Em desperto i des
del llit sento el bon
dia que em regalen
les falcies i els
ballesters que nien
a alguns forats de
ventilació
de parets mitgeres
i sota terrats
de l'interior
de l'illa on vivim,
la Gran Via de
les Corts Catalanes,
a prop de la plaça
Universitat.
M'hi giro una mica
sovint amb la ràdio...
Torno a despertar-me
una estona més
tard. No sé quina hora
és ni si és molt tard.
Les nostres mans es
troben sota dels
llençols i ens diem:
«Bon dia estimada».
I un petó ben dolç.
I després de prendre
cafè i un tallat
a la galeria
on ja toca el sol
podem començar
el nou dia amb calma
i felicitat.
Comentaris