14 de novembre de 2022
Tinc hora a les tres de tarda amb el servei d’anestesiologia i reanimació a l’edifici del Clínic de carrer Rosselló. M’acull l’anestesiòleg i m’explica com anirà la sedació i l’anestèsia de l’operació, una cardiologia valvular aòrtica. Em fa diverses preguntes d’anamnesi, com ara com em trobo, la vida que faig, incloent si puc tenir «relacions» (sic), si tinc dolors, etc. Em sembla que em passa un DASI sobre l'índex de capacitat funcional.
Em comença a explicar que a més de fer de metges, son professors i fan recerca. Aprofito una pausa i li comento que soc profe jubilat d’una altra Facultat de la casa i que això ho conec bé. Es queda una mica sorprès i m’explica que el dos mil setze van iniciar una recerca sobre prehabilitació amb l’objectiu que els pacients arribessin al quiròfan amb les condicions millors, i que al mateix temps poguessin «reduir les complicacions després d’una cirurgia i accelerar la recuperació dels pacients».
Després de tres anys de renovació anual de la recerca i en vista dels bons resultats van aconseguir crear el servei preHab trimodal del Clínic, que rep aquest nom per les tres vessants en les quals està enfocat, l’entrenament físic, el suport nutricional i el recolzament psicològic mitjançant el mindfulness. Em proposa participar-hi, cosa a la qual de seguida dic que «Oi tant!», i comento que aquesta és possiblement la millor manera de fer l'extensió d’una recerca universitària.
Suposo que si m’ha fet l’oferiment és que dec ser ASA 3-4.
Començo la sessió d’acollida amb la dietista, que em pesa (79,8 Kg quan el pes habitual era al voltant dels 86), em mesura (1,68 m quan li havia dit que feia 1,70), em fa fer el test Hand Grip (HG) de força amb la mà amb una mena de dinamòmetre, i repassem el que menjo, que en general està tot força be però que hi ha poc llegum, l’informo que no prenc làctics ni productes que en portin per intolerància a la lactosa, li dic que l’alcohol que prenc al dia i em diu que el vagi reduint fins a deixar-lo i que ho compensi amb més proteïnes. Sembla que a casa fem bona dieta mediterrània.
Faig una visita ràpida amb la psicòloga, perquè ha de marxar, on em comenta la dinàmica grupal que fa, que es basa en l’atenció plena (no diu la paraula mindfulness) i exercicis de respiració, que fa les sessions els dimarts a les onze i quedem que ja em citarà per la primera.
Passo a la fisioterapeuta que em fa fer el test de la marxa dels sis minuts (6MWT) i em fa caminar trenta metres entre dos cons mentre registra la saturació i em sembla que les pulsacions. Com que sabem que caminant fem uns cinc quilòmetres a l'hora, això vol dir un quilòmetre cada dotze minuts, i com que n'he fet sis dec haver fer uns cinc-cents metres, potser tirant a menys, perquè he bufat.
Després, mentre descanso una estona, em donen els qüestionari SF12 de qualitat de vida relacionada amb la salut, i HAD d’ansietat i depressió, per omplir. La veritat és que tot i les revisions, actualitzacions, validacions i recerques associades, tant aquests dos qüestionaris com el DASI els trobo una mica mec. Però qui soc jo per jutjar-ho.
Una vegada acabats els qüestionaris la fisioterapeuta em va fer anar al seu despatx on m’explica com seran les sessions de càrdio que farem els dimarts i el dijous a les 12 al soterrani de Casanova 160,i em fa fer mig minut d'assegudetes o sentadilles (STST o Sit to Stand, en dec haver fet una desena, i em dona un inspiròmetre sense boles per anar ampliant la capacitat pulmonar i quedem pel dijous disset.
Comentaris