dilluns, 14 de juliol de 2008

Perquè moleskinequintana

Va ser al 1998 quan en Filippo de Venezia em va regalar la meva primera Moleskine. Ja la coneixia però mai n’havia tingut cap i la veritat és que des d’aquell moment ja no m’he separat mai més d’elles. Puc dir que ja fa deu anys que sóc molesquiner, tot i que ara, però, enyoro aquelles llibretes de tapes de pseudopell negre, amb el nom gravat.

Aquest bloc pretén ser la meva Moleskine en línia. Una Moleskine, la moleskinequintana, que m’aportarà avantatges com: la possibilitat de tenir sempre en línia allò que hi he anat escrivint, sense haver de rellegir les llibretes ja desades; poder fer cerques per paraules o per termes/etiquetes; i obrir a qui vulgui les meves idees, anotacions, records, comentaris, referències...

Aquest dissabte passat, llegint l’article de l‘Enrique Vila-Matas a Babèlia (La inteligencia de Renard, El País, Babelia, 12-07-08), he trobat el que, entre altres coses, em sembla que serà aquest bloc per mi: “Escribir es una forma de hablar sin que te interrumpan...”. No pretenc crear, ni opinar, ni fer un diari..., simplement vull aprofitar les avantatges del web 2 per, tal com he dit abans, registrar o anotar coses, per poder-hi accedir i fer cerques fàcilment, i si algú les llegeix, bon profit.