Escriptura blocaire

Potser no he acabat d’assumir l’estil i la realitat blocaire. Sóc del 56. Com deia el coetani Bosé, “Todos poetas los del 56”. Generació entre generacions.

Sóc d’una generació que va aprendre a escriure amb llapis, goma (Milán 430) i maquineta o “Puntax”, i després amb ploma, tinta Pelikan i paper secant. I en alguns moments, amb boli BIC (“Bic naranja escribe fino, Bic cristal escribe normal...”), i més endavant amb retoladors. Els que podien, anaven d’estilogràfica, amb dipòsit de goma que s’omplia en prémer-lo i deixar-lo anar fent el vuit.

Sóc d’una generació de guixar blau o negre sobre folis o holandeses blanques o esgrogueïdes, i quartilles ratllades o quadriculades. Ara són DINA4.

Potser més que escriure, i escriure per a un bloc, “diariejo”, “cronico”, “memoriejo”..., i al llarg del temps ho he anat fent amb l’eina que tinc: paper i llapis, boli o ploma; màquina d’escriure manual o elèctrica, ordinador 286, 386, 486...; disquets de 5 ¼, 3 ½..., i el Works, el Framework...

Ara anoto majoritàriament amb llapis i paper, amb força indicacions d’àncores i extensions, i després, ho escric a ordinador, “wordejo”, corregint, ampliant, donant forma, “googlejant”, enllaçant...