17 d’agost

Buidant

No hem esperat. Tot i els plors aquest matí hem començar a buidar el pis de Vendrell de coses de l’àvia. Roba personal, sabates i roba de casa, tot en bosses. Ens hem quedat alguna peça de roba per fer-la servir, alguna altra per desar, algunes per a familiars, i tot lo altre cap a Càrites. Carites que en deia ella. I també n’hem llençat alguna.

Així, en calent, envoltats de tristor i sovint de llàgrimes com comenta que va fer la Lydia Flem a Com vaig buidar la casa dels meus pares (Palma: Lleonard Muntaner, 2009).

I hem començat a redistribuir el pis i planificar què farem amb els centenars DVD, VHS, CD, LP, discos senzills de 45 rpm, diccionaris, enciclopèdies, llibres, llibres i més llibres i encara més. Però ho farem un altre dia.

Jocs

Joc 17.1: Un problema.

Un peixet de plata ha arribat a la suculent enciclopèdia de cultura popular Tradicionari (Enciclopèdia Catalana, 2005-2008) que té deu volums de tres-centes pàgines cadascun. Ha començat a menjar per la pàgina ú del primer volum i ha acabat a la pàgina tres-cents del desè. Sense comptar les portades, quantes pàgines ha foradat.

Joc 17.2: Parèmia del Baix Penedès modificada i amb les paraules en majúscula anagramades.

  • A BANYANIAL fan ENSELLAS,
  • a les CEPSE LALANOSES,
  • a SANAT VIOLA BREHES
  • i al DRELLENY NEGROSOS.

Comentaris