Banalitats sobre la interacció, la imatge personal i professional i la comunicació en les sessions en línia

Revisat i ampliat el 16/07/2020

Vull compartir, amb complicitat, algunes banalitats que em sembla important recordar i explicitar, que sorgeixen de l’experiència en docència en línia del professorat del Màster d'Entorns d'Ensenyament i Aprenentatge amb Tecnologies Digitals de la Facultat d'Educació de la UB, que des de 2013 s’imparteix en modalitat no presencial, i per tant en línia, així com de comentaris i reflexions formals i col·loquials que aquests dies he recollit en reunions i converses informals en línia.

• El fons: se suggereix que sigui clar i neutre però cadascú decideix el que li sembla més adequat o del que disposa. Tres comentaris: 1) No cal ensenyar les cases; 2) Jo a la paret dal darrera hi tinc dues làmines que molts de vosaltres heu vist, però que avui les he tret; i 3) Em sembla que va ser el filòsof italià Nuccio Ordine, el de La utilitat de l'inútil, que comentava que hi havia molts tertulians televisius que quan participaven des de casa tenien al darrera una llibreria, però que en canvi en les seves reunions amb col·legues universitaris, se’n veien poques, i ho deixava a l’aire.
• Eviteu tenir llum al darrera o una finestra amb molta claror. El contrallum enfosqueix molt la cara i es perdin les faccions i expressions.
• Abans de començar, si voleu evitar brillantors, assequeu-vos el front i la cara.
• Se suggereix que portem una samarreta, jersei o camisa amb coll. És important donar una imatge endreçada. Com en la televisió, evitem ratlles i quadres, millor color llis i clar.
• Tot i que anem amb pantaló curt i amb sabatilles o xancletes no podem oblidar que estem en un acte formal. 
• De vegades necessitem beure i tenim al costat una tassa, una ampolla i pot passat això... (bec i em vaig a eixugar els llavis...). Un mocador a la vora va molt bé.
• És important mirar a la càmera. Si la teniu a sota de la pantalla, heu de tenir en compte que la vostra imatge surt ampliada i deformada per l’efecte de contrapicat. En el meu cas em vaig comprar una càmera web per uns 35 €, per posar-la a l’alçada dels ulls. 
• Si la càmera és a dalt de la pantalla la imatge és més real. Una anècdota. Fent un Skype amb uns amics, un li va dir a un altre: «A veure si et talles els pèls del nas!». Els contrapicats són perillosos! (pèls del nas, papades, cares mal afaitades, arrugues que no ens agraden...) 
• Si us poseu uns auriculars evitareu l’eco de la votra pròpia veu.
• Si teniu una escaleta, un guió o uns apunts de la sessió, poseu-los sobre el teclat per no anar girant els ulls i el cap. En els exàmens orals en línia que fem a l’alumnat, n’hi ha que posen l’ordinador tocant a una paret i al seu voltant i pengen les «xuletes», mida cartell, al voltant de la pantalla. És una bona estratègia per no anar girant el cap i els ulls.
• Mireu de no tancar els ulls mentre parleu ni mireu a l’infinit.
• Si ens ve un badall, a mi m’ha passat, el mocador del costat és molt útil.
• Si podeu, aparteu-vos de la pantalla de manera que se us vegin les mans, tant per potenciar la comunicació no verbal i l’emfatització de la vostra explicació, com per donar model en el cas de necessitar-se, com ha passat aquest d’abril, d’una comunicació en línia amb alumnat d’educació infantil i primària.
• Si hem de compartir un fitxer, una aplicació o la pantalla, explicitem-ho de manera que s’entenguin perquè movem el cap i els ulls i potser fem alguna expressió rara.
• En general eviteu coses que puguin distreure la vostra aportació.
• I com diu Corbin Ball «…remember, the speaker is the show, not the program.»

Ampliació (16/07/2020)

No estic d’acord amb tot el que he escrit, però és un recull d’opinions i consells de diversos col·legues.

• Evitem gravar-nos com un bust parlant estàtic. 
• No és aconsellable estar-nos drets i que se’ns vegi tot el cos. De cintura en amunt ja està bé i si el pla és més petit, que ens vegin els moviments de les mans. Cal recordar que no som a l’aula, que hem de donar sensació de proximitat, que tot i que expliquem o parlem per a tota la classe, cada estudiant també ha de «sentri» que li parlem a ell. I a més no cal marcar una jerarquia pròpia de les sessions presencials: la «senyu» o el «profe» drets parlant (abans a sobre d’una tarima) i els estudiants asseguts en silenci i prenent notes.
• Vigilem els «tics»: tocar-nos el nas, rascar-nos l’orella o el cap, fregar-nos els ulls...
• Evitem parlar sense mirar a la càmera, elles «son» els i les nostres estudiants
• Evitem fer servir cosses o falques («muletillas») quan parlem i expliquem coses: Sí? Mmm? Emmm? No? Oi? Eh? O sigui? M’entens! (aquest tracta als altres de...)
• Si hem de pujar i/o compartir un fitxer, un document o la pantalla de l’ordinador, diguem-ho, perquè potser ens mourem, mourem el cap, mirarem a dreta i esquerra, mirarem genyo i potser farem alguna expressió rara
• Hi ha qui diu que si hem de beure, és millor fer-ho d’un vas o un cantimplora que directament d’una ampolla de plàstic. I perquè no d’un càntir! Hehehe!
• Evitem iniciar les sessions o els clips de vídeo a l’estil youtubers o influenciadors/ores
• A partir de la 2a sessió, comencem sempre recordant i acabem resumint (uf aquests gerundis)
• Si fem una sessió a la tarda i tenim bona claror, hem de tenir en compte que ara (setembre 2020) que ens acostem a la tardor, es fa fosc més aviat i cal preveure que potser haurem d’obrir algun llum. Evitem de totes totes que estigui que el llum sigui darrera nostre ja que produiria un contrallum.