Truco el timbre de la sala Chiquita Room. El mòbil de Bruno Munari es mou quan la Laura m'obre la porta.
Un mòbil, una escultura, una obra d'art que els burgesos que les compraven penjaven a les habitacions o a les sales de joc dels seus fills.
La Laura m'explica durant una estona l'origen i el sentit de l'exposició. És d'agrair l'amabilitat i l'emoció amb que comunica la informació i alguns perquès.
Miro a l'esquerra. «Mira a la dreta, / a l'esquerra, / al davant i al darrera»¹. Els gairebé tetràgons amb acolorides formes rectangulars al seu interior, algunes en espiral, semblen encaixos i superposicions i són al davant de la joguina circular per l'Àngela, que té encaixos amb formes amorfes. Es miren? S'escolten? Dialoguen? Es contrasten? Es complementen? Es comparen?
Un text amb noves lletres que no volen dir res. Grafies sense sons, sense significants i sense significats. «Scrittura illeggibile». Són lletres? Són signes? Només són objectes? El valor és de qui les interpreta individualment i col·lectiva. Diàlegs entre imatges, objectes i textos que no diuen res. Aquí també em preguntaria «Què en dirien Saussure, Peirce o Wittgenstein?»
Cilindres, cilindres truncats i cilindes amb la base superior semiesfèrica es mimetitzen amb pagesos i arrossaires.
Alguns quadres de formes variades que van gran a petit cel enlaire.
I al mig, un centre, un trencaclosques ceràmic d'un groc obstinat.
Què passaria si les obres estiguessin alternades. I si de tant en tant canviessin de lloc com les peces del trencaclosques?
Els diàlegs i les interpretacions potser no serien les mateixes
El joc «com a una eina d'aprenentatge»², de creixement, d'imaginació, de creativitat, d'estètica, de distracció, de compartició, d'experimentació, d'exploració, d'interactuar, d'entreteniment, de de fer i dir, de cantar, etc. Aprenentatge lúdic. «Amaga't, salta, / corre, vola».¹
No hi ha res inútil, ni l'escriptura il·legible ni les màquines inútils de Munari, ni els objectes introbables de Carelman, ni el impossibles de Penrose o d'Escher, ni la música d'Ortiz Morales. L'estètica dona utilitat a formes, colors, combinacions, moviments, ombres, sons i pauses, timbres, etc.
Ordine (2014) ho va dir al seu llibre «La utilitat de l'inútil» en relació a la literatura, la universitat i els clàssics. La «utilitat d’aquells sabers que tenen un valor essencial del tot aliè a qualsevol finalitat utilitarista (...). En aquest context, considero útil tot allò que ens ajuda a fer-nos millors» (p. 9).
¹ Chiquita Room (2025a). Cançó de bressol per espavilar una nena. Barcelona. https://chiquitaroom.com/ca/event/canco-de-bressol-per-espavilar-una-nena/
Chiquita Room (2025b). Cançó de bressol per espavilar una nena. Mari Chordà i Bruno Munari. Barcelona: Chiqita Room.
² Chordà, Mari (1976). ...i moltes altres coses. [Extret de: https://www.filmoteca.cat/web/sites/default/files/2024-11/Sessi%C3%B3%20de%20lectura%204.pdf]
L'Arte di Bruno Munari (2006-2025). https://www.munart.org/
Ordine, Nuccio (2014). La utilitat de l’inútil. Manifest. Barcelona: Quaderns Crema.
Comentaris