona Spot (Barcelona és teva)" de Gato X Gato.

I escrivint això escolto Ludovico Einaudi, pianista minimalista, de vegades nymanià, que em relaxa: Divenire (2007) i Nightbook (2009) [!]

1 comentari:

adrià ha dit...

Quina putada!
Entenc i m'agrada compartir amb tu la ràbia.