dimecres, 16 de juny de 2010

T’estimo per activa i per passiva

L’Aula de Poesia de Barcelona, ha fet 20 anys, i per celebrar-ho ha fet sis samarretes d’estiu amb versos de cinc poetes i una poetessa. A l’Imma li he regalat la que més m’ha agradat literàriament i emotiva, la del text del col·lega universitari Eduard Sanahuja: “T’estimo per activa i per passiva”.

Sense desmerèixer als altres autors, em va passar el mateix amb el punts de llibre que van editar quan van fer 18 anys (18 anys, 18 poetes, 18 poemes): el que em va agradar més va ser el de l’Eduard, “No t’arrenquis la pell: les carícies que hi guardes tenen arrels”.

Vicenta N'Dongo recita el poema “T’estimo per activa i per passiva” editat a Sampler d'Amor, de Domènec Duesa i Rudy Gnutti.



I extrec quatre línies del poema "Home assenyat" del llibre Compàs d’espera, de l’Eduard Sanahuja (Alzira: Bromera, 1006 , Premi Poesia Vicent Andrés Estellés, Ajuntament de Burjassot):

“Però jo ho he donat tot de mica en mica,
i ara
és com si mai
no us hagués donat res.”

Seguint el meu darrer costum, he escrit aquestes ratlles escoltat música. Aquesta vegada Sense Trampa, de Cordes Invisibles. En Jaume de La Garriga, amb qui, al 1983 (?) els vaig anar a veure als 4 gats, fa just una setmana que em va dir que havia localitzat el disc a Spotify. Al concert, la guitarra la tocava en Josep Maria Bardagí, i el violí el seu germà Pere Bardagí, amb el que vaig anar a escola, i el Màgic Andreu feia alguns trucs.

Cordes Invisibles era i és una formació per a quartet de cordes i guitarra. Ara, la formació ha canviat, però el Pere hi segueix. El disc conté la suite que Josep Maria Bardagí va composar pel grup, i que va anomenar com ell, Cordes Invisibles, i algunes peces d’Astor Piazzolla. La versió de Libertango que fa en Pere és preciosa.

Extensions libertangueres

No em puc estar de recomanar també: