Venezia 2011

Venezia amb família.
Nova visió i lectura.
Calidoscopi.

 

 Han passat vuit anys. 

Passa el temps, la vida creix...

Venezia roman.

Al Bac Art Studio del Dorsoduro, amb una figura dibuixada per de David Dalla Venezia

Góndoles negres
llisquen pels foscos canals.
Xipolleigs i "oïs".

San Giorgio s'adorm.
La llacuna serena
bressola el seu son.

Si el mestre Borges
el veiés i passegés,
bifurcaria.

 

La roba estesa 

entre canals i carrers. 

Estels de dia.

Acqua Alta. Una
llibreria que és
qualque cosa més.

Venezia s’adorm
abraçada a la boira.
Tu i jo ens estimem.

La millor imatge
de Venezia és el seu
reflex a l’aigua.

Plou a Venezia.
No hi ha cap cabellera
a les altanes.

Sempre ens quedarà
la Toletta per comprar
llibres. Cultura.

Hem recorregut
tota la topografia
de la Serenizsima.

Calle, campiello,
lista, piscina, ruga,
i fondamenta.

Salizzada i
corte, ponte, ramo i
sotoportego.

Riva i canal,
rio i rio terà,  
campo i piazza.

Potser és de Venezia
d’on més em costa marxar.
Amor venecià?