Albert Jané i Pascual, Carbassó

Albert Jané i Pascual, Carbassó, va néixer al Vendrell el 15 d’octubre de 1928. Va ser paleta i enrajolador, i va aprendre a toca la gralla amb Macari Domingo i Tort, Macari. Al 1947 va fer de graller del ball de bastons del Vendrell, i amb Jaume Esteve i Oliva, Casalta, va tocar algunes vegades amb la colla de grallers Els Batets de La Bisbal, ja que coneixia al Jaume Batet i Rossell, Graller Batet, i aquest s’havia quedat sol a la colla.

Al 1949, amb Joan Domingo i Puigibet, Jan Macari, i Jaume Esteve i Oliva, Casalta, formen la colla dels Macaris, on hi tocà com a primera gralla fins al 1951. Al 1953 s’integrà a la colla dels Astons, amb la que inicialment hi tocà un any, i posteriorment del 1958 al 1960, quan la deixà per anar a treballar a Alemanya, reincorporant-s’hi en tornar, al 1962.

Al 1964 retorna amb la colla dels Macaris, amb las que segueix fins a la seva dissolució al 1985.
Quan el Carbassó va aprendre a tocar la gralla, ho va fer amb una gralla de quatre claus amb campana metàl·lica, de Josep Casellas, ajustada per ser tocada per un esquerrà, i tot i que ell no ho era, sempre tocà amb “gralles esquerranes”, i fins i tot en Xavier Orriols n’hi va fer una de dues claus.

Gràcies a la seva memòria, moltes de les peces populars de balls de bastons, i dels repertoris dels Astons i dels Macaris, encara són vives al Vendrell.

Tot i que des del dia 15 de febrer ja no estigui amb nosaltres, de ben segur que per Festa Major o per la Fira, les Gralles del Baix Penedès seguiran tocant Matinades pel carrer del Pou.

Tres fotografies de Albert Jané i Pascual, Carbassó.

L’Ofertori de Josep Mercader i Ramon, Astor (l’Ofertori de l’Astor), interpretat per Albert Jané i Pascual, Carbassó, que va ser enregistrat el 7 de setembre de 1988 per Xavier Orriols i Xavier Bayer, i editat a la Col·lecció Fonoteca de Música Tradicional Catalana. Sèrie 1, Documents testimonials-Recerca directa, Volum 1, Música de tradició oral a Catalunya. Font: http://groups.google.com/group/pekegraller

Comentaris

Guino ha dit…
Adéu siau Carbassó.
D'aquí quatre dies el més antic serà el Bero...

Merci per totes aquestes informacions, Jordi .
Hola, Jordi.

Mira que ha passat temps, i fins ara no he llegit aquesta entrada.

M'alegra la inclussió del Toc d'Ofertori, doncs Carbassó dona una classe magistral, de les que ara no es troben fàcilment.

Que vagi bé!!!