moleskinequintana

...amb un flabiol sonant! (2)

2012-01-26T19:14:00.000+01:00

Imatges de flabiolaires (1) i notícia de la defunció de Paulís Pujol al 1962

Notícia de la defunció de Paulís Pujol al 1962

Destino, núm. 1283, 10 març 1962, p. 51 (http://mdc2.cbuc.cat/cdm4/document.php?CISOROOT=/destino&CISOPTR=229615&REC=12)

La Vanguardia, 14 febrer 1962, p. 25 (http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1962/02/14/pagina-25/32712764/pdf.html)

Flabiol i tamborí al Perú del segle XVIII i El Flabiol d’en Fesolet de 1924

2012-01-25T15:13:00.000+01:00

Després d’haver trobat el post El primer flabiol al Nou Món de Francesc Tomàs "Panxito" m’he animat a compartir imatges de flabiol i tamborí al Perú del segle XVIII, extretes del Codex o Manuscrito de Trujillo del Perú, també anomenat Martínez Compañón, al vol. II, a partir de l’estampa 154. El manuscrit inclou 20 partitures entre les estampes 176 i 193.

I com a complement El Flabiol d’en Fesolet de Miret, publicat en tres parts a la revista Virolet, any III, núm. 137, de 16 d’agost de 1924, núm. 138,de 23 d'agost de 1924 i núm. 137, de 16 de agost de 1924.

Calaix Desastre al Seguici de Sant Antoni 2011

2012-01-23T13:55:00.002+01:00

Durant l’acompanyament musical que ahir vam fer als Gegants de Sant Antoni, el Tonet i la Rita, durant el Seguici de Sant Antoni, algunes persones se’ns acostaven a preguntar i aquí hi ha les respostes.

Quina cobla sou?: Calaix Desastre

Calaix Desastre, Seguici de Sant Antoni, 22/01/2012

Quin és aquest instrument (el que toca el Bero)?: un Tamborí de cordes (Chicotén a l’Aragó, Ttun ttun al País basc, i també Salterio o Tambor de cuerdas)
Perquè porteu barretina morada?: És una barretina musca o gorra musca. Tradueixo d’Almerich, Luis (Clovis Elmeric). Tradiciones, fiestas y costumbres populares de Barcelona. Barcelona: Millá, 1944, p. 15: Com a pregó hi anaven dos músics, amb la barretina musca al cap, tocant el flabiol, tamborí i sac de gemecs.

La Rifa del porc

2012-01-19T13:10:00.000+01:00

La Rifa del porc és una tonada que al segle XIX acompanyava la venda de bitllets per la rifa d’un porc en benefici de l’antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona, que estava al carrer de Carme. L’arranjament de Calaix Desastre.

Recollida per Joan Tomàs. Fonts: Amades, 1932, 117; Amades, 1982, 497.

L’any 1115, l’antiga orde dels frares antonians va fundar una leproseria, l’Hospital de Sant Llàtzer, que estava molt a la vora del Portal de Sant Antoni. Al 1728 la leproseria i els dos frares antonians que quedaven es van traslladar a l’Hospital de la Santa Creu, i l’edifici se’l quedaren els Escolapis.

Portal de Sant Antoni al 1869. Font: Escola Pia de Catalunya, 2010.

Al 1802 amb motiu de recollir diners per l’Hospital, Carles IV donà llicència per fer la “Rifa de los cerdos de San Antón”. Cap al mes de setembre es compraven tres porquets, que fins al dia de Sant Antoni o el de dijous gras, anaven pels carrers menjant els que els veïns els donaven, acompanyats d’un encarregat que venia bitllets de loteria per la seva rifa.

Font: Salmerón, 2011.

Els dies de mercat i els festius els acompanyava un sac de gemecs i/o un flabiol i tamborí.

Dibuix de Manuel Moliné .Fonts: Amades, 1932, il. IV, p. 113; Almerich, 1944, 16; Amades, 1982, 496.

Dibuix de Tomàs Padró. Amades, 1932, il. IV, p. 113; Amades, 1982, 494.

Sembla ser que la darrera rifa es va fer al 1882.

Potser ara té més sentit la dita Voltar més que els porcs de Sant Antoni, o les seves variants Donar més voltes que els garrins de Sant Antoni o Pegar més voltes que el porquet de Sant Antoni (Alt Maestrat).

Nota: les dates potser no són exactes perquè les fonts consultades no coincideixen.

Fonts

Almerich, Luis. Tradiciones, fiestas y costumbres populares de Barcelona. Barcelona: Millá, 1944 (p. 15-16).
Amades, Joan. Les diades populars catalanes. Vol. 1. Barcelona: Barcino, 1932 (p. 115-117).
Amades, Joan. Costumari Català. Vol.1. 2ª ed. Barcelona: Salvat, 1982 (p. 494-497). 1ª ed. 1950.
Amades, Joan. Històries i llegendes de Barcelona. Vol. 1. Barcelona: Edicions 62, 1984 (p. 472-473)
Barriguete, Eva. Historia de la loteria. [en línia]. Casa del Libro, 2007. Disponible a: <http://www.casadellibro.com/capitulos/8486684366.pdf> [Consulta: 18 gener 2012].
Cortada, Juan; Manjarrés, José de. (1848). El libro verde de Barcelona. Barcelona. Barcelona: Hijo de Domingo Casanovas, 1945. També disponible en línia a: <http://books.google.es/books?id=DTt2Ij0hwHYC&printsec=frontcover#v=onepage&q&f=false> i a < http://oreneta.com/libro-verde/1848/02/01/716/> [Consulta: 18 gener 2012].
Escola Pia de Catalunya. Església de Sant Antoni Abat. [en línia]. Escola Pia de Catalunya, 2010. Disponible a: <http://epc.escolapia.cat/NR/rdonlyres/D490953E-8368-4BB3-981B-2DA6C00A53C0/120698/FulletESA4.pdf> [Consulta: 18 gener 2012].
Palomar, Salvador. Notes sobre la festa de Sant Antoni. [en lína]. Carrutxa.Disponible a: <http://etnocat.readysoft.es/carrutxa/biblioteca/97001.html> [Consulta: 18 gener 2012].
Rodríguez, Ángel. Tradicions de Sant Antoni Abat a Catalunya. [en línia]. Disponible a: <http://www.telefonica.net/web2/elangeldelaweb/abad2.htm> [Consulta: 18 gener 2012].
Salmerón, Pilar. De les rifes a les tómboles benèfiques. [en línia]. De Santa Creu a Sant Pau, 2011. Disponible a: <http://desantacreuasantpau.blogspot.com/2011/10/de-les-rifes-les-tomboles-benefiques.html> [Consulta: 18 gener 2012].
Serra, Joan. Sant Antoni Abat i els tres tombs. [en línia]. Fundació Joan Amades, 2009. Disponible a: <http://www.telefonica.net/web2/ fundaciojoanamades/pdf/SANT%20ANTONI%20ABAT%20I%20 ELS%20TRES%20TOMBS.pdf> [Consulta: 18 gener 2012].
Tarín Iglesias, José. “El hospital de la Santa Cruz en un momento crucial de su historia". Anales de medicina y cirugía. vol. 47, núm. 210, p. 201-213, 1967. També dispoible en línia a: <http://www.raco.cat/index.php/AnalesMedicina/article/view/143869/254410> [Consulta: 18 gener 2012].

Sant Antoni 2012

2012-01-17T13:58:00.000+01:00

Divendres 13 de gener vam fer al Vendrell la Rifa del porc una mica a l’avançada del dia de Sant Antoni Abat.

Escrit enviat al Diari del Baix Penedès

L’any 2001 el Vendrell, Les Gralles del Baix Penedès van recuperar la Rifa del Porc que tradicionalment es feia per Sant Antoni.

Evidentment la festa ha canviat i per raons força òbvies no es rifa un porc viu, com es feia a principis del segle XX i com es pot comprovar a El Vendrellense del 28 de gener de 1900 (núm. 383, p. 2‐3), però sí un lot de productes derivats del porc que amablement ens donen cansaladeries, carnisseries i xarcuteries de la vila.

Una setmana abans de la Rifa, aquestes botigues regalen números als seus clients, i el dia assenyalat, a dos quarts de vuit del vespre s’inicia una cercavila a la Plaça Vella, amb un carro enramat que porta una imatge de Sant Antoni Abat feta per la ceramista Camil·la Pérez, i l’acompanyament musical de la cobla Ço del Botafoc, formada per flabiol i tamborí, sac de gemecs i tarota. En arribar a la plaça del Centre, també coneguda con la dels “tossinos”, es rifen diversos lots de derivats del porc, i es convida a menjar les coques que ens han obsequiat forns i fleques de la vila.

En aquesta època de dificultats i estretors, voldríem agrair públicament la col·laboració que tant amablement i desinteressada ens han donat: Bona Carn, Cal Badejo, Cal Figueras, Cansaladeria Arroyo, Cansaladeria Vilar-Cutxet, Cansaladeria Parfaris, Carnisseria Milà, Carnisseria Rovira, Carnisseria Teresita, Casa Cargol, Forn Altet, Forn Miret, Forn Tutusaus, La Botiga del Bon Pernil, La Milà i Selecció d’Ibèrics.

Ço del Botafoc i Les Gralles del Baix Penedès.

Número de la rifa del porc a Olesa, 1965.

Més materials i referències de Sant Antoni:

Els Tres Tombs al Vendrell a meitats del segle XX, a les pàgines 27-33 del llibre: Sabanés, Anna; Santacana, Àngels. (2008). L'Abans: Recull gràfic del Vendrell (1863-1965). El Papiol: Efadós (un fragment)
Ampliació de la meva cole de goigs de Sant Antoni Abat
Patronat de Sant Antoni de Manacor, Partitures

Algunes cròniques de Sant Antoni al Vendrell a principis del s. XX

2012-01-13T16:40:00.003+01:00

El Vendrellense, núm. 383, 28 de gener de 1900, p. 2-3. La rifa del bacó.

Cròniques d’El Baix Penedès, de 1907, 1910, 1911, 1912, 1913, 1914, 1915, 1916, 1919, 1924, 1930, 1932 i 1933, que reprodueix una nota de 1893 i un article dels Tres Tombs de 1910.


Passejada dels porcs de la rifa de Sant Antoni. Lola Anglada, Barcelona, 1953,

La rifa dels porcs en versió guantera de l’Atrapasons (Xavi Lozano)

10 Nadals amb el so del Ço

2011-12-27T11:56:00.000+01:00

Al 2002 els del Ço del Botafoc vam començar a fer un concert de nadales el dia de Nadal a la tarda. Ja són 10 anys i 10 concerts!

2002: Cançons d’aquí i Cançons d’arreu
2003: Concert de Nadales amb Jaçç Fang Prou
2004: Programa perdut!
2005: Escoltem el Nadal: paraules i música. Amb la col·laboració de Jordi Bassó, Marta Juncadella, Neus Oliveres, Cor Orfeó Parroquial de Vendrell...
2006: 5 Nadals amb so del Ço
2007: Va de Reis
2008: Figures del pessebre
2009: Concert de Nadales
2010: Concert de Nadales de pastors i pastores
2011: Nadales de Bon Nadal

Ço del Botafoc: Edgar Ferré, Adrià Grandia, Jordi Inglès
“Bero”, Jordi Navarro, Jordi Quintana i Roger Serra

Instruments: Campanes tubulars, Clarinet, Flabiol, Flautes, Sac de gemec, Tabal, Tamborí, Tarota, Viola de roda

Altres idiòfons: ampolla d’anís, castanyoles, claus, cròtals, pal d'aigua, simbomba...

Col·laboradors: Jordi Bassó (flautes), Guillem Tutusaus (violí), Àlex Jordi (bombardí)...

I aquest any tampoc hi podia faltar!

2011-12-22T18:33:00.000+01:00

2011-12-12T16:08:00.006+01:00

Dissabte 17 de desembre a les 12:00 Auditori de l’Escola Municipal de Música Pau Casals (EMMPC) del Vendrell

Cor Veus Blanques de l’EMMPAC
Responsables: Montserrat Meneses Sendrós i Rosa Bertran Amell

Ensemble Casual:
Adrià Grandia, viola de roda, tarota, gralla i percussions
Jordi Inglès Bero, tarota, gralla, xalumeau, campanes tubulars i percussions
Jordi López, gralla, bongos, djembe, timbal i altres percussions
Jordi Quintana, flabiol, flautes, ocarina i percussions

Direcció: Montserrat Meneses Sendrós

Tècnic de so: David Merino Domingo

Es vendrà el CD enregistrat l’Auditori de l’EMMPC del Vendrell el 22 i 23 d’octubre de 2011

| Notícia | Notícia rtvelVendrell | Dossier amb lletres i partitures | Midis |

Actualitzat el 20/12/2011

Venezia 2011

2011-12-08T19:57:00.001+01:00

Venezia amb família.
Nova visió i lectura.
Calidoscopi.

Han passat vuit anys.

Passa el temps, la vida creix...

Venezia roman.

Al Bac Art Studio del Dorsoduro, amb una figura dibuixada per de David Dalla Venezia

Góndoles negres
llisquen pels foscos canals.
Xipolleigs i "oïs".

San Giorgio s'adorm.
La llacuna serena
bressola el seu son.

Si el mestre Borges
el veiés i passegés,
bifurcaria.

La roba estesa

entre canals i carrers.

Estels de dia.

Acqua Alta. Una
llibreria que és
qualque cosa més.

Venezia s’adorm
abraçada a la boira.
Tu i jo ens estimem.

La millor imatge
de Venezia és el seu
reflex a l’aigua.

Plou a Venezia.
No hi ha cap cabellera
a les altanes.

Sempre ens quedarà
la Toletta per comprar
llibres. Cultura.

Hem recorregut
tota la topografia
de la Serenizsima.

Calle, campiello,
lista, piscina, ruga,
i fondamenta.

Salizzada i
corte, ponte, ramo i
sotoportego.

Riva i canal,
rio i rio terà,
campo i piazza.

Potser és de Venezia
d’on més em costa marxar.
Amor venecià?

Música per a tres quartans i orgue (16/12/2011, 2/4 de 9 vespre església del Vendrell)

2011-12-01T13:03:00.001+01:00

Divendres, 16 de desembre a 2/4 de 9 del vespre, Església parroquial del Vendrell

Música per a tres quartans i orgue

Calaix desastre i Jonatan Carbó

Amb peces de música catalana de diverses èpoques i nadales populars, per a cobla de tres quartans, cobla de ministrers, orgue, i cobla de ministrers i orgue, amb arranjaments de Calaix desastre i Jonatan Carbó.

Calaix desastre és una petita cobla de ministrers nascuda al 2010 al voltant del CAT, formada per músics del Baix Penedès, el Barcelonès i el Vallès Oriental, que actualment acompanya a grups de cultura popular i realitza concerts de música tradicional.

Perquè una cobla? "Estos bayles publicos suelen ser servidos por quatro musicos o por dos, en el primer caso se llama cobla entera. Quando no hay mas que 2 se llama media cobla. En la cobla sirven los instrumentes siguientes. Dos tibles, algunas veces las trompas o obueses y violines, y otras veces que es lo regular dos tocan los tibles, y otro toca la Gaita Gallega, y el otro el tamboril y Flautin de Pastor. En la media cobla sirve el tamboril y flautin de Pastor, y la cornamusa." [Ampurias, antiguamente Empurias (condado de), s. XVIII]

Intèrprets: Jordi Inglès “Bero”, Jordi Quintana, Àlex Rollan i Daniel Soria.
Instruments: flabiol i tamborí, sac de gemecs, tarota, tabal, castanyoles..
.

Jonatan Carbó és organista i professor d’orgue al Conservatori d’Igualada i a l’Escola de Música “Pau Casals” del Vendrell.

Cicle de Tardor, Auditori Pau Casals

Associació d'amics de l'orgue del Vendrell

VAGA #17 N

2011-11-17T09:22:00.000+01:00

VAGA #17N

Record de Pau Casals

2011-10-25T10:33:00.000+02:00

Dissabte 22 d’octubre, ofrena floral a la tomba del mestre Pau Casals, al cementiri del Vendrell, on hi va arribar el 9 de novembre de 1979.

38 anys de la seva mort a San Juan de Puerto Rico el 22 d'octubre de 1973.

Poca, molt poca gent. Silenci, parlaments, silenci, El cant dels ocells a duo de clarinets, silenci, petjades sobra la grava que es van allunyant...

Dilluns 24 d’octubre, 36 anys del “I am a Catalan” en el seu discurs a l’ONU, on va rebre la Medalla de la Pau, va estrenar el seu Himne a les Nacions Unides i va interpretar El cant dels ocells.

La tardor a Les Peces

2011-10-24T16:59:00.001+02:00

Miro els colors
de la tardor a Les Peces.
Oval cromàtic.

Crònica personal de la Fira de santa Teresa del Vendrell 2011

2011-10-17T19:30:00.001+02:00

Divendres 14 vaig treballar, a Barcelona no era festa. El Martí i jo ens vam perdre les primeres matinades. Al vespre, a l'Auditori Pau Casals, Música de Gralles al Vendrell. Tot molt bé, tant els de casa (Les Gralles del Baix Penedès, Tocats de Canya i Els Mosquits, que tenen 4 peus al Vendrell i 2 a La Torre), com els amics de fora (Bufalodre). I en van 6!

Molta i molta feina amb el programa, la coordinació i el llibret Música de Gralles al Vendrell editat per Clivis (Biblioteca Studium, 73) i que conté:

Salvador Brotons, Introducció i Dansa popular (2011)
Carlota Baldrís, Rèquiem (1992)
Adrià Grandia, La baluerna (2005)
Jordi López, Salseta Pikant (2004)
Montserrat Meneses Sendrós Mene, Els Patataxeps (2005)
Quim Miracle, El Ton i el Vallès (1995)
Jordi Quintana, La massamorra (2002)
Albert Solé, El Vendrell de Festa Major (2004)

Dissabte 15, matinades, Toc d’esmorzar al bar Montserrat/Cal Guitarra, i sang i fetge, vi i Fernet (que no faltí!). Després assaig matinal amb Ensemble Casual pel CD i concert Cantem Junts 2011, amb el Cor de Veus Blanques de l'Escola Municipal de Música Pau Casals del Vendrell (EMMPAC) dirigit per Montserrat Meneses. A la tarda cercavila amb el Ball de faixes. El Martí i jo a les gralles i el Gabriel i el Gaurap als timbals. Només 2 de 5 grallers! Hem de fer algun cosa per tenir grallers més estables. El Martí ho fa bé i s’ho curra, però és novell i jo només vull ser un reforç.

Sopar amb la colla del Tant Com Puc i el Bero i la Katy i sa germana i la neboda, i a dormir a Les Peces.

Diumenge 16, matinades dropes, que diu el Pelle, força desafinades per la meva part: vaig posar un tudell curt i quan vaig començar a afinar..., ja era l’hora d’esmorzar! Vam començar el Bero el, Martí i jo a les gralles i i el Gabriel, el Gaurap i el Jaume Cañas als timbals, i s’hi van afegir el Guino i el Marc Ignasi, amb les gralles.

L’esmorzar va ser de bunyols de bacallà, pa amb tomàquet, vi i gasosa i Fernet (que no faltí!). I a les 11 cercavila amb el Ball de faixes, aquesta vegada amb el Marc Ignasi. Com canvia la cosa! Vam tocar pels descosits i no del tot malament! Gràcies a les balladores, al Ramon i a la Núria! Estem, toquem i ens ho passem bé, encara que perdem la bufera i el llavi, i el Martí acabi amb una llaga per culpa dels bràquets.

Vam acabar a la Plaça Vella i vam tornar cap a casa, a Barcelona, sense veure ni un castell. Les coses són com són i van com van.

Les imatges del Pelle!

I això ho he escrit escoltant Aufgang (Franscesco Tristano, Rami Khalifé i Aymeric Westrich) en directe a la Cité de la Musique de Paris.

Música de Gralles al Vendrell 2011

2011-10-05T18:53:00.002+02:00

Auditori Pau Casals, divendres 14 d'octubre de 2011, 10 vespre

Concert dedicat a Joan Company i Puig, Capblanc.

Amb la participació de Les Gralles del Baix Penedès, Tocats de Canya, Els Mosquits i Bufalodre.

En el concert s‘estrenarà la composició per a gralla sola "Introducció i Dansa popular", del compositor i director Salvador Brotons, i es presentarà el llibre de partitures per gralla Música de Gralles al Vendrell, editat per Clivis, que a més de la composició de Salvador Brotons, inclou algunes de les peces que es van estrenar i/o interpretar en el concert Música de gralles al Vendrell de 2006.

[Programa]

Crònica de la música popular i tradicional a la Festa Major del Vendrell de 2011

2011-09-14T11:08:00.001+02:00

Nota: A mitjans d’agost vaig enviar aquest escrit al Diari del Baix Penedès. En retornar l’edició del setmanari després de vacances, han sortit tres números i en cap d’ells hi ha l’escrit. No han dit ni ase ni bèstia.

“Verbum volant, scripta manent”

Ja fa sis anys que anem “cronicant” les musiques populars i tradicional que sonen a la Festa Major del Vendrell, per difondre, no oblidar i fer romandre allò que és nou, allò que es manté i allò que es recupera.

Aquest 2011, dels actes previs de dissabte 23 de juliol, cal referenciar el concert de gralles dels Tocats de Canya. Un concert de masurques, polques, americanes i altres peces populars, i d’una inesperada i interessant versió per a 3 gralles i timbal dels..., Rigodons del Vendrell! Van interpretar 5 Rigodons, que en la versió per a ball generen les conegudes 7 cames. Les melodies tenen un aire popular i festiu, ple d’evocacions i tonades de balls de bastons, de cançons com el Jo te l’encendré o El tio fresco, Quan el pare no té pa, i fins i tot de l’ortològica cançoneta vuitcentista dedicada al darrer absolutista, Cuando Fernando séptimo. I si els Rigodons ja no sonen per Carnaval, la Festa Major pot ser un bon moment perquè tornin a sonar, bé com a peça fixa del concert dels Tocats de Canya, bé fent ballar als Gegants..., o bé com a toc d’inici de la Festa Major.

Al vespre, a l’encesa de lluïment de les bèsties de foc i diables, el Borinot sortí amb la seva colla de gralles. Enhorabona i endavant! Només un comentari fet amb tota la cordialitat, és important vetllar pel repertori i no enlluernar-se amb els “hits” de la fal·lera gegantera.

Dels actes de diumenge 24 cal ressaltar l’assaig i la ballada conjunta dels grups de cultura popular, amb la primera actuació pública del flamant Ball de Faixes acompanyat per les Gralles del Baix Penedès, i el trasllat de la imatge de Santa Anna de casa de Salvador Arroyo, portant d’honor de 2010, fins a l’església, al so de la Pujada de Sants, peça popular religiosa del Llibre d’orgue de Lleida (s. XIX), interpretada per la mitja cobla de flabiol, tabal i tarota, Calaix desastre. Dijous 28 es tornà a traslladar la imatge, de l’església a casa de Jaume Pau Cañas, portant d’honor de 2011. Esperem que a partir de l’any que ve puguem gaudir de l’acompanyament de tota la Cobla Calaix desastre, i que el seu repertori s’ampliï més.

Dimarts, dimecres i dijous, matinades amb les Gralles del Baix Penedès, els Tocats de Canya i alguns grups forans que acompanyen balls de la Cercavila. Enguany va ser possible formar petits grups i distribuir-se per barris, fet que va permetre que el so de les matinades envoltés com mai la Vila. Això sí, com que cada grup toca al seu ritme i estil, es van poder sentir matinades accelerades amb un redoble de timbal sense solució de continuïtat, matinades a 3 veus, matinades ornamentades amb mordents i fins i tot matinades massa arrossegades, cosa que acostuma a passar quan els grups de grallers són molt grans.

I després de les matinades, l’esmorzar de les Gralles del Baix Penedès al bar Montserrat. Des d’aquí afirmo i reivindico en nom meu i el de molts altres, que l’esmorzar dels grallers és un acte de la Festa Major, un acte que no surt al programa, però que ja és una tradició ben arrelada. Potser és per això que després de l’esmorzar de forquilla, a l’hora dels cafès i d’algun carajillo o copeta, es mengen tortells de Les Peces als quals convida un casteller, i corre un porró de cava que algú ha pagat, hi ha qui demana “El Remena nena!” de Josep M. Torrent, o la cuinera i un casteller comencen a ballar una polca... I va arribant gent, com per casualitat, per escoltar les peces del repertori de Jaume Vidal “Carboner”, que els grallers i gralleres van interpretant.

Dimarts 26, dues novetats: a l’Ofici en honor a la Patrona, durant l’Ofertori, el Jordi Inglès “Bero”, va interpretar amb gralla l’emotiu Toc d’Ofertori de Josep Mercader “Astor”. A principis del segle XX, i qui sap si també a finals del XIX, en alguns Oficis assenyalats, a l’hora de l’Ofertori, i de vegades a l’entrada i la sortida, era costum interpretar amb gralla alguna peça de música popular religiosa, com un Ofertori, el Toc de processó o altres. Segons Albert Jané “Carbassó” (Ricard Casals, 1981), al 1946 el bisbe de Tarragona va prohibir tocar la gralla a les esglésies, i des de llavors només hi ha sonat en molt comptades ocasions.

Esperem que el so de la gralla a l’hora de l’Ofertori recuperat enguany, tingui continuïtat, bé amb el mateix Toc de l’”Astor” (aprox. 1940) que no es va perdre gràcies a la memòria d’Albert Jané, bé amb el de Jaume Vidal “Carboner” (aprox. 1945), bé amb el dels Romees (-1927), el dels Gonsers de Sant Jaume dels Domenys (-1927) o algun de composició més actual. En finalitzar l’Ofici i després de la interpretació dels Goigs del patronatge de Santa Anna, la mitja cobla Calaix desastre, acompanyà la imatge de la Patrona fins a la porta de l’església.

De la cercavila destaquem els Ball de Diables i el de Diablons, amb els seus timbalers; els Nens del Vendrell, el Ball de Bastons, el Ball de la Patatuf i el Ball de Gitanes acompanyats per timbals, gralles i gralls de les Gralles del Baix Penedès; els Gegants, els Gegantons i els Nans acompanyats pels Grallers del Gegants; el Ball de Pastorets (a veure quan ballen al so de la música del Vendrell!), el Ball de Cercolets i el Ball de Panderos acompanyats per a les seves mitges cobles; el Ball de Cintes i el Ball de Valencians acompanyats per als seus grups de gralles; i el nou Ball de Faixes, abans esmentat.

La música d’aquest ball, que interpreten grallers i una grallera de les Gralles del Baix Penedès, parteix de la partitura que J. Tomàs i J. Amades, van transcriure del Romees el 29 de gener de 1928, i ha tingut en compte els records de Jordi Inglès “Bero” i de Josep Joan Pellejà “Pelle”, que l’havien après amb Jaume Vidal “Carboner. La versió original de la peça incorpora dos capdells de faixes, però per la seva llargada i dificultat, actualment només se n’interpreta i balla un.

No és del tot clar si ha existit un Ball de Faixes propi del Vendrell, o si les referències que hi ha provenen del fet que els grallers del Vendrell el tocaven en altres de la localitats, com Les Peces on existia una variació reduïda anomenada el Ball de la Bandera. F. Pujol i J. Amades diuen del Ball de Faixes que «a les Peces ha estat ballat fins molt més ençà, però més per Carnestoltes que per la Festa Major» (Diccionari de la dansa..., 1936). Les Gralles del Baix Penedès, van acompanyar el Ball de Faixes de Calafell l’11 de setembre de 1984 i de 1986, la primera vegada amb en Jaume Vidal.

Any rere any la presencia de la música popular i tradicional va incrementant a la Festa Major, però majoritàriament de manera secundària i funcional en l’acompanyament de balls. Enguany, però l’espectacle graller de Los Llorus del Negrito i la seva música pop i discotequera, omplí una mica el buit històric de no tenir cap concert fix de música d’arrel durant la festa.

El Ball de Faixes a Sant Salvador (05/08/2011). Foto: S. Rosales

Indignat!

2011-05-27T17:55:00.001+02:00

AcampadaBCN

Arcadi Oliveres a la plaça Catalunya (20 maig 2011)

Manuel Castell a la plaça Catalunya: "Porucs de tot el món, uniu-vos a la xarxa" (27 maig 2011)

Càrregues contra la protesta pel desallotjament de l'acampada (VilaWeb)

El recompte de ferits a la plaça Catalunya s'eleva a 121, dos d'ells amb fractures (ara.cat)

Contra les retallades, cassoles i indignació

2011-05-25T13:10:00.001+02:00

Ballesters, falcies, orenetes..., i cinc coses més

2011-04-17T17:04:00.001+02:00

Divendres 7 d’abril, vaig sentir i veure els primers ballesters (!) a la galeria de casa. Dilluns 4 ja havia sentit i vist les primeres orenetes al Campus Mundet. I dilluns 11 han arribat les falcies que m’acompanyaran al despertar matinal.

Aquest any, però, població d’aus de l’interior d’illa de la galeria de casa ha crescut. Al conjunt d’orenetes, falcies, ballesters i la família de gavians, si han afegit una bandada de cotorretes que ara van i ara venen, una altra de gafarrons que canten a les antenes, una parella de garses que sovintegen el pati i alguna tórtora despistada.

Sobre ocells m’agrada:

I dels seus..., cants, crits, sons...: http://www.birdsongs.it/songs/songspectro.asp

I la publicació: Matheu, Eloïsa. Ocells de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2005 Inclou CD amb 25 pistes). Versió castellana en línia: <http://www.sonidosdelanaturaleza.com/miscelania/recursos/2.pdf>.

Una poesia "vokiada".

M’agradaria acompanyar aquesta nota amb la sardana Ja tornen les orenetes de Salvador Juanola i Reixach, que no conec ni la trobo, i alternativament gaudeixo d’allò més amb Il Bancheto de la Premiata Forneria Marconi (PFM) a Per un amico, i mentre l’escolto, canto amb veu ben alta:

Sire, maesta
riverenti come sempre siam tutti qua
Sire, siamo noi
il poeta, l'assassino e sua santita
Tutti, fedeli amici tuoi.
Ah..., Maesta

Prego, amici miei,
lo sapete non so stare senza di voi
presto, sedetevi,
al banchetto attendevamo soltanto voi
sempre ogni giorno che verra
finche amore e pace regnera.

Tutti sorridono
solo il popolo non ride, ma lo si sa
Sempre piagnucola
non gli va mai bene niente chissa perche,
chissa perchem perche...

Senyor, majestat
reverend, com sempre aquí estem tots
Senyor, siguem nosaltres
el poeta, l'assassí i la seva santedat
Tots, fidels amics teus.
Ah..., Majestat!

Sisplau, amics meus,
sabeu no que no puc viure sense vosaltres
Asseieu-vos aviat,
al banquet només us espera a vosaltres
sempre cada dia que vindrà
fins que amor i pau regnaran.

Tots els somriures
només el poble no riu, però ja se sap
Sempre queixant-se
no li va mai be res
qui sap per què,
qui sap per què, per què...

I quan acabo, engego amb el..., “Ceelebration lo lololola lolo...”. Són les músiques dels meus 15 anys!

Celebration
You've spent a long time waiting
For a perfect yesterday,
Now fill your heart with celebration
For that is love's way
Celebration, Celebration, Celebration , Celebration

Celebració
Has passat molt temps esperant
Per a un perfecte ahir,
Omple ara el cor amb la celebració
Perquè és la forma de l’amor
Celebració, Celebració , Celebració , Celebració

I buscant versions trobo la de l’amic Adrià Grandia amb en Santi Pico, en el Loop Project. Veritablement una Celebration!

I les cinc coses

1. Ni l’uniforme ni la bata són escola i encara menys educació. No hi tenen res a veure. Jo, com el Miguelito seria dels de la “Liga de los sin bata” (pàg. 43). Oi Romeu?

Fernando Broncano al El laberinto de la identidad diu: “Y, esto es lo que me importa, cuánto de cultura material hay en la ideología: traje, bata, mono, grunge, ..., al final nuestra posición ante el mundo termina y empieza en dónde compramos la ropa que nos cubre y las máscaras que nos hacen.”

I una recomanació: La polémica de los uniformes escolares de José Benito Seoane a Materiales de Filosofía.

2. He mailejat al Manel Pousa. Vam compartir tantes coses al Club Oriols i a Sant Josep Oriol als anys setanta del segle passat! I encara més quan amb el Josep Maria, el Robert i el Jaume vam viure a casa seva a Verdum -La llauna, en dèiem-, mentre fèiem una mena de servei civil autogestionat amb nens i joves de Roquetes (1977-1978). Érem objectors de consciència. Va ser en Manel qui, entre altres coses, persones i lectures, em va fer descobrir l’Ernesto Cardenal, tant el poeta com el de Solentiname.

3. El dia de Sant Josep va fer 10 anys que el Martí, que oficialment va començar a ser fill de l’Imma i meu el 9 de març de 2001, va arribar a Barcelona. I en Manel Pousa també n’és un dels artífex.

4. S’ha acabat la quaresma i ja tenim la setmana santa i pasqua. Dels bunyols a Barcelona i les orelletes del cal Solé del Vendrell, passem a la cassola de divendres sant i la farigola florida collida a Santa Oliva, a la mona i les cristines a Barcelona i als rotllos de Cal Badejo del Vendrell. I entre mig “vacançarem” a Vernet. No ens podem estar de tornar a “les frances”,

5. He comprar el segon disc dels Manel i he de reconèixer que també m’agrada. Amb l’Imma diem que al primer hi planava el Xesco Boix, el Sisa i els focs de camp, però en aquest segon hi planen Simon & Garfunkel, Leonard Cohen..., i també els focs de camp.

I acabo aquestes ratlles, imatges i sons amb l’acompanyament de La cambiada de Di Giusto i Camerata ambigua, comprat a Torino al setembre de 2005, i que he complementat amb Imaginario (2010), i amb Udin (2008) i Haruka (2010) de Gaia Cuatro.

Visca la suavitat!

2011-03-04T10:54:00.001+01:00

El concepte “mètodes didàctics suaus” gairebé no te referències, excepte en l’escrit de Jaap Dronkers, L’Educació com a pilar de la desigualtat. La política educativa europea: limitacions i possibilitats, editat al 2008 per la Fundació Rafael Campalans, al seus Papers de la Fundació, núm. 156 (apartat 3.2, pàgina 47).

Què podem entendre per “mètodes didàctics suaus”? Bé el concepte “mètode didàctic” està fortament encunyat i aclarit en la Pedagogia, així com els seus col·laterals “metodologies didàctiques” i “estratègies didàctiques”. Però, què deuen voler dir Dronkers, la consellera Irene Rigau o Gregorio Luri (mestre, professor de filosofia i col·laborador de l’edu.21), amb del terme “suau”?

Amb una tria de sinònims jo em quedaria amb delicat, tènue, amorós, tou…, i fins i tot dolç. Però si anem als antònims o contraris, el resultat és aspre, dur…

Ara bé, explícitament i entre línies s’interpreta que els “mètodes didàctics suaus” són els que concorden amb els enfocaments constructivistes –i per extensió amb els socioconstructivistes, etc., i no esmento els construccionistes perquè dubto que sàpiguen qui és el mestre S. Papert, malauradament ara malalt, o A. Valente, amb qui vaig tenir el plaer de xerrar mentre dinàvem al Campus Mundet el 15 de desembre de l’any passat–, amb l’escola comprensiva, i amb conceptes com motivació, corresponsabilitat, autoregulació…, vaja, amb l’anomenada pedagogia activa de l’Escola Nova, tant l’europea com la catalana.

Llavors, què contraposa o proposa la consellera, els autors esmentats o altres, com a alternativa als “mètodes didàctics suaus”? Suposem que els “mètodes didàctics durs”, també anomenats tradicionals, de fonamentació instruccionista. Torno al mestre Papert i recupero el seu Constructionism vs. Instructionism de 1980 (Traducció al castellà).

Sobre els referents psicològics dels “mètodes didàctics durs”, les concepcions de l’aprenentatge en les quals es basen, el concepte d’ensenyament que potencia, les seves propostes educatives, el seu model de mestres, el valor i funció de l’avaluació, etc., no en vull ni parlar.

Ah! I quant a “l’ortografia natural”, si bé és evident i banal que “si és ortografia, no és natural”, el concepte del mestre Alexandre Galí al seu L'ensenyament de l'ortografia als infants (Barcelona: Barcino, 1971), tenia un sentit molt més ampli i funcional, com el d’”hipòtesi sil·làbica i alfabètica” d’ E. Ferreiro i A. Teberosky a Los sistemas de escritura en el desarrollo del niño (México: Siglo XXI, 1979).

Seguint el que van iniciar en Jaume Cela i en Juli Palou a l’escrit "Mirar pel retrovisor" (ARA Criatures, 26/02/2011), algunes lectures..., per no oblidar!

Bassa, Ramon. Els llibres que ens feren mestres (o els llibres que tot educador hauria d'haver llegit una vegada en la vida). Escola Catalana. [en línia]. Fer de mestre, núm. 461, 2009 [Consulta: 28 febrer 2011]. Disponible a: <http://www.omnium.cat/ca/article/els-llibres-que-ens-feren-mestres-o-els-llibres-que-tot-educador-hauria-d-haver-llegit-una-vegada-en-la-vida-3847.html>.
Catalunya-Europa. Una mirada pedagògica. Montessori, Decroly, Piaget, Freinet. Ahir i avui. (1988). Vic: Eumo.
González-Agàpito, Josep; Marquès, Salomó; Mayordomo, Alejandro; Sureda, Bernat. (2002). Tradició i renovació pedagògica. 1898-1939. Història de l’educació. Catalunya, Illes Balears, País Valencià. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserra.
Portell, Raimon; Marquès, Salomó. (2006). Els mestres de la República. Barcelona: Ara llibres.
Teixidó, Martí. “Sistema pedagògic i competències bàsiques”. Revista Catalana de Pedagogia, 2009, vol. 7 (en premsa). Versió en línia a: <https://sites.google.com/site/recursosblogger/Home/RCP7sistemapedagogic7.pdf?attredirects=0> [Consulta: 28 febrer 2011].
Zabala, Antoni. (1999). Enfocament globalitzador i pensament complex: una resposta per a la comprensió i intervenció en la realitat. Barcelona: Graó.
I els evidentment revisables 30 punts de l’Escola Nova d’Adolphe Ferrière, de 1912, que podeu veure al bloc de José Martín: <http://totum-revolutum.blogspot.com/2007/08/els-30-punts-de-lescola-nova.html>.

+ flabiol i + coses

2011-03-01T09:55:00.000+01:00

Al Cançoner Popular de l’Excursionista, de mossèn Baldelló, editat a Barcelona al 1934 per l’Agrupació Coral de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, la FJCC dels fejocistes, dedica les pàgines 115, 116 i 117 al..., flabiol!

Jo de petit vaig anar als Avantguardistes, al local del passeig Valldaura, a la Guineueta, on l’OCPD va construir vivendes a partir de la Cooperativa la Puntual.

Llista de records avantguardistes:

Cançons, moltes cançons: de nadal, d’excursionisme, tradicionals catalanes, de l’Apel·les Mestres, adaptacions de mossèn Batlle..., i el “Si som els més petits, som ferms i decidit...”, amb lletra de Joaquim Ruyra i música d'Antoni Pérez Moya (p. 9), totes amb la senyora Carme (?), la dona del senyor Masdeu.
El tramvia de plaça Universitat a plaça Llucmajor
Els campaments a Planoles, i mil i una excursions fins i tot al Puigmal
Els primers escacs, primeres sardanes, primeres caramelles, primers estalvis, primers pastorets, primer bàsquet...
El senyor Masdeu i el senyor Trilla amb el 4L
...i la Cooperativa i el menjador social de l’OCPD del carrer Canuda, on vaig “treballar” per primera vegada, eixugant plats, coberts i vasos. El primer “sou” van se 137 pessetes.

Sant Antoni 2011

2011-01-13T14:16:00.017+01:00

Dilluns 17 és Sant Antoni Abat [1] i [2], Sant Antoni del porquet.

Al Vendrell, divendres 14 es farà la Rifa del porc [1] i [2]

A Barcelona, el barri de Sant Antoni celebrarà la seva Festa Major, de la qual vull destacar:

Dissabte 15: A 2/4 de 12 del matí, Cercavila d’inici i benvinguda a la Festa Major, en la qual hi participa la comparsa de l’Escola Ferran Sunyer (Cucafera, Ferranet, Patxoca, fruites, xurros...), i la seva colla de grallers (alguns d'ells tocant amb la Carassa, a la Fira de Santa Llúcia 2011: els vinagre?) i tabalers. A les 6 de la tarda, participació dels Tabalers a la II Trobada de Percussió Solidària
Dimecres 19 al matí: Cercavila de l’Escola Ferran Sunyer, del carrer Viladomat fins a l’envelat de l’Avinguda Mistral, on els nens i nenes assistiran a un espectacle infantil.
Dissabte 22 al matí: Gaudim Junts de la Festa!, a l’envelat, amb la participació, dels Grallers i Timbalers i de la Coral de l’Escola Ferran Sunyer, i dels Sonadors de Sant Antoni.
Diumenge 23: A les 8 del matí, matinades a càrrec dels Grallers de l’Escola Ferran Sunyer, i altres provinents dels Grallers del Palomar i Les Gralles del Baix Penedès. A les 11: Concentració dels grups de cultura popular que participen al Seguici del barri de Sant Antoni i presentació dels retallables del Seguici, a la Ronda Sant Pau, davant de “Can Colapi”. A 2/4 de 12, Cercavila del Seguici del barri de Sant Antoni.

I ara completo part del que vaig posar al post de Sant Antoni 2010:

La rifa del porc (melodia que segons Joan Amades es tocava amb sac de gemecs per acompanyar els porcs que es rifaven el dia de Sant Antoni a l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona [partitura] [midi]
Sant Antoni (cançó popular de Mallorca, estesa arreu dels lloc on hi ha hagut tradició antoniana i immigrants mallorquins) [partitura] [midi]
L'Hereu Riera (cançó i ball de bastons popular català, que diu: “Per a sant Antoni grans balles hi ha...”) [partitura] [midi]
Bon dia Elionor (sardana curta que els traginers de Banyoles ballaven per Sant Antoni) [partitura] [midi]
L'Estapera (ball que es ballava a Terrassa la tarda de Sant Antoni) [partitura] [midi]
Gori, gori, guingui (cançó de les porquejades de Menorca, també coneguda com a Qui n'és a dar pinyol, o Pinyeta, pinyol) [partitura] [midi]
I també el Ball dels Gegants de Sant Antoni, compost per David Puertas al 1995, amb arranjament per Marc Riera i el Ço del Botafoc [partitura] [midi]

Altres

Foguerons de Sa Pobla a Gràcia: Dissabte 29 de gener de 2011
Un porquet retallable, l’Spidercochon dels Simpson
Més goigs de Sant Antoni a la meva cole
Altres goigs [1] i [2]
El full núm. 9 de Tradicions i Costums d'Òmnium Cultural (una mica vell però interessant)
Més coses: la setmana dels barbuts, els animals de peu rodó, els traginers, els antonians, la campaneta, el dimoni, el trenta-u, els Tres tombs, la lepra, la benedicció d'animals, les coques, panets i tortells de Sant Antoni, les santantonades, dites...
Curiositats: 1a, 1b, 1c, "Lo porquet de Sant Antoni" segons Agna de Valldaura al seu Tradicions religiosas de Catalunya de 1877, Dalí i les temptacions de Sant Antoni, Què en va dir Serra i Boldú a Festes i Tradicions Populars (Barcelona: PAM, 1986, p. 19-22), El CD Sant Antoni i el dimoni (Mallorca: Blau, 2003) [1]...

Un recuerdo el acabar en año: Italo Solimano Figallo, "El Ingeniero".

2010-12-31T17:47:00.001+01:00

A veces las personas no saben lo importante que llegan a ser para otros, ni cuanto se han hecho apreciar.

Conocimos a Italo Solimano Figallo, El Ingeniero, cuando, por medio del Adelina, la amiga peruana del alma, lo acogimos un par de días, con su hijo Giovanni, ya que salían de Barcelona para hacer un crucero por el Mediterráneo.

Y nos reencontramos en Lima, Perú, la Navidad y fin de año 2005 y Año nuevo 2006, y lo compartimos casi todo.

El pasado no importaba, el futuro se esperaba y se vivía el presente.

Chabuca Granda, la querida Chabuca, compuso la preciosa canción El puente de los suspiros, en 1960.

El meu desig pel 2011

2010-12-20T15:14:00.009+01:00

El meu desig pel 2011

Concert de Nadales del Ço del Botafoc

2010-12-20T14:23:00.000+01:00

El dia 25 de desembre de 2010, dia de Nadal, el grup de música popular i tradicional Ço del Botafoc del Vendrell, oferirà, per novè any consecutiu un concert de nadales populars, i d’autors com Carles Casals i Ribes, Josep Capdevila i Martí o Bernat Calvó Puig i Capdevila, que tenen com a protagonistes els pastors i les pastores.

Serà a 2/4 de 8 del vespre a la capella de Fàtima, del carrer de la Pau, del Vendrell.

Cançons per a encarrilar criatures i +

2010-12-14T14:14:00.000+01:00

Llegeixo a l’AraCriatures de l’11/12/2010, “El retorn de l’Upali”.

La Campana edita LES 26 CANÇONS INFANTILS, de Josep M. Espinàs i Francesc Burrull, amb CD inclòs.

Encara tinc a casa els tres discos petits de 45 rpm que van sortir a la discoteca Cavall Fort, editats per BASF.

Diu l’article que en els tres primers discos Cançons per a encarrilar criatures, Les cançons de les joguines i Cançons amb endevinalla, “les veus continuen sent (...) les de les desenes d’altres nens anònims que Josep M. Parellada, que portava l’assignatura de música en moltes escoles catalanes, va escollir per a l’ocasió”.

Jo n’era un d’ells, i em va tocar cantar allò de “I així sentim Beethoven, / Mozart, Chopin i Bach, / Raimon, Serrat, els Beatles, / Gillem d’Efak i Llach.”

La majoria de nens érem de l’escola Sant Josep Oriol, del carrer Villarroel de Barcelona, i de La Concepció. Només recordo el nom del Fornells, que hi havia dos germans i que un d’ells va ser promocionat com a cantant infantil, i que una filla de mestre Parellada, la Maria Teresa, va fer el solo de la Cançó de la nina, i doblatge de la Julie Andrews quan cantava de Sonrisas i Lágrimas.

En Josep Maria Parellada i Abadal, per nosaltres el Senyor Parellada va ser qui al 1966, quan feia Ingrés, em va fer descobrir el món de la música. Amb ell vaig aprendre solfeig, a cantar, a escoltar..., a descobrir el jazz, a comprar discos... Vam enregistrar aquests tres discos i tres més de Nadal: Pau a la Terra (Sono Play, SAP-2.000, 1966), Cançons de Nadal (Palobal, PH-1015, 1967), i Canciones de Navidad (Palobal, PH-1016, 1967). Els 2 darrers va ser reeditats en casset i CD pels desapareguts Discos Balada del carrer Pelai.

I cantàvem en casaments (La Concepció, La Colònia Güell...), fèiem anuncis per la ràdio (Turrones el Lobo...), doblàvem cançons de pel·lícules (Chitty Chitty Bang Bang, amb el Salvador Escamilla; El extravagante doctor Dolittle...).

Assajàvem a La Concepció, a la golfes de l’església amb un harmònium vell, a la botiga d’instruments musicals de l’Avinguda Catedral on treballava, o la mateixa escola, i alguna vegada al carrer Sant Gervasi de Cassoles.

Cançons per a encarrilar criatures inclou la cançó "Tots els nens", que és una adaptació de “Quan les oques van al camp”, versió catalana de la peça popular francesa “Ah, vous dire-je Maman”, de la qual Mozart en va fer 12 variacions, i els anglesos han aprofitat en la seva nursery rhyme "Twinkle, Twinkle, Little Star”

Hi ha una edició de Quiroga de les partitures de les Cançons per a encarrilar criatures i Les cançons de les joguines, localitzable a Tritó.

Buscant informació per aquest post, m’he assabentat de la mort de mestre Parellada.

...amb un flabiol sonant! Flabiols: flubiols, fluviols, fabriols...

2010-11-28T18:22:00.003+01:00

Arxiu de coses sobre flabeolum, derivat de flare, bufar, més o menys cronològiques, amb una intro personal.

De fet, tot i que Alcover i Moll, en el seu , Diccionari Català - Valencià - Balear (DCVB), a l’entrada FLABIOL indiquen que al Vendrell la seva fonètica era /fəβɾiɔ́ɫ/, o sigui que se’n diu o deia “fabriol”. Sembla que Herbers, als Ports de Morella, també s’anomena així.

I ara, escombrem cap a casa. De petit, a casa meva, a Muntaner 36 de Barcelona, havia jugat amb un flabiol que la iaia Esperança, la mare del meu pare, deia que l’havia portat de Sant Pau d’Ordal, on havia nascut, i que anomenava flabiol [fləβiɔ́l]. Era d’una peça, tenia embocadura de bisell i estava desat en un calaix de l’escriptori del tiet Francisco, el germà del pare. La iaia m’havia explicat que “lunclustevet”, el seu germà Esteve Massana de Cal Noi Xic de Sant Pau d’Ordal, havia tocat el flabiol, i que amb un altre amic tocaven en balls de pobles de les contrades. L’oncle Esteve Massana va ser el primer president, al 1923, de la Unió de Rabassaires de Sant Pau d’Ordal.

Al 1979, en un viatge per Grècia, a Mistras vaig escriure un petit poema que vaig anomenar La música mes bella, que vaig arreglar a Barcelona al 1986:

“La música més bella que he sentit
era toca per dos flabiols
i un tamborí de fusta i pell fosca,
la tercera veu era interpretada
per la seriosa mirada dels avis,
el soroll dels xics corrent entre cames
les rialles de joves, alguns esgarips,
o el so d’espardenyes en ballar la dansa.
Els crits de les garses, xiulets de moixons,
esquellots de vaques i el bel d’algunss bens...,
almenys és així com m’ho explicava l’àvia.”

Curiositats més o menys ordenades

Julián de Chía, a Festividad del Corpus en Gerona. Noticias históricas acerca de esta festividad desde el siglo XIV hasta nuestros día (Gerona: Imprenta y librería de Paciano Torres, 1895), diu que “El 1454 les cobles de juglars de les trompes són uniformats amb sobrevestas de tela vermella de Costanza ornades amb plomalls i, damunt, l'escut de la ciutat; el seu nombre oscil·lava entre quatre i cinc. Els instruments el 1455 eren tubas, fluviol e tamor i el 1456 tubas, fluviols, rebeus e tambós. De la música de corda, el 1452 s'esmenta un tocador de arpa que, associat amb altres deu sonadors, tocaven davant la custódia; apareixent per separat unam flahutam, mentre que en algunes processons hi anaven diversos negres i esclaus tocant tabals ó tembors, trompetes é temborinos”.

El Baró de Maldà relata que a a la festa major de Sant Just Desvern de 1770: "En aquella plasa de Sant Just bellament resónàban las trompas, y no de ningun orga, entrant-hi los demés instruments de viola i violins, ben diferent música de vint anys atràs (en altra versió: -de altres temps que en la música no hi entràban més que cornamusas), que se reduhia ab cornamusas, sachs de gemechs o criaturas verdas, xirimias, fluviols y tamburinos, que dels tals ya no s’en veya rassa ni pols, puix que los han dexat per las dansas dels ampurdanesos, gent de Urgell y zagarra, per los que fan ballar als gegants per Corpus y per los de la olla dels pobres de la presó en Barcelona per Carnastoltas" (Aritzeta, Margarida. (ed.). Rafael d’Amat i de Cortada Baró de Maldà. Miscel·lània de viatges i festes majors. Barcelona: Barcino, 1994).

Mossèn Baldelló (Baldelló, Francisco de P. La música en Barcelona. Noticias històricas. Barcelona: Dalmau, p. 101, 1943), recull del Llibre de Claveria (vol. 25, fol. 176), que “E finit l’Ofici, precedents 13 trompetés e 3 tabalés, e ab sobrevestes e panons de la ciutat, anant sonant ab llurs trompetes e fluviols, e 6 sonadors de corda, qui sonaren davant la Custodia”. [Duran, Agustí; Sanabre, Josep. Llibre de les solemnitats de Barcelona: edició completa del manuscrit de l'arxiu històric de la ciutat. Vol. I, 1424-1546 . Barcelona Institució Patxot, 1930. Duran, Agustí; Sanabre, Josep. Llibre de les solemnitats de Barcelona : edició completa del manuscrit de l'arxiu històric de la ciutat. Vol. II, 1564-1719. Barcelona: Institució Patxot, 1947.

MEMORIAL QUE PRESENTAREN LOS GEGANTS DE STA. MARIA DEL MAR DE BARCELONA A LA MOLT ILTRE. OBRA, EN LO ANY 1803 (Ibern, Pere M.; Caballé, Imma, i Martín. “Els gegants a la literatura popular d'un ciutadà de finals del XVIII”. Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm 16, p. 5-7, 1983.
"Mes lo any vinent si Deu ho vol
sereu lo pasmo de Europa,
perquè del cap, a la popa
heu de brillar com lo sol:
tamborino, y fluviol,
tót nou de trinca serà,
perquè lo obre Ciutadà
ques vostre llegitim Pare,
sens dupte eyxira de Mare
y à tothom embafarà."

Pep. “La Festa Major”. El Demócrata, núm. 46, 24 de juliol 1892 (Arroyo, Salvador. El Ball de Diables del Vendrell. El Vendrell: Ajuntament del Vendrell, Patronat Municipal de Serveis Culturals, 1990, p. 52-53).
“Deurem veure’ls palitrocas
Está clar, y aquells tanocas
De diables per los carrers,
Ab los fluviols ó timbalas
Com llueixen las sevas galas
Y esajos de més d’un mes.”

Joan Maragall, en algunes edicions de la poesia “Corpus” del Tríptic de l'any (1895), en parlar dels gegants diu:

"En llur dansa encarcarada
hi ha riallera majestat;
flubiol i tamborino
escau bé an el llur posat..."

Ramon Ramoni Vidales, a “Recorts de Noy” (Lo Vendrellench, núm. 409, 26 de juliol de 1900, p. 2), diu que “Tocavan las dotze [...] refilavan las grallas ab són alegre espinguet, ballavan los gegants y'ls nanos [...] La comitiva travessava la plassa precedida de la maynada, saltant alegra¬ment al compás del terrabastall que feyan las grallas, la música, las timbalas y'ls flubiols que acompanyavan als gegants y nanos.” (Arroyo. Salvador. “L’activitat gegantera al Vendrell (1775-1930)”. Del Penedès, núm. 20, p. 38-60, 2009).

Ramon i Vidales, Ramon. En Pau de la Gralla o La Festa Major de la Vila. Barcelona: Antoni Lopez, 1900.

Escena I (pàg. 10): “Se sent un fluviol que sona una tocada popular acompanyant lo crech, crich., crech del ball de bastons."
Escena XX (pàg. 40): “Comensará sentintse la música y grallas y l’espetech de trets y petarts dels cohets del ball de diables, després del so dels timbals de dit ball, lo crech-crich-crech del de bastons, lo fluviol etc. Tocant tots diferenta sonada...”
Escena XXI (pàg. 41): “Lo só de la música, grallas y demés pára, sentintse tan sols, durant una estomna, lo fluviol y’l ball de bastons”

Ramon i Vidales, Ramon. Vaca de llet. Barcelona: Biblioteca Popular de L'Avenç, 1909.

Escena VI: “Volia llevar-se, car tampoc hauria pogut dormir, encara que havés volgut, perquè era un seguit el passar i aturar-se balls i dances populars; i ara era'l floviol que acompanyava'l crec, cric, cric del Ball de Bastons; ara'ls timbalots destrempats i l'espetec de carretilles dels Diables; ara les tonades cadencioses i planyívoles del sac de gemecs del ball de Cercolets; i les escopetades del ball den Serrallonga, i la gralla del de les Gitanes, i la cerca-vila de la cobla, i molts altres diferents sorolls, i crits i remoreig de la gent que passava” (Nota: aquest fragment és una reescriptura de l'article "Costums que's perden y records que fugen", que va publicar al Baix Penedès el 25 de juliol de 1908 i que va dedicar a Pau Casals i Benvingut Socias
“I sortí l'Ajuntament; i aleshores el terrabastall fou aixordador: música, gralles, floviols, sac-de-gemecs, timbals, brunzir de carretilles i esclat de trons i escopetades, ressonà per l'espai en barreja informe, innarrable; tot un terratrèmol de sorolls extranys i heterogenis i de tonades populars, tot en garbuix, però en garbuix festívol, alegroi, que esvalotava'ls falsiots que niaven entre les pedres del cloquer, els quals voleiaven pels aires xisclant espaordits, com si volguessin protestar de l'esclat de festa que's desenrotllava a la plaça."

Programa de la Festa M ajor del Vendrell de 1902 (Arroyo, Salvador. El Ball de Diables del Vendrell. El Vendrell: Ajuntament del Vendrell, Patronat Municipal de Serveis Culturals, 1990, p. 63-64): “...han callat los timbals y fluviols que acompanyavan los balls y comparsas populars..."

Insenser, Antoni (El Penedès. Balls, danses i comparses (edició del manuscrit original del 1904-1905). Vilafranca del Penedès: Ajuntament de Vilafranca, Comissió de Cultura, 1982, p. 17), diu que a Vilafranca La Bolangera era tocada "amb borrega, flubiol i tamborí"

Llicenciat Peme. “Nadalenca. Records d’antany”. Baix Penedès, 1910: “...pels carrers se sentia música `clàsica´, ab la particularitat de que alguns dels instruments nadalencs prenia nom de qui’l tocava, com per exemple `cimbomba del Gall Mercé´. Panderos, ferrets, guitarres, castanyoles, tot sortia per alegrar y arrodonir la festa, no faltanthi ab la seva manxa borrega el popular i conegut Ventura Cullada, avi octogenari. (...) L’iglesia vessava de gent (...). Pero’l moment més culminant del bullici, diguemne àuelarre´, era quan l’adoració al Jesuset. (...) s’hi sentia la ploranera manxa borrega, el rum rum descompassat de la cimbomba, espinguets de xiulets y fluviols y d’altres instruments...”.

A l’OCPC (vol. IV, fasc, 1, p. 83, 186 i 284, 1993 ) es registra que a principis del segle XX, a Collsacabra, Arbúcies i Besalú es cantava alguna cosa semblant a:

“Quan jo n’era petitet,
gastava molta alegria,
fent sonar lo fluviol,
fluviol y tamborina”

Joan Amades, a “Costums populars de Barcelona. Febrer.” (Butlletí Excursionista de Catalunya, any 39, núm. 405, p. 70, febrer de 1929), diu que per Dijous Gras sortia una comitiva “junt amb una rústega orquestra formada per un sac de gemecs, flubiol í tamborí”.

Henryk Gorecki

2010-11-16T16:26:00.000+01:00

Henryk Gorecki

Sinfonía nº 3, Les Lamentacions (1976)

Fragment 1r moviment | Fragment 2n moviment

Música de gralles al Vendrell

2010-10-08T13:04:00.001+02:00

El concert de Música de gralles al Vendrell de 2010 es dedica al timbaler Josep Sonet i Ivern Peces, en el centenari del seu naixement, i al record d’Albert Jané i Pascual Carbassó, que tocà amb ell durant vint anys, i que ens ha deixat enguany. [Programa]

Aquest concert s’ofereix per cinquè any consecutiu, organitzat pel Patronat Municipal Auditori Pau Casals, en el Cicle de Tardor.

Els concerts Música de gralles al Vendrell, que coincideixen amb la Fira de Santa Teresa, tenen, com a trets característics, la recuperació de peces de grallers i de repertori de grups de grallers del Vendrell, la participació dels grups de gralles de la vila, i la d’un grup de gralles forà, de reconeguda qualitat, i quan ha estat possible, l’encàrrec de composició, l’estrena i la publicació d’una peça original per a gralles.

75è aniversari del Camp del Barça, 12 de novembre de 1975. Els Macaris del Vendrell (Albert Jané i Pascual Carbassó, primera gralla; Joan Domingo i Puigibet Macari, 2a gralla i Josep Sonet i Ivern Peces, timbal), acompanyant, amb barretina, als Nens del Vendrell, que van aixecar una torre de vuit amb folre, sembla ser que la primera feta a Barcelona al segle XX.

Música/Músiques del Ball de Pastorets del Vendrell

2010-08-30T20:15:00.001+02:00

Al 1996 la Comissió de Festes del vendrell, coordinada pel Jesús Trayner, va iniciar la recuperació del Ball de Cercolets, el Ball de Gitanes, el Ball de Valencians, i el Ball de Pastorets. Quan van lliurar a Les Gralles del Baix Penedès les partitures que els assessors Josep Bargalló, de Reus, i Jordi Salvador, de Tarragona, proposaven per aquest darrer ball, els grallers del grup esmentat van detectar un cert desajust, ja que les músiques no coincidien amb les que alguns d'ells havien après amb els “grallers vells”, com el Carboner, el Merenguet, el Ton de la Gralla, els Macaris, etc., i que fins i tot havien tocat en alguna ocasió en localitats veïnes. Amb data 2008, es va publicar el llibre de Josep Bargalló, Balls i danses de les comarques de Tarragona. 6. Baix Penedès i Tarragonès. Tarragona, Diputació de Tarragona. A la pàgina 146 es recull la partitura esmenada.

Hi havia diferències en algunes melodies, en les tirades, i en les repeticions. Possiblement qui va fer la proposta desconeixia quines eren les versions que antigament s’havien tocat al Vendrell, i que hi havia grallers del Vendrell que havien anat a tocar-les en altres poblacions, i per tant, a més de recórrer a versions penedesenques, també va recórrer a versions del Camp de Tarragona. Potser és per això que en Salvador Arroyo, en el seu escrit “El Ball de Pastorets al Penedès: l’ahir i l’avui” (La fura, núm. 891, 1/7 octubre 1999, p.11-15 [11, 12, 13, 15], diu que el Ball de pastorets del Vendrell pertany al model del Camp de Tarragona, juntament amb el de Tarragona i el d’Alcover, cosa que actualment seria una mica difícil de defensar.

Davant d’això, Les Gralles del Baix Penedès van decidir deixar de banda algunes de les músiques proposades i van interpretar les versions que ja coneixien, les quals posteriorment van ser reajustades en els assaigs amb els balladors i les balladores del Ball de Pastorets.

Quant a la partitura de la que es pot anomenar “versió del Vendrell”, que no és més que una adaptació/variació de les que existeixen al Penedès [partitura Insenser, 1982, 31] [partitura Bové, 1026, 41], i al Garraf [partitura de Vilanova], i consta de tres motius que es van intercalant.

El primer motiu és el que generalment s’anomena Pastoret, tant per ser el més conegut del ball com per la coincidència que té amb el ball de bastons anomenat Pastoret, encara que de vegades també s’anomena Entrada, ja que aquesta és una de les seves funcions en el ball. És una melodia fàcilment identificable amb la de les cançons Pastoret d’on véns, El gegant del Pi o Escarabat bum-bum.
El segon motiu rep el nom de La creu, tot i que antigament era conegut amb el nom de Corrandes, per la lletra de la cançó que l’acompanyava. De fet, és gairebé igual que el ball de bastons anomenat La creu. Al volum VIII de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (Massot, 1998, 246), hi ha reproduïda una partitura recollida dels Romeas anomenada Ball de bastons de l’Arboç, que coincideix amb la melodia de La creu. En una entrevista mantinguda amb Els Macaris l’11 de desembre de 2004, van comentar que aquesta peça sempre la tocaven per festes del Vendrell, però que alguna vegada també l’havien tocat a l’Arboç.
El tercer motiu, la Passada, és molt alegre i en altres llocs es toca, de vegades, amb algunes variacions, com a ball de bastons.

L’ordre d’execució és: Pastoret, La creu, Passada, Pastoret. [partitura] [midi]

El Ball es va començar a interpretar al 1996, amb flabiol i tamborí, tant per la tradició oral, com pel testimoniatge de diverses persones, entre elles Antoni Insenser (El Penedès. Balls, danses i comparses (edició del manuscrit original del 1904-1905). Vilafranca del Penedès: Ajuntament de Vilafranca, Comissió de Cultura, Administrador Festa Major, 1982, p. 29), que en parlar d’aquest ball, diu que "els acompanya flabiol i tamborí” [partitura]; Francesc de Paula Bové (El Penedès. Folklore dels balls, danses i comparses populars. El Vendrell: Impremta Ramon, 1926, 40), que diu que "després de la passada para la borrega, dient cada pastoret el seu vers corresponent" [partitura].

En la re-recuperació del ball que l’Embarcada va fer al 2006, donat que els balladors i balladores van aprendre la coreografia amb persones i enregistraments d’altres poblacions, la música que es va fer servir, és la genèrica del Penedès i el Garraf, amb algunes adaptacions locals. Està estructurada amb tres frases: Barrejada o Pastoret, Pont, i Bota. L’ordre d’execució és: Barrejada, Pont, Bota, Pont i Barrejada. [partitura] [midi]

Al 2008, el Ball, amb la Mitja cobla travessera, van tornar a fer sonar i a ballar la versió més pròpia de la Vila, recuperada i arranjada al 1996, amb algun aranjament nou i canvis de to. [partitura] [midi]

I al 2009 es van estrenar una nova peça i coreografia. Concretament un fragment del Baile general, de l’obra Los pastorcillos de Belén, composada per Carles Casals, al 1883. Aquesta obra, amb transcripció de M. Meneses i arranjaments del Ço del Botafoc, va ser interpretada a l’església del Vendrell, el dilluns 29 de desembre de 2008, en el 132è aniversari del naixement de Pau Casals. Com passa sovint, els membres del Ball de pastorets, han rebatejat la peça amb el nom de Capafonts, nom del poble on van començar a assajar-la. [partitura] [midi]

Altres referències flabiolaires del Ball de Pastorets del Vendrell

A 1908, un tal Llicenciat Peme, va publicar una “Glosa” de la Festa Major a El Baix Penadés, en la que deia: “Retirem el mandró, la carbasseta, el garrot i la manxa-borrega— excalamá’l rabadà,— la meva pastoreta bonicoia, amb sos matussers esclops, ja no ballará més al compás de festívola castanyola. ¡Pobra pastoreta meva! No ploris, no... manyaguet de la mare.”

Ferrando, Pere. El Penedès casteller: pàgines d'història. Valls: Cossetània, 1998.

Arroyo, Salvador. (1996a). "Els grallers del Vendrell: dels primers noms a les primeres colles (1784-1926)". Miscel·lània Penedesenca, XXI, p. 199-266 (Comunicacions presentades a les 8es Jornades d'Estudis Penedesencs celebrades a Sant pere de Ribes els dies 2, 3 i 4 de juny de 1995).

Acompanyant bastons: Arroyo, Salvador. (1996b). "Repertori del Ton de la Gralla: el Ball de Bastons del Vendrell del 1932". Miscel·lània Penedesenca, XXI, pàg. 303-334 (Comunicacions presentades a les 8es Jornades d'Estudis Penedesencs celebrades a Sant Pere de Ribes els dies 2, 3 i 4 de juny de 1995). Nota: Es refereix Pau Orpí de Sant Llorenç d’Hortons, anomenat “Matador” [1], [2]

Arroyo, Salvador. “El flabiol en el marc sonor del Vendrell: testimonis històrics”. Diari del Baix Penedès, 21 de juliol 2000.

Sobre la Festa Major del Vendrell de 2010

2010-08-13T12:54:00.049+02:00

Algunes notes, comentaris, vivències, opinions, explicacions, desgreuges..., sobre la Festa Major del Vendrell de 2010, que no vull que quedin ni al pap, ni al tinter, que avui en dia seria, ni al teclat.

En primer lloc, el ja tradicional escrit al Diari de Baix Penedès, que faig des del 2006, i que ja he enviat perquè, si els sembla bé, el publiquin la segona quinzena d’agost, ja que aquesta primera fan vacances.

La Festa Major d’enguany, per a mi ha estat estranya. Després de deu anys de viure-la des de dins, fent de músic, he tornat a ser-ne un espectador..

L’any 2000 vaig començar a tocar el flabiol amb el Ball de Pastorets del Vendrell –que en la recuperació de 1996 ja va estar acompanyat per tres flabiols i un tamborí, amb el Jordi Inglès “Bero”, el Pere Marcé i el Xavier Mercadé “Bitxos” –, primer amb un grup de flabiolaires variable (Jordi Inglès "Bero", Xavier Mercadé "Bitxos", Gemma Mercadé i Jordi Bassó), després amb una mitja cobla del Ço del Botafoc amb el Roger Serra al sac de gemecs, i després amb l'Edgar Ferré, i algunes vegades, si calia, i fent doblet, també vaig acompanyar al Ball de Cercolets –que tot i recuperar-se al 1996 amb gralles, al 2003 començà a acompanyar-lo una cobla de tres quartans del Ço del Botafoc–.

Al 2004, el Ball de Pastorets no va sortir, i amb els companys del Ço del Botafoc, reforçats pel bombardí de l’Àlex Jordi, el dia 26 de juliol, a la manera d’uns Ministrers, vam acompanyar la imatge de Santa Anna en la cercavila [a la xuleta del repertori hi posa: Tocar lentament!: Goig de Santa Anna; Marxa d'autoritats; L'arrastrat de Benabarri; Per tocar caminant 1; Ball de noces i Nyitus; Per tocar caminant 2; Cercavila (Els ous)], i en el retorn de la imatge a l’església, aquesta entrà al so dels seus Goigs, els quals es van cantar a l'interior, acompanyats pel Ço del Botafoc.

Al 2005, el Ball de Pastorets, que portava l'Asociación Cultural de Andalucía, tampoc va sortir, com tampoc ho van fer el de Cercolets, que portava el Centro Cultural Andaluz García Lorca, i el de Gitanes, que portava l'Asociación Cultural de Extremadura, donat que les entitats que els van assumir en la recuperació de 1996, van desdir-se del compromís amb el seu manteniment. Aquell any, amb companys del Ço del Botafoc, vam tocar per lliure al final de la cercavila, i en algun moment algú reforçava les gralles dels bastons.

Al 2006, amb el retorn del Ball de Pastorets re-recuperat per l’Embarcada, vaig tornar a acompanyar-los tocant el flabiol i assajant amb el tamborí. La primera sortida va ser amb una cobla de tres quarts del Ço del Botafoc, amb el Jordi Inglada, de Banyeres, al sac, i el Jordi Inglès "Bero" a la tarota, i per celebrar la re-recuperació, el Xavier Mercadé “Bitxos” i la Gemma Mercadé, també van flabiolar. Posteriorment vaig seguir amb una mitja cobla per la que hi van rodar diversos sacaires com el Galdric Santana, de Sant Cugats del Vallès, i el Quim Carranza “Quim de Flix”.

Al 2007 vam decidir estabilitzar una mitja cobla, i ho vaig fer amb l’Àlex Rollan, que havia conegut en un Toc d’Inici de la Mercè.

Inicialment no va ser fàcil acordar-nos per la manca de temps, però els assaigs de tardes d’estiu al Parc de l’Escorxador de Barcelona, van fer el seu fet, i ens n’ensortirem, això sí, com a aficionats, com a músics de carrer. Sorgí un problema amb alguns balladors i altres col·legues músics locals i de les contrades: l’Àlex duia un sac travesser, herència d’haver estat alumne del “Xufu”, el Jordi Vallverdú, que el seu constructor, en Xavier Garcia, n’anomena sac de gemecs d’escenari. Vaig agafar amb ell un compromís de dos anys, Festa Major i Fira, i així ho vaig mantenir malgrat les crítiques al tipus de sac, als desafinaments i desacords inicials (qui té Milán 430 per la sortida a Banyeres?), al progrés successiu, l’ampliació de repertori... , i així, fins a la Fira de 2008, la Mitja cobla travessera acompanyà al Ball de Pastorets del Vendrell.

I al 2009, assumint els suggeriments que se’m van fer, vaig fer parella amb el Josep Guillen de Llorenç, perquè toca un sac com cal, del Xavier Orriols, és de la comarca, conegut, alumne del Simó Busquets...., i així junts vam tocar per la Festa Major, a Coma-ruga, per la Fira de Santa Teresa...

Arriba el 2010 i amb motiu de la Festa de l’Embarcada se’m suggereix que faci un canvi de sacaire. Corre-cuita i sense dir res al Josep, contacto amb el Cèsar de Vilanova, amb qui ja havia al Vendrell al maig de 2009, i fem la festa junts.

I arriba la Festa Major de 2010, i per decisió pròpia, no acompanyo al Ball de Pastorets del Vendrell.

I per aquest motiu el Ball de Pastorets del Vendell ha llogat als Borregaires des Planes, els col·legues Raül Flores, al flabiol i al tamborí, i Quim Carranza “Quim de Flix”, al sac, que també acompanyen al Ball de pastorets de Torredembarra.

I davant de preguntes com: Jordi, com és que no toques? com és que no has tocat? com és que els Pastorets han llogat un grup de fora? Jo, com el Manuel de Pedrolo va escriure, dic que: Si em pregunten, responc.

Enguany vaig treballar fins el divendres 23 de juliol, i el 24, que hi havia l’assaig general dels grups de cultura popular, estava a Arsèguel a buscar al Martí, de les Colònies per a Joves Intèrprets, on feia gralla amb els seus amics Guillem i Martí S., tenint com a profe al Macaya: Per tant, no vaig poder assajar... I tampoc vaig poder anar a la trobada de Torredembarra...

La veritat és que amb la situació de la feina d’enguany, amb l’acompanyament del Martí i els compromisos familiars, no puc seguir el ritme d’assaig, festes, sortides...., i de vegades, perquè no reconèixer-ho, se’m fa pesat.

I amb les presses i la manca de temps, no era moment de buscar un altre sacaire amb qui fer una nova mitja cobla, la tercera. Vaig dir als Pastorets que el que em semblava millor era que agafessin un grup jove, de la comarca o dels voltants, que pogués ser estable, seguir el seu ritme...

El dia de Santa Anna vaig sortir de casa sense el flabiol i el tamborí, cosa que feia cada matí de Festa Major des de l’any 2000, des de feia 10 anys. Només portava gralla per les matinades, i per, si me’n sortia, reforçar al 4 de març, cosa que no va ser possible perquè no em sabia prou bé la tercera veu i encara menys les tirades. A la Rambla vaig sortir de la Cercavila i vaig exercir d’espectador del que quedava, i després vaig anar a la Plaça Vella

Com he dit al principi, la Festa Major d’enguany, per a mi ha estat estranya. Després de deu anys de viure-la des de dins, fent de músic, he tornat a ser-ne un espectador.., i m’ha calgut passar la tristor de no haver pogut participar a la festa des de dins.

Les meves matinades 2010..., per ara.

2010-08-10T20:11:00.006+02:00

Les primeres van ser al barri de Sant Antoni de Barcelona, diumenge 24 de gener, amb la incorporació de nenes i nenes del CEIP Ferran Sunyer i del seu profe de gralla, el Manu Sabaté, amb esmorzar de matadero al Pa i Trago.

Al juliol, els tres dies de la Festa major del Vendrell: santa Anna, santa Anneta i el dia del gos, dia que el Martí, als seus 11 anys, hi va tocar matinades per primera vegada. Es nota el mestratge del Manu i les “classes particulars” del Bero. I després de cada tocada, esmorzar al Montserrat, àlies Cal Guitarra: dos dies de tripa i un de bacallà amb fesols. Enguany he afegit un nou referent tripero, les de la Bodega Sepúlveda, que amb el cap i pota amb bolets (rovellons, rossinyols...), són pura confitura.

I el diumenge 8 d’agost matinades a Sant Vicenç (de Calders). Quatre grallers: el Bero, el Pelle, el Martí i jo; i quatre timbalers: l’Eduard, el Rafael, el Jaume Cañas, i el Sape.

Tocar matinades Sant Vicenç és un triple plaer. Un plaer per tocar les matinades des de la torre de l’aigua fins a pou, amb una baixada de desnivell creixent, i matinades curtes en tornar cap a la Plaça Major; un plaer tocar a poc a poc pels carrers estrets i silenciosos; i un plaer per l’esmorzar que en Jan Cugat i la Josepa preparen al seu carrer, amb sardines, llonganissa, cansalada viada, botifarró negre, peus de porc..., a la brasa, escalivada, patatons, pa torrat..., fruita, vins, cafè, licors..., xerrameca, riures, confidències, complicitats...

Sèrie B

2010-08-09T18:11:00.001+02:00

Dimecres 21 de juliol, vaig participar en la presentació del còmic Sèrie B, de Deamo Bros, o sigui, dels germans Raül i Daniel Deamo.

L’acte va començar amb una benvinguda oficial d’Eugeni Villalbí, de la Secretaria de Joventut, que és qui va convocar el concurs inicial; una explicació del perquè del còmic, que va fer el Raül; una interessant intervenció i un xic reivindicativa que va fer Joan Navarro per part d’Edicions Glénat; la projecció un curt de promo fet pel Raül; el meu rotllo “universitari”; quatre paraules de Dani; i poques preguntes dels i les assistents.

La meva aportació va ser més o menys la següent.

Quan el Raül em de demanar de fer la presentació del còmic Sèrie B, del que ell n’és el guionista i el seu germà Dani el dibuixant, em va fer molta il·lusió per dues raons: 1) Tenir el privilegi de presentar el còmic d’un bon col·lega amb el que he fet alguns vídeos educatius; 2) I per fer-la a l’Universal de la Ronda de Sant Antoni, la meva llibreria de còmics, bé, la meva i la del Martí. Jo, però sóc un aficionat, un llegidor i mirador, i per tant un comprador de còmics.

Per a mi Sèrie B és un còmic fantàstic. Un molt bon còmic i a més en Català. Un còmic, ben imaginat, Ben guionitzat, ben dibuixat, ben “bi-acolorit”, ben editat...

Un còmic que té una acurada narrativa, molt visual, i un ritme de storyboard, o sigui, de guió il·lustrat

És divertit, amb un humor directe i subtil, de vegades satíric i irònic. Amb temes actuals, ple de referències cinematogràfiques i de la realitat que de vegades semblen homenatges, evocacions....
De vegades, en llegir poesia, a un li sembla que l’autor o l’autora, en escriure el poema, volien dir tal cosa, o que darrera del contingut, els ritmes i si s’escau les rimes, s’hi amaga una emoció, un sentiment, una evocació...
Opino que amb els còmics pot passar el mateix, sobretot perquè a més de text i ha imatges, i aquestes poden mediatitzar la lectura, evocar-ne d’altres...

Al llarg de 7 històries i alguns “bonus track”, a Sèrie B trobem, referències implícites i explícites com per exemple: a la pàgina 9, un sis-cents que no és de la Moritz, la cervesa del barri de Sant Antoni on es fa la presentació; a la 10, una critica socials als GPS pel tema del peatges forçats; a la 14, una referència la galàxia googeliana; a la 18 veiem l’Eduard Punset; a la 19 s’esmenta a Bill Murray com s’hagués pogut esmentar una nútria..., i jo suggereixo llegir aquesta història, Sempre és dilluns, escoltant la cançó Aire de La Carrau, que podeu descarregar del seu web, això si, després de donar-vos d’alta; a la 20, surt una estudiant d’Erasmus; a la 22 en Carles Buendia sembla el Bibendum de Pirelli; a la 25 se’ns mostra el Lloret d’uns altres guiris; a la 26, surt un gos, que..., com s’ha de dir? Milú? Ideafix? Rin-tin-tin? Lassie? No, evidentment Rex, i si el Rex ara surt al Canal 33, i ara a TV3 gràcies a ells, fins hi tot i ha gossos que aprenen a parlar en català...; a la 33, un home porta una samarreta amb el nom REDRUM; i a la 42, s’esmenta directament la sèrie La dimensió desconeguda!

I així podríem seguir fins a la darrera pàgina amb històries imaginatives, textos directes i evocadors; imatges clares, acurades i plenes de detalls, i finals inesperats que en sorprenen amb: robots amb vida, amors i paternitats setmanals, retorn de guiris alienígenes, retorns al pleistocè, pisos de l’eixample per a nans, escarabats inesperats, i zombis tancats en un cine com si fossin gremlins de nit.

Com he dit al principi, per a mi Sèrie B és un còmic excel•lent, i per tant, Sèrie B és un Còmic A. Un excel·lent còmic que diverteix i fa pensar.

I per acabar, només parafrasejar la locució d'obertura de la temporada final de La dimensió desconeguda: Obrim aquesta porta [aquest còmic], amb la clau de la imaginació. Després d'ella trobarem una altra dimensió, una dimensió de so, una dimensió de visió, la dimensió de la ment. Estem entrant en un món diferent de somnis i idees. Estem entrant en la dimensió desconeguda, [en la dimensió de Sèrie B].

Llarga vida al còmic! Això sí, amb concursos, beques, ajuts, editorials que hi apostin..., i lectors que en comprin.

Goigs del patronatge de santa Anna del Vendrell

2010-08-04T12:48:00.016+02:00

Verbum volant, scripta manent.

Quan el Salvador Arroyo em va fer la proposta de composar la música dels Goigs del patronatge de santa Anna, la veritat és que em va fer molta il·lusió, tant perquè havien pensat amb mi, com per l’oportunitat de composar uns goigs de segle XXI. Vaig pensar que podria tenir en compte els estils, els ritmes, les harmonies..., més o menys contemporànies, i em vaig posar a pensar, a prendre notes, i a llegir sobre la música dels goigs.

A partir de la primera versió de la lletra que em va passar el Salvador, la vaig transcriure en forma gràfica per ajustar notes amb síl·labes i accents, tal com em va ensenyar a fer, i feia, l’Albert Taulé, de qui vaig aprendre les beceroles de la composició i l’harmonització. I a partir de [- - ‘ - - - ‘ / - - ‘ - - - - - ], vam reajustar alguns versos a l’heptasil·labilitat, i ordenar algunes rimes creuats i seguits o encadenats. D’alguna manera també comprovava i posava en pràctica que “l’accent principal dels versos, que acostuma a recaure en la tercera síl·laba, deu coincidir en cada estrofa...” (pàg. 9 de: Ribas, Francesc de Paula. Com haurien d’ésser els goigs. Tarragona: Gogistes Tarragonins, 1988).

Musicalment vaig avançar en dues línies, l’una amb una melodia en menor, molt ritmada i modulada, i l’altre amb força salts i intervals no gaire corrents, que semblava per a solista.
Vaig recuperar llibres de casa, remenar a la Litoral, i vaig cercar per la xarxa. Em pensava que trobaria menys coses sobre la música de goigs, però aquí se'n pot veure una selecció.

Va ser llegint a Mossèn Baldelló (Baldelló, Francesc de P. Cançoner popular religiós de Catalunya: recull de cent melodies de goigs. Barcelona: Boileau-Bernasconi, 1932), que vaig deixat aparcades les dues línies esmentades. Motiu?: “La primera gràcia d’aquestes melodies és la d’una gran senzillesa i simplicitat. Generalment –i aquesta és una de les seves principals característiques- tota la composició no fa sinó repetir una mateixa frase que serveix d’endreça, tonada i cobla. Al final de la cobla s’hi troba una senzilla variant melòdica ab el fi de preparar el retorn a la rescobla o tornada” (pàg. 13). “És molt natural que les melodies d’aquests goigs siguin de caràcter viu i joganer emmotllades i fins i tot als ritmes de les danses que s’executaven en l’acte de les caramelles, amb acompanyament d’instruments senzills, com són el flabiol, la cornamussa i el tabal” (pàg. 15).

Vaig començar de nou, pensant amb qui cantaria els goigs, quan, i on, i tenint clar que la melodia havia de ser senzilla, d’estil gogístic tradicional, d’arrel popular, amb repeticions, i fàcil de recordar, i tenint molt en compte que segons Millet (Millet, Lluís. “El cant popular religiós” En: Pel nostre ideal. Recull d’escrits de Lluís Millet. Barcelona: Imp. Joaquim Horta, 1917, p. 185-255 [Conferència pronunciada al Palau de la Música Catalana el 20 de novembre de 1912 amb motiu del III Congrés Nacional de Música Sagrada]), i Mossèn Baldelló (1934), els goigs són cants populars religiosos propis de les terres catalanes. Sempre em quedava la possibilitat d’incloure la contemporaneïtat en l’harmonització.

El resultat és una melodia en Sol major i compàs 2/4, que té 24 compassos i comença amb anacrusi, que es mou bàsicament en un interval de sisena major, amb quatre extensions a sisena augmentada.

L’estructura textual és:

Una Entrada, Inici o Endreça, de quatre versos heptasíl·labs amb rima creuada o alternada (abba), en la qual els dos últims (ba) fan de Tornada.
Vuit Cobles o Estrofes de vuit versos cadascuna, amb rima seguida o encadenada, els dos darrers dels quals, reprenen els versos de la Tornada, com a Resposta o Retronxa (cdcd-baba), i narren la història del patronatge de santa Anna, des de la primera capella de 1303, fins la proclamació com a patrona al 1777.
Un Final de quatre versos coincident amb els de l’Entrada (abba).

L’estructura musical és:

Entrada de 4 versos: una frase musical amb dos hemistiquis, un per cada 2 versos (1A-1B), essent B la Tonada
Cobles de 8 versos: dues frases musicals també amb dos hemistiquis cadascuna, una per als 4 primers versos (2C-2D), i una altra pels 4 finals, que fan servir el primer hemistiqui de les Cobles (C) i el darrer de l’Entrada (B), la Tornada, com a Retronxa (3C-3B).
Final de 4 versos: com l’Entrada (1A-1B)

En resum: 1A1B/2C2D3C3B, o també ABCDCB, gairebé capicua!

La melodia és aquesta, i sona així.

I seguint el comentari de Mossèn Baldelló “amb acompanyament d’instruments senzills, com són el flabiol, la cornamussa i el tabal”, vaig fer una harmonització per a Cobla de Ministrers: 2 flabiols, 1 tamborí, 1 tabal, 1 tarota, 1 sac de gemecs, i 1 metall, en aquest cas pensant amb el bombardí de l’Àlex Jordi.

Feta i escoltada, m’adonava que alguna cosa fallava i li vaig demanar a la Maria Àngels Subirats, ompanya de feina, tutora de la “recerca” sobre Les gralles al Vendrell: músics i músiques (El Vendrell: Ajuntament del Vendrell, 2005 [Premi IV Beca d’investigació Jaume Ramon i Vidales, convocada per l’Ajuntament del Vendrell al 2003]), i a més doctora, i una de les poques catedràtiques de Didàctica de l’Expressió Musical, que m’ajudés, i amb la partitura, un piano i la seva formació, experiència i oïda, vaig corregir un Si3 del compàs 14 que havia de ser un Mi4; em va ajudar a tancar l’harmonització dels compassos 13, 14 i 15, que havien de portar al voluntari Fa3-La3-Do4-Re4 del 16, per gust personal, i homenatge a l’Albert Taulé, i posteriorment em criticà un pobre acord amb 5ena i 8ena. La partitura dels goigs harmonitzats per a ministrers és aquesta, i sona així. El goigs editats són aquests [recto] [verso].

Dues consideracions:

Les notes de la segona part del compàs 4 i les del 5 de la segona veu (flabiol 2), que es repeteixen als compassos 20 i 21, pertanyen a la segona meitat del compàs 4 i al compàs 5, que es repeteixen als compassos 8 i 9, 12 i 13, i 20 i 21, de la partitura dels goigs de santa Anna, que va localitzar l’Angelina Bo, la qual fou inclosa, amb arranjaments de la Carlota Baldrís, en la reedició que al 1996 es va fer dels “Goigs de la gloriosa santa Anna, venerada en la Iglesia de San Salvadòr, de la Vila del Vendrèll”, originals de 1777 i reditats al 1977.
Les notes de la segona part del compàs 9 i les del 10 i 11, també de la segona veu (flabiol 2), que es repeteixen als compassos 17, 18 i 19, pertanyen al compàs en anacrusi, i l’1 i 2, que es repeteixen als compassos 2, 3 i 4, 16, 17 i 18, i 18, 19 i 20 de la partitura inclosa en la reedició de 1996. Aquestes notes coincideixen amb les del darrer temps del compàs 4 i les del compàs 5 de la “Melodia popular de goigs” que Baldelló (1932, 40), publica a partir d’una transcripció de Josep Sancho Marraco.

I a més, potser que hi hagi alguna influència dels goigs que més he cantat o interpretat a llarg de la meva vida: els de la Mare de Déu de Núria [goigs i partitura] [midi], els de la Mare de Déu de la Mercè, amb lletra de Mossèn Cinto Verdaguer i música de Lluis Millet [goigs ] [partitura] [midi], els santa Anna del Vendrell, de 1777; i els de Nostre Senyora del Pessebre [goigs] [partitura] [midi].

L’edició dels goigs l’han fet Xavier Mercadé i Mireia Mercadé, amb il•lustracions i orla de Jordi Llucià, i text explicatiu de Mn. Josep Barenys, rector del Vendrell, Aquests goigs coexistiran amb els de 1777 que amb lletra, música i il·lustracions d’autors desconeguts i impressió de Magí Canals i Boldú de Tarragona, van ser recuperats i reeditats al 1996, amb dibuixos de Pau Arroyo, maqueta i textos de Salvador Arroyo i arranjament musical de Carlota Baldrís. El Ço del Botafoc en va fer un arranjament per a Cobla de tres quartans, que va interpretar el 27 de juliol 2003 al final del Concert de Festa Major del Cor Parroquial del Vendrell, i el 26 de juliol de 2004, acompanyant la imatge de santa Anna, en la seva sortida pels carrers de la Vila, que sona així.

El meu paisatge quotidià

2010-07-16T15:19:00.006+02:00

Pati interior de Gran Via, Villarroel, Casanova i Sepúlveda.

Tot tornant a escoltar Zauberland (2005) de Sonny Thet, del qual també recomano Cello Meets Cello (2000) [!]

Llibres amunt i avall

2010-07-15T18:01:00.011+02:00

Estic molt molest i emprenyat. Ahir al mati van desallotjar la Rimaia de Gran Via 550.

No sabia si titular aquest escrit tal com he fet, o amb “La Gran Via ocupada per desokupar”, o “Adéu veïns”, o “Roba estesa abandonada a la força”...

Vaig baixar al carrer. Dotze furgons dels mossos, abans porqueres –qui sap si haurem de recuperar el nom–, “mossos de negre” antiavalots, amb casc i passamuntanyes –no podrien entrar als edificis públics per dur la cara tapada! –, mirada de mala llet, boca closa i gesticulacions enèrgiques, dos cotxes de la urbana, urbanos –almenys aquests duien la cara enlaire i responien el que podien/volien/sabien/els havien dit–, una ambulància (!)...., i tot el lateral de casa tallat.

Davant del Guitó i del Lido, els okupes desallotjats i alguns col·legues miraven enrabiats i cridaven consignes.

Al gener de l’any passat vaig coincidir amb la detenció dels presumptes terroristes que van fer a la Ronda Sant Pau, al costat de l’òptica dels amics Segarra, i no recordo tanta moguda. He preguntat a un mosso: “Que hi havia terroristes?”. Silenci i mirada de mala llet.

I en mig de tot, un grup de pakistanesos (?) buidaven la biblioteca espontània..., libres amunt i avall, a les mans, amb capses, en carretons..., tot al carrer.

Perdem veïns, perdem roba estesa (llençols i sacs de dormir, calces i calçotets, camises i samarretes, mitjons...), perdem biblioteca popular espontània, perdem façana alegre, perdem festes, perdem els cursos de la Universitat Lliure...

Avui han entotxat tot el que han pogut: portes, finestres pati interior...

I pregunto:
- Perquè els desnonaments tarden tant temps?
- Perquè el desallotjament de La Rimaia ha anat tant despresa (del 2 de febrer al 21 de juliol)?

Per cert. Pocs dies després d’arribar a Gran Via 554, va sonar el timbre del porter automàtic: “Qui hi ha?”, “Correspondència de l’Ajuntament”. Quan vaig sortir de casa a la bústia de tots els veïns hi havia aquesta carta del Fernández Diaz. Bandarra!

Si de Casanova 17, van venir a la Gran Via 550, ara han anat a Gran Via 454..., i demà..., "Barcelona és teva, Barcelona es meva, Barcelona es nostra, Barcelona es gran, gran gran.”, com deia el mestre Gato Pérez a "Barcelona Spot (Barcelona és teva)" de Gato X Gato.

I escrivint això escolto Ludovico Einaudi, pianista minimalista, de vegades nymanià, que em relaxa: Divenire (2007) i Nightbook (2009) [!]

Les meves llibreries

2010-07-09T18:35:00.007+02:00

Avui escriuré sobre llibreries, sobre les que d’alguna manera m’he apropiat al llarg de la vida, i en algun moment n’he fet un espai, ambient i olor quotidiana.

De petit, anava al racó de llibres de la papereria Casulleras del carrer Villarroel, al costat de l’escola Sant Josep Oriol on estudiava, i a la petita botiga de llibres vells de l’entrada de Muntaner 41 cantonada Diputació (jo vivia al davant, a Muntaner 36-Diputació 191), o hi vivia una parenta de la Sonia Bruno, per a alguns la Twiggy espanyola, i més tard en Fassman. Posteriorment vaig ser passejador i comparador de l’Hogar del libro de Bergara, llavors Vergara, i la Hormiga de oro de Portal de l’Àngel, ara Happy Books-La Formiga d'Or...

A l’època del batxillerat i del magisteri, que vaig compaginar amb el treball (...Lostes, Copavisa, Arisó, La Tenda...), el “triangle màgic” de la Castells de Balmes/Ronda Universitat, la Bosch de Ronda Universitat i la Bastinos de Pelai. I també l’Epsilon de Casanova, llavors força política i filosòfica, l’ADC de Comptal, la Herder ara Alibri...

Més tard, la Llibreria Francesa del Passeig de Gràcia, Itaca de Santa Anna, la Crisol de Consell de Cent i la de la Rambla Catalunya, la Documenta, la Catalònia...

I actualment sóc client, comprador ocasional, usuari, passejador, voyeur..., de, per ordre de preferència i anades: la Central del Raval, la Central de Mallorca, Taifa de Verdi, FNAC de Plaça Catalunya, Alibri, la Casa del libro, la Bertrand, la Documenta, l’Abacus d’Ausiàs March i la de Balmes...

I en un altre estil, la Litoral de Vilamarí i La Bola de Sepúlveda (que de fet no és una llibreria), i els diumenges al matí al Mercat de Sant Antoni que ara es traslladarà a la Ronda i a Marquès del Campo Sagrado. I també iberlibro i todocoleccion.

Aquest post ha estat escrit gaudint de:

Penguin Cafe Orchestra Tribute, un tribut japonès de 2007, de la PCO. Si bé gairebé tinc tota la discografia d’ells en CD, inclosos Oskar und Leni i Simon Jeffes: Piano Music, no m’he gastat els 42 € més els del transport que val impotar-lo [!].

Peces que inclou
1. Penguin Cafe Single [Music from the Penguin Cafe -Virgin Records Ltd. - 1976] Shieomi Hasumi
2. Air À Danser [Penguin Cafe Orchestra -Virgin Records Ltd. - 1981]　The Other Four
3. Telephone And Rubber Band [Penguin Cafe Orchestra -Virgin Records Ltd.- 1981] Takako Minekawa
4. Pythagoras's Trousers [Penguin Cafe Orchestra -Virgin Records Ltd. - 1981] Yukihiro Takahashi
5. Paul's Dance [Penguin Cafe Orchestra-Virgin Records Ltd. - 1981] Ryuichi Sakamoto + Ren Takada
6. Simon's Dream [Penguin Cafe Orchestra -Virgin Records Ltd.- 1981] anonymass
7. Music For A Found Harmonium [Broadcasting from Home -Virgin Records Ltd.- 1984] MOOSE HILL　
8. Isle Of View(Music For Helicopter Pilots)[Broadcasting from Home -Virgin Records Ltd.-1984] Steve Jansen
9. Southern Jukebox Music [Signs Of Life -Virgin Records Ltd. - 1987]　HAAS (a.k.a.Hiroshi Takano)
10. Sketch [Signs Of Life-Virgin Records Ltd.- 1987] KAMA AINA
11. Perpetuum Mobile [Signs Of Life -Virgin Records Ltd.- 1987] Takagi Masakatsu
12. Vega [Union Cafe -Zopf- 1993]　Koki Mishina

Si al 1994 els vaig poder anar a veure gràcies que el Martí Abella me’ls va descobrir, al 2002, al 14è Música a la Vila del Vendrell, vaig tocar com a aficionat Music for a found harmonium amb flauta dolça, acompanyat de l’Adrià Grandia a la viola de roda. Simon Jeffes va composar Music for a found harmonium al 1982 en una visita que va fer a Kyoto, on va trobar un harmònium llençat al carrer. Pertany a Prelude & yodel (Broadcasting from Home, 1984), CD que inclou la partitura.

Ara recomano veure i escoltar:

La versió original, 1989: http://www.youtube.com/watch?v=yJg1NNyke2E
La versió del seu fill Arthur Jeffes and Music From The Penguin Cafe, 2009: http://www.youtube.com/watch?v=2hXH0NPi5iU
I entre les 1000 i 1 versions, una molt diverstida i curiosa, de “Ferny Grove Percussion Ensemble member Shannon Rogers of a well-known piece from the Penguin Cafe Orchestra. This performance was recorded at Brisbane's Gallery of Modern Art (GoMA) in 2008”: http://www.youtube.com/watch?v=8-ziVKHOWAY

+ info de la PCO: http://www.squidoo.com/penguincafeorchestra i [!]

I com que el post és llarguet he complementat l’acompanyament amb la delícia de Women Composers de Tomoko Mukaiyama al piano.

Ratafia

2010-07-07T19:57:00.004+02:00

Aquest any he fet ratafia (DG!?) per tercera vegada.

La primera va ser al 2008 i vaig fer servir alcohol etílic, aigua, sucre i càlculs de proporcions, nous verdes de casa del Toño i la Merche de Salas Bajas, i les herbes, espècies, llavors i pells estàndards, que va dir Mossen Cinto: “un aiguardent adobat amb un tros de pell de llimona, quatre o cinc clavells, una nou moscada, una pell de nou verda partida a tallets, i un bocí de canyella d'Holanda, a la qual alguns afegeixen un brot de menta i de marialluïsa, segons el grau d’aroma que se li vulgui donar. Tot això es posa uns dies a sol i serena". I també ho diuen les receptes populars, i en Jaume Fàbrega. 40 dies a sol i serena al Vendrell, i el resultat: olor rara, excessivament amargant (massa nous verdes) i poc gust d’herbes (n’hi havia poques).

Al 2009, seguint el consell del Jordi Moral i la recepta que em va passar de ratafia dels Masos del Cabrerès, de Joan Cots de Sant Hipòlit de Voltregà, vaig fer servir anís dolç de 36º, i de la meva collita, una mica de sec, nous de Salas Bajas, les herbes i les espècies i llavors. 40 dies a sol i serena al Vendrell, i el resultat: bona olor, encara massa amargant, bon gust però encara massa fluix i un retrogust massa alcohòlic.

Enguany la vaig fer diumenge 27 de juny en una garrafa de 4 litres, amb 6 nous verdes de Salas Bajas (4*1.5), 3/4 de barra de canyella del Brasil, 6 claus d’olor del Salvador, 8 anissos estrellats, ¼ de nous moscada de Brasil, 8 llavors de cardamom, una cullerada de cafè de matafaluga, 4 grapats de menta, 4 de tarongina, 4 de camamilla, 4 de marialluïsa, 4 de poliol, 1 de farigola, 1/2 de marduix, la pell d’una llimona de Les Peces, mitja pell d’una taronja, 3 litres d’anís dolç de 36º, i el que hi va cabre d’anís sec de 45º (uns 600 ml). D’aquí a 40 dies a sol i serena al Vendrell, o sigui, cap al 6 d’agost, tastarem el resultat.

Sant Joan de la cabeça gran,
feu que aquesta ratafia,
sigui bona, sigui espessa,
tingui aroma i alegria.

Complements

Si no sabeu cap oració per fer bona ratafia, podeu cantar o escoltar la cançó dels Terratombats (La ratafia) o la del Paolo Conte (Ratafià)
Auca de la ratafia: http://www.auques.cat/auques.php?auca=ratafia
Els de l’Hotel Mirallac de Banyoles, tenen bones coses: http://www.hotelmirallac.com/wordpress/archives/tag/ratafia

Llibres de llibres 4

2010-06-21T16:43:00.004+02:00

Dimecres 16 de juny, Sergio Vila-Sanjuán, acabava la seva columna Latidos de Cultura|s de La Vanguardia, amb l’entrada “Nadie acabará con...”, en la que esmentava el catàleg de “Libros sobre Libros” de la llibreria Polifemo de Madrid.

I seguint la tradició, aquestes ratlles les escric escoltant Myts 1234 - La nouvelle serenite, amb peces Jon Hassell, Harold Budd, i el mestre Gavin Bryars (al Spotify).

Elogi de l’acordió 2

2010-06-20T19:18:00.010+02:00

Amb motiu de la 1a trobada d'aules d'acordió que es va fer dijous 17 de juny l'EMM Eixample, amb la participació d’alumnes d’aquesta escola, de l’EMM de Centelles, i el Martí de l’Escola de Música de Gràcia, per segona vegada elogio l’acordió.

El Martí cada vegada està més animat amb l’acordió, li sona força bé, estudia relaxat, treu peces, juga amb els baixos..., i és que el Xavier de l’Escola de Música de Gràcia és un bon mestre.

Aquest any, però, a les Colònies d’Arsèguel, en lloc d’acordió com l’any passat, tant ell com els seus amics Guillem i Martí, faran grallar. Alguna cosa hi té que veure el Manu!

Acordionistes que m’agraden i darreres produccions que escolto

Chango Spasiuk i el seu Pynandí de 2009 amb World Village, que vaig esmentar en un altre post

Richard Galliano i el seu Bach de 2010 amb Universal i Deutsche Grammophon

Dino Saluzzi i El Encuentro de 2010 amb ECM, acompanyat Anja Lechner (violoncel), Félix “Cuchara” Saluzzi (saxo tenor) i la Metropole Orchestra dirigida per Jules Buckley

Jean Louis Matinier i el seu Confluences de 2003 amb Enja, acompanyat de Bobby Rangell (Flauta), Nelson Veras (guitarra acústica) el gran Renaud Garcia-Fons (baix)

Luciano Biondini amb Javier Girotto (saxophones, clarinets, flutes) i el seu Terra Madre de 2005, amb ENJA

Evelyn Petrova i el Year's Cycle de 2004, amb Leo Records, i Upside Down de 2007 també amb Leo Records, fent duo amb Alexander Balanescu al violí.

Cançó per cantar amb un acordió de paper plegat:

Nyigo, nyigo, nyigo,
calces de paper;
totes les musiques
van a cal ferrer.

(Après de l'àvia, l'Esperança Massana, de Sant Pau d’Ordal, cap al 1964)

T’estimo per activa i per passiva

2010-06-16T09:00:00.007+02:00

L’Aula de Poesia de Barcelona, ha fet 20 anys, i per celebrar-ho ha fet sis samarretes d’estiu amb versos de cinc poetes i una poetessa. A l’Imma li he regalat la que més m’ha agradat literàriament i emotiva, la del text del col·lega universitari Eduard Sanahuja: “T’estimo per activa i per passiva”.

Sense desmerèixer als altres autors, em va passar el mateix amb el punts de llibre que van editar quan van fer 18 anys (18 anys, 18 poetes, 18 poemes): el que em va agradar més va ser el de l’Eduard, “No t’arrenquis la pell: les carícies que hi guardes tenen arrels”.

Vicenta N'Dongo recita el poema “T’estimo per activa i per passiva” editat a Sampler d'Amor, de Domènec Duesa i Rudy Gnutti.

I extrec quatre línies del poema "Home assenyat" del llibre Compàs d’espera, de l’Eduard Sanahuja (Alzira: Bromera, 1006 , Premi Poesia Vicent Andrés Estellés, Ajuntament de Burjassot):

“Però jo ho he donat tot de mica en mica,
i ara
és com si mai
no us hagués donat res.”

Seguint el meu darrer costum, he escrit aquestes ratlles escoltat música. Aquesta vegada Sense Trampa, de Cordes Invisibles. En Jaume de La Garriga, amb qui, al 1983 (?) els vaig anar a veure als 4 gats, fa just una setmana que em va dir que havia localitzat el disc a Spotify. Al concert, la guitarra la tocava en Josep Maria Bardagí, i el violí el seu germà Pere Bardagí, amb el que vaig anar a escola, i el Màgic Andreu feia alguns trucs.

Cordes Invisibles era i és una formació per a quartet de cordes i guitarra. Ara, la formació ha canviat, però el Pere hi segueix. El disc conté la suite que Josep Maria Bardagí va composar pel grup, i que va anomenar com ell, Cordes Invisibles, i algunes peces d’Astor Piazzolla. La versió de Libertango que fa en Pere és preciosa.

Extensions libertangueres

No em puc estar de recomanar també:

La versió de l’Adrià Grandia i la seva viola de roda amb l’Electrik Consort
La de Grace Jones, anomenada “I've Seen That Face Before (Libertango)”, inclosa a la banda sonora de "Der Himmel über Berlin" (El cielo sobre Berlín) del mestre Wim Wenders
La de Yo-Yo Ma
La de Richard Galiano
...i la del propi mestre Piazzolla

+ versions!: http://rberdi-archivo-gotan-tango.blogspot.com/search/label/Libertango

Llibres de llibres 3

2010-06-15T14:15:00.007+02:00

Però, el Lluís, que no el Bernat, m’ha dit que al 2009 es va editar un selecció d’escrits dels dos The Common Reader de la Virginia Woolf, El lector común. Barcelona: Lumen, 2009, amb traducció i notes de Daniel Nisa, i amb la col·laboració d’Ana Pérez. Un comentari de Manuel Simón: http://blogs.hoy.es/notas-al-margen/2009/4/6/virginia-woolf-lectora-comun

Una curiositat que tenia per casa d’Ivan Illich, que com molts altres mestres, vaig conèixer arran de la lectura de La Sociedad Desescolarizada (Barcelona: Barral, 1974), aquesta vegada, però, en relació a la lectura: Illich, Ivan. En el viñedo del texto. Etología de la lectura: un comentario al Didascalicón de Hugo de San Víctor. México D. F.: Fondo de Cultura Económica, 1993.

Tradueixo d’El narrador como maestro en el mester de clerecía, de Pablo Ancos: «Hugo de San Víctor [c. 1078 - 1141] assenyalava en el seu Didascalicon l'existència de tres formes de lectura, en les quals l'ordre i el mètode eren essencials: la del professor o docent, la del deixeble o discent, i la que fa un mateix. Els tres tipus de lectura queden exemplificats amb les expressions “llegeixo un llibre a algú”, “llegeixo un llibre per mitjà d'algú” i “llegeixo un llibre” (Trimodum est lectionis genus: docentis, discentis, vel per se inspicientis. Dicimus enim ‘lego librum illi’, et ‘lego librum ab illo’, et ‘lego librum’ (Didascalicon III, vii: 57-58)».

I gaudint del preciós Without Sinking de la cel·lista islandesa Hildur Gudnadóttir, que podeu escoltar al Spotify (alta gratuïta), també recomano la “biografia lectora” de Michèle Petit: Una infancia en el país de los libros. Barcelona: Océano/México: Travesía, 2008. Una entrevista de 2008.

I de Michel Tournier: Lecturas de juventud. Barcelona: Nortesur, 2009. Un article de 2003, ¿Existe una literatura infantil?

Llibres de llibres 2

2010-06-11T09:34:00.003+02:00

A Taifa he trobat: Velasco, Carmen R. De; Ferrán, Jaime. Introducción a Ezra Pound. Antología general de textos. Barcelona: Barral, 1973. Conté “Cómo leer [Y por qué]”, la traducció al castellà de How to read, de 1931.

Altres referències, -no hi són totes-, que no s’han d’oblidar:

Bloom, Harold. Cómo leer y por qué. Barcelona: Anagrama/Santafé de Bogotá: Norma, 2000. Sobretot: "Prefacio", p. 21-22, y "Prólogo ¿Por qué leer?", p. 23-33. (!)

Carrière, Jean-Claude; Eco, Umberto. Nadie acabará con los libros. Barcelona: Lumen, 2010 (Entrevistador: Jean-Philippe de Tonnac; Fotografies: André Kertész, algunes de les quals les vam poder veure el 2008 al l’Espai Cultural de Caja Madrid, a l’exposició “L’íntim plaer de llegir”).

Hanff, Helene. 84 Charing Cross Road. Barcelona: Empúries, 2002. Què en queda de 84 Charing Cross Road?

Pennac, Daniel. Com una novel·la. Barcelona: Empúries, 1993.

Perec, Georges. El viaje de invierno. Madrid: Abada, 2004.

Chayllé, Fanny de. "Voyage d'hiver. Georges Perec". Chaoïd. núm. 8, p. 37-48, 2004.
Fanny de Chayllé llegeix el seu Voyage d'hiver de Georges Perec (Chaoïd, núm. 8, 2004).
Una traducció d'Alejandro Neyra a elhablador.com, núm. 9, 2005, y una altra d’Elvia Navarro a Las barbas de Safo y la pantufla de Diógenes. Arte, docencia y humanidades, núm 1, 2009.

Woolf, Virginia, "¿Cómo hay que leer un libro?" En: Un cuarto propio y otros ensayos. Buenos Aires, A-Z Editores, 1993. Ara per ara és il·localitzable, però els que saben prou anglès, poden recórrer a:

The University of Adelaide Library, University of Adelaide, South Australia: Woolf, Virginia. The Common Reader, First Series, 1925; Woolf, Virginia. The Common Reader, Second Series, 1932
Project Gutenberg Australia: Woolf, Virginia. The Common Reader, First Series, 1925; Woolf, Virginia. The Common Reader, Second Series, 1932.

I els que no en sabem, el podem llegir a la pàg. 123 del també recomanable: Ibarz, Júlia; Font, Marçal; Hernández, María. Libropesía y otras adicciones. Barcelona: Libros del silencio, 2009, que té pròleg d’Alberto Manguel.

El motiu de la crisi

2010-06-10T18:04:00.002+02:00

No em puc estar de mostrar el motiu fonamental de la crisi i de les mesures que s’estan prenent. El Roto ho va ililustrar al El País del 25 de maig.

Polítics i polítiques, on sou? Enyoro les ideologies compromeses amb el progrés socia, el benestar, la igualtat i la justícia, i també enyoro les accions fonamentades i coherents amb elles.

Llibres de llibres

2010-06-08T13:29:00.006+02:00

Sempre m’han agradat els llibres, els capítols i els articles sobre llibres, biblioteques i la lectura.

Dimarts a tarda, al Salambó, davant d’una Moritz vaig acabar de llegir Tocar los libros, de Jesús Marchamalo (Madrid: Fórcola, 2010), i abans de tancar-lo, en una de les pàgines caca d’oca del final, vaig anotar: “Algunes llibres de llibres. Petites joies que emocionen...”, i vaig iniciar un llistat d’escrits que reprenc, detallo i amplio aquí, tot escoltant el preciós Pynandí (!) de Chango Spasiuk, el rei del chamamé.

I si el chamamé és argentí, també ho és el gran mestre Alberto Manguel (un dossier de premsa), l’autor d’Una historia de la lectura (Alianza, 2002; Random House Mondadori, 2006; segons les meves edicions, tot i que el llibre és de 1996, A History of Reading. Toronto: Knopf Canada), de La biblioteca de noche (Madrid: Alianza, 2007), i de l’escrit “Comment Pinocchio apprit à lire” (En: L'Alphabet de l'espoir: les écrivains s'engagent. París: UNESCO, 2007, p. 25-33), traduït per Jordi Doce a Letras Libres, l’octubre de 2003, i posteriorment inclòs a Nuevo elogio de la locura (Buenos Aires: Emece, 2006, p. 45-60; Lumen, 2006, p. 42-56), llibre alicíac, de títol força erasmista i “cortazarià”. I també és alicíac En el bosque del espejo. Ensayos sobre las palabras y el mundo (Madrid: Alianza, 2001; Bogotá: Norma, 2001). Seria fantàstic que Manguel fes una traducció dels llibres d’Alícia.

De Marchamalo també està molt bé Las bibliotecas perdidas (Sevilla: Renacimiento, 2008). Aquest Sant Jordi em vaig regalar El ABC de la lectura, d’Erza Poud (Madrid: Ediciones y Talleres de Escritura Creativa Fuentetaja, 2000), Filobiblón. Amor al libro, de Jesús García Sánchez (Madrid: Visor Libros, 2010), i Les desventures d’un llibre vagabund, de Paul Desalmand (Barcelona: Empúries, 2010).

I entre altres, també vull referenciar, ara per alfabètic d’autor:

Azpeitia, Javier. (coord.). Libro de libros. Madrid: 451 Editores, 2007.
BiblioRelatos. Antología de textos del mundo del libro. Barcelona: Casa del Libro, 2008.
Buzbee, Lewis. Una vida entre libros. Memorias de un amante de la palabra escrita. Madrid: Tempus, 2008.
Calvino, Italo. Si una nit d’hivern un viatger. Barcelona: Edicions 62, 1994 (MOLU/s. XX). Sobretot el capítol I, p. 13-18.
Camila Baresani. Il piacere tra le righe. Le seduzioni della lettura. Milano: Bompiani, 2003.
Cotroneo, Roberto. Si una mañana de verano un niño. Carta a mi hijo sobre el amor a los libros. Barcelona: Suma de letras, 2000.
Joma. Obres completes i altres dibuixos. Barcelona: Mina/Cercle de Lectors, 2005.
Perec, Georges. “Notas breves sobre el arte y el modo de ordenar libros”. A: Pensar Clasificar. Barcelona: Gedisa, 2001, p. 26-24.
Teixidor, Emili. La lectura i la vida. Com incitar els nens i els adolescents a lalectura: una guia per a pares i mestres. Barcelona: Columna, 2007.

I de llibres de llibres, aquí n’hi ha un munt!: http://sites.google.com/site/veniracuento/libros-que-hablan-de-libros

Sense paraules

2010-06-03T16:11:00.004+02:00

Palestine de Yan Tiersen

Ginesta

2010-05-31T14:59:00.005+02:00

Amb la frescor “Dal'ouna on the return” d’Exile de Gilad Atzmon, per a mi compositor i saxofonista, però per altres “jazzman, escriptor i activista”, i de la The Orient House Ensemble [!], escric sobre la ginesta.

Per a mi, per a nosaltres, una simple, senzilla, i vulgar flor. Però, què té la ginesta que ens enamora tant? Maig i juny són els mesos que en collim per tenir-ne a casa. Les tiges ben rectes, la flor de groc intens i aquella olor tant penetrant. Curiosa flor papilionàcia que gairebé mai he vist amb abelles i en canvi està plena d’escarabatets voladors i altres insectes. Potser costa accedir al nèctar amagat a la carena...

N’he collit molta, gairebé sempre als marges de les autopistes i de les carreteres, i també n’he regalat molta. Ara recordo que en vaig dur a la Lourdes, la meva germana, quan va tenir al Guillem i la Clara, els primers nebots, i bessons, que el dia 28 de maig en van fer 28.

A Barcelona, costa trobar-ne, a no ser als parcs i turons (7?), a la falda de Collserola, com a Mundet on treballo, o al carrer Hospital per Sant Ponç...

Alguna ginesta a la poesia

“I t’embetuma la ginesta
i ajunten sos cants les aus …”. Àngel Guimerà, Al Tibidabo

“La ginesta altra vegada
la ginesta amb tanta olor...” Joan Maragall, Seguit de les vistes al mar
L'Escola Sagrada Família de Caldes d’Estrac la diu.

“Floriu, floriu, ginesteres,
dalt dels monts, davant del mar...
(...)
En la flor de la ginesta
Catalunya m'ha parlat...” Joan Maragall, La ginesta

“La gent hi dansa a l’entorn
Se sent olor de ginesta...” Tomàs Garcés, La nit de Sant Joan

“Ara digueu: ‘La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles..., Salvador Espriu, Inici de càntic en el temple
Dedicada i musicada per Raimon

“La grogor de la ginesta
quina enyorança que fa!...” Ventura Gassol, La ginesta

“Salut, gatoses clares, or de l'hivern, ginesta
del fred. És per vosaltres que dura encar la festa...” Josep Carner, Les gatoses

“...la flaire de ginesteres,
violes i romaní....” Dolors Monserdà, La caputxa catalana

Dues ginestes musicals

Eduard Toldrà, La Ginesta, 1r moviment de Vistes al mar
Lluís Lloansí , Ginesta a ran de mar, Sardana

I com a torna...

Què se’n diu a festes.org, l'espai on comença la festa
La ginesta, de Joan Maragall, l’article prestat de L’ull de poll – revista d’opinió free
La Ginesta, flor nacional de Catalunya (sic), de Ramon Felipó

Que què escolto ara?

2010-05-21T13:02:00.002+02:00

David Lang, Francesco Tristano, Goldmund, Hauschka, Max Richter, Nico Muhly, Ólafur Arnald, Sylvain Chauveau, Hildur Gudnadóttir, Evelyn Petrova, Picastro, Simon Bookish, Julia Kent, Nguyên Lê...

I segueixo amb: Alexaner Balanescu, John Harle, Jun Miyake, Riuchi Sakamoto, Tiersen, Uri Caine, Zbibniew Preisner, Vassilis Tsabropoulos, Richard Galiano, Dino Saluzzi, Gavin Bryars, Chango Spasiuk, Paul Giger..., i si, també Michael Nyman

I els amics del sud, alguns exiliats: Dhafer Youseff, Rabih Abou Khalil, Gilad Atzmon, Anouar Brahem, Amos Hoffman, Haytham, Marcel Khalife...

Ara mateix recomano el concert VERSUS, de Carl Craig (amb la col·laboració de Francesco Tristano i Moritz Von Oswald), interpretat per Craig, Tristano i l'orquestra Les Siècles, dirigida per François Xavier Roth (Cité de la Musique, París, 2008).

Ja és primavera..., a la Gran Via!

2010-05-17T17:43:00.005+02:00

Pacificar la Diagonal…, i contaminar l’Eixample!

2010-05-15T13:46:00.002+02:00

Creu

2006: “Eixample, 105 superacions dels nivells d’òxids de Nitrogen, 81 superacions dels valors de protecció a la salut d’Ozó, i 32 superacions dels nivells diaris de partícules de 10 micres” (http://www.ecologistasenaccion.org/spip.php?article3506)
2007: Barcelona es la octava ciudad más "contaminada" del mundo (http://blogs.periodistadigital.com/medioambiente.php/2007/09/19/barcelona_es_la_octava_ciudad_mas_contam)
2010: “Massa diòxid de nitrogen a l'Eixample. El diòxid de nitrogen que emeten els vehicles dièsel és un dels principals contaminants al centre de Barcelona. Tant, que bona part de l'Eixample supera àmpliament els nivells acceptables que fixa la Unió Europea. El que proposen els experts per abaixar aquests nivells és reduir un 30% la circulació de vehicles” (http://www.tv3.cat/videos/2904930/Massa-dioxid-de-nitrogen-a-lEixample)
Informe: LA CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA LA MOBILITAT, CAUSA O SOLUCIÓ, març 2010 (http://w3.bcn.es/fitxers/mobilitat/pacte/mobilitatcausaosolucio.214.pdf)

Cara

10/5/2010. L’ajuntament afirma que la Diagonal nova no farà més sorollós l’Eixample. “Millor panorama presenta encara la contaminació atmosfèrica, ja que el descens de vehicles rebaixarà visiblement les emissions d’òxids de nitrogen (NO2), partícules en suspensió...” (http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=712231&idseccio_PK=1022&h=)
Maig 2010: “Del 10 al 16 de maig, plantem cara a la contaminació, els accidents, el soroll i la congestió de Barcelona. Votem A o B a la consulta de la Diagonal” (http://www.transportpublic.org/)

Votar en diagonal...

2010-05-10T19:03:00.006+02:00

No volia anar a votar perquè..., ens/em consulten com vull la Diagonal, i en canvi a la Gran Via, que és on visc, han fet el que han volgut.

Però al final he decidir votar, evidentment C.

He anat a http://www.bcn.cat/diagonal/ per votar i he vist que només existeixen les opcions A i B, i m’ha sortit un..., “seran cabrons!”

Al menys aquí, tot i no existir l'opció C, he pogut votar “cap de les dues”: https://decidimdiagonal.bcn.cat/voto/voting/, .

El perquè del meu vot:

Perquè no han consultat com volem la Gran Via
Perquè no és temps de gastar els milions d’euros previstos, i no tinc en compte les despeses ja fetes en propaganda, projectes, simulacions, l’operativa de la consulta, etc.
Perquè la consulta és estètica, basada en "quina m’agrada més", i no té en compte les repercussions de trànsit, la contaminació, les pressions econòmiques, les distraccions polítiques, etc.
Perquè reduir la circulació a la Diagonal implica que incrementi la circulació a l’Eixample. Ara s’entén perquè a la Gran Via només se li ha rentat la cara. Ah! I sobre que “L’Eixample és capaç d’absorbir el trànsit d’una Diagonal sense cotxes”, només manifestar dubte, incertesa i incredulitat, i pensar en..., descàrrega? fal·làcia? manipulació numèrica (sembla ser que per aquest tema els temps de desplaçament importen molt”: La reforma de l’avinguda Diagonal. Informe de mobilitat, p. 29-30)
Perquè en bé de la "pacificació de la Diagonal", de la imatge pels de fora, el comerç, la casualitat (!) d’una nova associació de comerciants, les oficines, i els pocs veïns que hi viuen –però quins veïns!-, la realitat és que sembla que vulguin “convertir l’Eixample en la nova xarxa de trànsit rodat massiu”.
I perquè tot i que el tramvia em sembla genial, i també que el del Baix enllaci amb el del Besòs, fins i tot per la Diagonal, si cal suprimint un lateral -proposta no recollida i que intencionadament no s'associa a l'opció C-, fins fa uns dies no he sabut que el Tram és un servei privat.

Algunes dades a tenir en compte, que preparen el terreny:

El canvi de direcció de l’avinguda de Sarrià i de l’estimat carrer Urgell –ara s’entenen les presses per obres!-: La reforma de l’avinguda Diagonal. Informe de mobilitat, p. 22, 23 i 28
L’obertura del carrer Diputació cap a la Gran Via: La reforma de l’avinguda Diagonal. Informe de mobilitat, p. 20
IMD 2008 accés Gran Via a plaça Cerdà, entrada i sortida: 112.743 (Dades bàsiques de mobilitat 2008. Complert, p. 75)
IMD 2008 Gran Via entre Villarroel i Casanova: 57.920, o sigui, el 51,37 % de l’anterior (Dades bàsiques de mobilitat 2008. Complert, p. 80)
Mitjana Diagonal: 65.971, en un rang entre 105.500 i 23.800 (La reforma de l’avinguda Diagonal. Informe de mobilitat, p. 12)

També és interessant analitzar:

Why is a raven like a writing desk? - En què s’assembla un corb a un escriptori?

2010-04-30T15:59:00.003+02:00

Si el Barretaire va dir: "Why is a raven like a writing desk?"

Lewis Carroll va respondre: “Because it can produce a few notes, though they are very flat; and it is never put with the wrong end in front!"

Segons Josep Carner (1927): “El Capeller (...), tot el que digué fou:
-En què s’’assembla un corba: un a taula d’escriure?”

Segons Víctor Compta (1990): “El Capeller (...), es va limitar a dir:
-En què s’assembla un corb a un escriptori?” (Víctor Compta, 1990)

Segons Salvador Oliva (1996): «El Barreter (...) l’única cosa que va dir va ser va dir: “¿Per què un corb s’assembla a un escriptori? ”»

Josep Maria Algaigés, diu, fonèticament, en que “un corb és cridori”.

Diuen que Aldous Huxley, en l’article “Ravens and Writing Desks” publicat a Vanity Fair, el setembre de 1928, va dir: "Because there is a B in both and an N in neither".

Sam Loyd, va proposar l’excellent: "Because Poe wrote on both". Ah! I es va inventar el preciós joc capicuat “Wat it a cat I saw?”, dedicat a l’Alícia i al Gat de Cheshire.

I jo, una mica a l’Huxley, dic que en el cor. Però si en lloc d’un escriptori, fos un pupitre, o una taula d’escriure, la cosa seria més complicada

Altres idees:

Els dos tenen potes
Els dos amaguen coses
Cria corbs i el trauran els escriptoris
Cría escritorios y te sacarán los sombreros

Curiositats

La dona de Henry Holiday, il·lustrador del The Hunting of the Snark, es deia Kate Raven
Carroll propasa passar de RAVEN a MISER per mitjà dels doublets o mots seriats (RAVEN - RIVEN - RIVER - RISER – MISER). Com que nosaltras Carroll el pronunciem “Carrol”, qui passa CARROL a CARRÀS? Que pèrquè?
Cançó del barretaire: Lletra, Partitura, Midi i +
I perquè el Barretaire porta el cartell d 10/6 al barret? És l’etiqueta del preu. El barret valia 10s i 6 d, o sigui 10 deu xílings (shillings, abreujat amb “s”), i 6 penics, (pennys, abreujats amb “d” de denaris).

Referències

Gardner, Martin. Annotated Alice: The Definitive Edition. New York: Norton, 200. [!]
Huxley, Francis. The Raven and the Writing Desk. London: Thames and Hudson, 1976.
Joy, Glenn C. “Humor, Logic, and Lewis Carroll”. Southwest Philosophical Studies, núm. 25, p. 31-40 (Versió en línia a: http://www.nmwt.org/Vol.%2025%202003/JOY%20HUMOR_2002_0001.pdf).

Alícia al país de les meravelles - 2

2010-04-24T12:20:00.018+02:00

El meu primer contacte amb l’Alícia va ser quan tenia sis o set anys i anava a casa de la “iaiapadrina”, l’àvia Sandàlia, que vivia amb l’avi Jaume a la porteria de Via Augusta 190. Eren els pares de la mare.

En un xifonier que hi havia darrera la porta d’entrada, a sota del telèfon negre penjat a la paret, a les dues portetes inferiors, hi ha haver desat no sé quan temps, un llibre d’Alícia. No sé si sabia llegir, i encara menys en català, però recordo que a la portada hi posava o m’imaginava que hi posava “Alícia”, i hi havia una nena asseguda...

Pel format, que era petit, suposo que era una edició castellana. No llegia, passava pàgines i mirava les il·lustracions. En arribar cap a la meitat del llibre, hi havia un dibuix que temia i alhora volia veure. Recordo que la primera vegada que el vaig veure, vaig tancar el llibre, el vaig deixar al seu lloc, i vaig anar on eren els pares, i els avis i alguns germans i germanes, i no sé, però és possible i probable, que també els tiets i els cosins.

A partir d’aquell dia, quan tornava a agafar el llibre, sovint setmanes o mesos més tard, avançava pàgina a pàgina, volent i tement arribar al dibuix d’aquella “dona amb perruca” de “Porc i pebre”. De fet això també està més o menys explicat a: Quintana, Jordi; López, Adrià; Bo, Imma. “Lewis Carroll: el sentit del no-sentit”. El Pou de Lletres, núm. 11, p. 56-58, 1998.

I ara m’encanten els dibuixos que Lola Anglada va fer per a l’edició catalana de l’Alícia, l’Alícia en terra de meravelles, amb traducció de Josep Carner, i editada per primer cop per l’editorial Mentora al 1927, possiblement aprofitant la feina feta amb anterioritat per l’Editorial Catalana, de la qual en Carner en va ser director literari (Baró, Mònica. Les edicions infantils i juvenils de l’editorial Joventut (1923-1969). [en línia]. Directors: Ernest Abadal Falgueras i Lluís Quintana Trias. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Biblioteconomia i Documentació, 2005 [Consulta: 21 abril 2010]. Disponible a: http://www.tdr.cesca.es/TESIS_UB/AVAILABLE/TDX-0724106-112503/ [nota 210, p. 74; nota 288, p. 90]).

Ara tinc una primera edició de Mentora de juny de 1927, força mal conservada, en la qual algú va acolorir, això sí, amb molta cura i sense sortir de la ratlla, totes les il·lustracions, una segona de desembre 1930, i..., l’original del dibuix que la Lola Anglada va fer de l’Alícia per al final de capítol VII, el d’”Un te de boigs” (J. Carner, 1927, i V. Compta, 1990), o “Una festa de folls prenent el te” (S. Oliva, 1996), on es diu: “Just després d’haver dir això, es va adonar que uns dels arbres tenia una porta que donava al seu interior” (Oliva, 1996, 78). Qui hagués tingut diners quan al desaparegut Happy Books del carrer Provença es van posar a la venda el dibuixos originals de la Lola Anglada!

A les edicions de Mentora en català, i tal com està indicat a la part superior dreta de la il·lustració, aquesta pertany al capítol VII (pag. 80), i a més representa molt bé el text citat al paràgraf anterior. Al dibuix original també hi ha la indicació “c. de. ll.” (Cau de llebre? Confusió entre conill llebre?). En canvi a l’edició castellana de 1927, també s’inclou al final del capítol VII (pàg. 84 ), però es torna a posar al final del llibre (pàg. 141).

Orenetes i falciots 2010

2010-04-21T11:14:00.008+02:00

Aquest any hem vist i sentit orenetes al patí interior de casa…, a finals de març! I els falciots no hi han arribat fins a mitjans d’abril.

La dotzena d’orenetes nien ens forats de la paret de darrera d’aquest edifici del carrer Sepúlveda.

Els falciots en molts altres llocs, destacant els forats del lateral d’una casa de Casanova, i en aquests forats d’una casa de Villarroel, en una galeria de la qual, alguna vegada un xicot espigat, desgarbat i amb barba ha sortit a tocar l’ ukelele.

Ara recordo que al final no vam comprar en conte Tornano le rondini, a la llibreria Toletta, una de les més interessants de Venezia, però vam comentar que el nom italià estava bé, perquè de vegades sembla que les orenetes rondinin.

Alícia al país de les meravelles

2010-04-19T17:16:00.022+02:00

Ara que ja s’ha estrenat l’Alícia del Burton, o la lectura que el Burton ha fet de l’Alícia del Carroll, i a l’espera de comentar-la -tot i que abans hauria de postejar “Alícia (un viatge al país de les meravelles)” de la Carlota Subirós, que vaig anar a veure amb el Martí-, aprofito per endreçar algunes de les moltes coses que l’Imma Bo, l’Adrià López i jo vam organitzar al 1998 amb motiu del centenari de la mort de Lewis Carroll.

Escrits

Quintana, Jordi. “De Lewis Carroll, de Alicia y otras historias”. Literatura Infantil y Juvenil, núm. 157, p. 66-68, 1998.
Quintana, Jordi. “Els joc de Lewis Carroll a l'escola”. Perspectiva escolar, núm. 221, p. 55-59, 1998.
Quintana, Jordi. “Las diversiones matemáticas de un matemático aburrido: Lewis Carroll”. Números. Revista de didàctica de las matemáticas, núm. 34, p. 25-38, 1998.
Quintana, Jordi. Las matemáticas de Alicia y Gulliver: lo grande y lo pequeño. Granada: Federación Española de Sociedades de Profesores de Matemáticas (FESPM), 2002. [Erratas]
Quintana, Jordi. “Recopilación de obras de Lewis Carroll traducidas a los idiomas y dialectos de España”. Números. Revista de didàctica de las matemáticas, núm. 34, p. 73-76, 1998.
Quintana, Jordi; Bo, Imma. “Lewis Carroll, sentido y lógica”. Quimera, núm. 175, p. 39-44, 1998. SS
Quintana, Jordi; López, Adrià; Bo, Imma. “Lewis Carroll: el sentit del no-sentit”. El Pou de Lletres, núm. 11, p. 56-58, 1998. SS
Quintana, Jordi. “Jugando con el Diácono”. La Esfera. Revista Cultural de El Mundo, núm. 341, 10 gener 1998.

Un web amb el Salva Pou i l’Amadeu Viana

Exposicions

A Vic (4/04-3/05/1998), al Museu de la pell
A Manresa (9/10-1/11/1998), a la Caixa Manresa, amb Joaquim Noguero
A Lleida, a l’UdL, amb l’Amadeu Viana

Altres

14/01/1998) Una xerrada al FNAC de l’Illa que al final va fer el Màrius Serra, i hi va portar el conill blanc. Es va donar un full de problemes carrollians en els que no hi havia la solució
22/01/1998) Una referència de Màrius Serra a l’AVUI
25/02/1998) Una conferència a la Biblioteca Sant Pau-Santa Creu en el marc de l’Aventura de Llegir: “100 anys de la mort de Lewis Carroll”
21/03/1998) Una conferència a l’Ateneu de Sant Just Desvern
04/1998) Una conferència a Almeria
15/04/1998) Una vetllada alicíaca amb xerrada i escenificació, a la Biblioteca Rosa Sensat quan estava a Còrsega, 271
juliol 1998) Un curset a la 33 Escola d’Estiu de l’AM Rosa Sensat
1998) Una conferència i un taller a les XVIII Jornadas de la Sociedad Canaria Isaac Newton de Profesores de Matemáticas

Altres d’altres

Una coincidència temporal amb l’exposició de fotografies de Carmela Llobet al Centre Cívic Can Basté (13/11/1997-7/01/1998): “Alicia en el país de las maravillas. A partir de contactes posteriors va il·lustrar La caça del merma, la traducció/imitació de The hunting of the Snark de Lewis Carroll que va fer Amadeu Viana
Exposició a l'Institut Britànic de dibuixos i fotografies sobre la vida i obra de Carroll (01/1998)
Més referències que mai a CARROLLIA, es el òrgan de comunicació del CARROLLSIG de Mensa España, “que es dedica a les Matemàtiques recreatives, la Lingüística, la Literatura Experimental, el Lògica, la Ciència i tot allò que hagués agradat a Lewis Carroll”, i que fan Josep Ma Albaigés i Francesc Castanyer. Dues mostres: al núm. 56 de març 1998 s’inclouen els problemes que Marius Serra va presentar al FNAC, amb les solucions, i al núm. 57 de juny 1998, es fan correccions a les solucions
Una exposició bibliogràfica a la UAB (12/1998)

I més tard

Un vídeo matemàtic amb l’Imma i el Jaume Puig: Alícia al país de les transformacions geomètriques. [Enregistrament vídeo]. Idea: Jordi Quintana ; Direcció: Jaume Puig; Guió: Imma Bo; Jordi Quintana. Barcelona: Fundació Jaume Bofill, 1994. 1 videocasset [VHS]: 42 min.
Un escrit per a l’exposició de fotos que Nieves Sánchez va fer a “La realidad imaginada” de la Casa Elizalde (18/04-6/05/2000). Recollint aquesta informació he vist que la Nieves Sánchez, al 2003 va llegir la seva tesi doctoral “Evolución de la fotografía a través de la obra de Lewis Carroll: Alicia en el país de las maravillas y a través del espejo”

Les postres

La British Library ha publicat la digitalització i la transcripció de Lewis Carroll's Alice's Adventures Under Ground - Introduction
El millor web de peces musical basades i inspirades en l’obra de Lewis Carroll: Musical Compositions Inspired by Lewis Carroll (Markus Lång)

La torna

Lewis i Alícia, un trucatge de la Xarxa
Algunes imatges del llibres de Carroll, sobretot d’Alícia, que tenim a casa

I més endavant en posaré dels vídeos, dvd, cdrom, cd..., jocs, joguines..., i els 1001 gadgets que tenim a casa

Rimaia, nous veïns a la Gran Via.

2010-02-26T11:28:00.004+01:00

Rimaia, nous veïns a la Gran Via, per trasllat forçós de Casanova, 17, a Gran Via, 550.

Però que és la Universitat lliure La Rimaia?

Ja els he portat novel·les i llibres d'educació per la Biblioteca espontània, lliure, popular...

Albert Jané i Pascual, Carbassó

2010-02-22T11:54:00.002+01:00

Albert Jané i Pascual, Carbassó, va néixer al Vendrell el 15 d’octubre de 1928. Va ser paleta i enrajolador, i va aprendre a toca la gralla amb Macari Domingo i Tort, Macari. Al 1947 va fer de graller del ball de bastons del Vendrell, i amb Jaume Esteve i Oliva, Casalta, va tocar algunes vegades amb la colla de grallers Els Batets de La Bisbal, ja que coneixia al Jaume Batet i Rossell, Graller Batet, i aquest s’havia quedat sol a la colla.

Al 1949, amb Joan Domingo i Puigibet, Jan Macari, i Jaume Esteve i Oliva, Casalta, formen la colla dels Macaris, on hi tocà com a primera gralla fins al 1951. Al 1953 s’integrà a la colla dels Astons, amb la que inicialment hi tocà un any, i posteriorment del 1958 al 1960, quan la deixà per anar a treballar a Alemanya, reincorporant-s’hi en tornar, al 1962.

Al 1964 retorna amb la colla dels Macaris, amb las que segueix fins a la seva dissolució al 1985.
Quan el Carbassó va aprendre a tocar la gralla, ho va fer amb una gralla de quatre claus amb campana metàl·lica, de Josep Casellas, ajustada per ser tocada per un esquerrà, i tot i que ell no ho era, sempre tocà amb “gralles esquerranes”, i fins i tot en Xavier Orriols n’hi va fer una de dues claus.

Gràcies a la seva memòria, moltes de les peces populars de balls de bastons, i dels repertoris dels Astons i dels Macaris, encara són vives al Vendrell.

Tot i que des del dia 15 de febrer ja no estigui amb nosaltres, de ben segur que per Festa Major o per la Fira, les Gralles del Baix Penedès seguiran tocant Matinades pel carrer del Pou.

Tres fotografies de Albert Jané i Pascual, Carbassó.

L’Ofertori de Josep Mercader i Ramon, Astor (l’Ofertori de l’Astor), interpretat per Albert Jané i Pascual, Carbassó, que va ser enregistrat el 7 de setembre de 1988 per Xavier Orriols i Xavier Bayer, i editat a la Col·lecció Fonoteca de Música Tradicional Catalana. Sèrie 1, Documents testimonials-Recerca directa, Volum 1, Música de tradició oral a Catalunya. Font: http://groups.google.com/group/pekegraller

La rifa de porc al Vendrell

2010-01-18T13:36:00.005+01:00

Perquè és Sant Antoni, el divendres 22 de gener farem la Rifa del Porc. Enguany estrenarem un Sant Antoni fet per la ceramista Camil·la Pérez.

Com diu l’Adrià al seu bloc: “Des de l’any 2001, al Vendrell hem recuperat la Rifa del Porc que, tradicionalment es feia per Sant Antoni. Evidentment la festa ha canviat i per raons força òbvies no rifarem un porc viu, però si un lot de productes que, majoritàriament, són derivats del porc. Aquest lot és fruit de les donacions voluntàries de les tossineries i xarcuteries de la vila, les qual són obsequiades amb números per a la rifa per a regalar als seus clients. El que no ha canviat és l’acompanyament musical, la cobla formada per flabiol i tamborí, sac de gemecs i tarota.”

Amades (1932, 113) diu que "al Vendrell, des d'un balcó, el capellà beneeix alhora els animals, aplegats a la plaça, i unes grans coques que hi ha dintre d'un carro, guarnit de verd. Una cercavila passeja per la població els animals beneïts i les coques. Després se les reparteixen els confrares." Amades, Joan. (1932). Les diades populars catalanes (vol. I). Barcelona: Barcino.

Algunes coses santantonianes

Cartell Rifa del porc, El Vendrell 2008
La meva cole de goigs de Sant Antoni
La galeria de goigs de Sant Antoni Abat
I més goigs santantonians a: http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/$_Goigs.htm,
http://bibliogoigs.blogspot.com/, http://www.enlloc.com/goigs/tots.htm
SEIS "GOIGS" ANTE LA FESTIVIDAD DE SAN ANTONIO ABAD. La Vanguardia, dijous 20 de gener 1977, pág. 79

Música (més endavant posaré les partitures)

Ball rodó o Ball rodó Caterineta
Bon dia Elionor o Sardana dels Traginers de Banyoles
L'Estapera (Terrassa)
Els funerals del porc (Berguedà i Solsonès)
Gori, gori, guingui (Qui n'és a dar pinyol, o Pinyeta, pinyol), cançó de les porquejades de Menorca
L'Hereu Riera
La Rifa del porc, melodia que segons Amades (1932, 117) era una "tonada del sac de gemecs que acompanya els porcs rifats el dia de Sant Antoni a Barcelona", a l'Hospital de la Santa Creu
Sant Antoni, cançó popular de Mallorca
Els Tres Tombs, cuplet amb lletra de J. Misterio i música de J. Zamacois
Ball dels gegants de Sant Antoni, David Puertas, 1995
I també: el Ball Rodó (Artesa de Segre), Jotes i el Ball del Panoli (Tortosa), el Ball de Sant Antoni (Reus), el Ballet de Déu (Berga)...

Sant Antoni al Forcall [1] i [2]

No hi podia faltar!

2009-12-18T11:47:00.003+01:00

Per Nadal...

2009-11-30T10:18:00.001+01:00

Parafrasejant la dita…

Per Nadal, qui res no llegeix, res no val

I jo regalo els meus inicis de col·leccions de coses de llibres que tinc a Picassa:

To be...

2009-10-13T13:08:00.005+02:00

En un altre post vaig escriure que “En Jean Paul Sarte va dir que: “Être libre, ce n'est pas pouvoir ce que l'on veut, c'est vouloir ce que l'on peut", o sigui, “Ser lliure no és poder fer el què un vol, sinó voler fer el què un pot”, que en anglès és, “To be free doesn’t mean having the power to do what we want, but it means wanting what we have the power to do”.

Però sobre “To be” i “To do”, abans i després també s’ha dit:

“To do is to be”, Sòcrates, René Descartes, Friedrich Wilhelm Nietzsche
“To be is to do”, Plató, Immanuel Kant, Jean Paul Sarte
“To be or not to be”, William Shakespeare
“To have or to be”, Eric Fromm
[To] “Doobie doobie doo”, Frank Sinatra
“Do, or do not..., there is no try”, Yoda, mestre Jedi a Luke Skywalker

I segueixo el llistat amb:

“Te vi, o te vi con otro. Esta es la cuestión”, llegit a un EP3 de 2008.
“To be or not to be”, d’Ernst Lubitsch
“How to: be or not to be”, d’Erga Netz
"To be and not to be, that is the answer", llibre de Graham Priest
“Two bee or not to bee”
“To bit or not to bit”
“2 beers or not 2 beers”

Ah! I ribot, al revés és To Bir!

I aquest acudit de Quino..., i aquesta imatge manllevada del Flickr

Música de gralles al Vendrell, 2009

2009-10-07T10:42:00.009+02:00

Per quart any consecutiu, el Patronat Municipal Auditori Pau Casals, ofereix, el divendres 16 d’octubre a les 10 de vespre, el concert Música de gralles al Vendrell.

Els concerts Música de gralles al Vendrell, tenen 7 característiques:

Formen part de Cicle de tardor de l’ Auditori Pau Casals i alhora de la programació de la Fira de Santa Teresa del Vendrell.
Homenatgen a grallers, timbalers i grups de grallers de la Vila. El concert d’enguany es dedica al grup de grallers Els Macaris del Vendrell, que ja han complert seixanta anys, des de la seva creació al 1949: Albert Jané, Carbassó; Joan Domingo, Jan Macari, Macari; Jaume Esteve, Casalta; i també a Macari Domingo, Macari, vell Macari; Antoni Ollé, l’Ollé i Josep Sonet, Peces.
Recuperen, reinterpreten i difonen peces musicals per a gralles, que hagin format part del repertori de grallers i de grups de grallers del Vendrell, o que hagin estat composates o arranjades per persones de la Vila.
Hi participen els grups de gralles del Vendrell, que actualment són Les Gralles del Baix Penedès, i els grallers Tocats de canya; i es convida a un grup de gralles de reconeguda qualitat, que enguany són el Ganxets, grallers del Baix Camp.
L’edició d’un programa de qualitat que reculli, difongui i deixi constància escrita del contingut de concert, fent realitat allò de “verbum [et canor] volant, scripta manent” [Programa del concert 2009].
L’encàrrec de composició d’una peça original per a gralles, i la seva estrena, que enguany és la suite Temps, composta per Joan Cuscó i Clarasó.
La publicació d’una selecta d’obres per a gralla del compositor, coeditada pel Patronat Municipal Auditori Pau Casals i Clivis, que enguany és el recull L’Argolla.

[Programa petit]

Una petita cronologia dels Macaris

Antecedents

Albert Jané i Pascual, Carbassó va aprendre a tocar la gralla amb Macari Domingo i Tort, Macari, i venia de tocar amb Els Batets de la Bisbal des del 1947.
Joan Domingo i Puigibet, Jan Macari va aprendre a tocar la gralla amb el seu pare Macari Domingo i Tort, Macari
Jaume Esteve i Oliva, Casalta va aprendre a tocar el timbal amb Carles Mañé i Jané, l’Arlà, i venia de tocar, des de finals del 1946 amb la Colla del Carboner, embrió de Les Gralles del Baix Penedès; i també amb Els Batets de la Bisbal, des del 1947

Imatge: Els Macaris anat a l'hospital, un dia de Nadal de finals dels anys 50 del segle passat.

Els Macaris (cliqueu la imatge per ampliar-la)

Toc d'inici

2009-10-06T13:27:00.004+02:00

Per sisè any consecutiu he tocat el flabiol amb els Ministrils del Camí Ral, al Toc d’Inici de la Festa Major de Barcelona, la Mercè.

Vaig començar al 2004 tocant els flabiol amb el Pau Orriols, el Marc Egea, la Isabel Pla i la Cristina, i al llarg d’aquests anys també hi ha participat en Marc Riera. I abans hi havia tocat el Jordi Meda, el David Miret i no sé si algú mes.

Set de tarda, Palau de la Virreina amb les portes tancades i silenci a l’interior. Algú pica tres cops a la porta i..., les caixes i bombos inicien el ritme introductori del Toc, arranjat pel Jordi Fàbregas el 23/09/1993. S’obren les portes, surten les primeres bèsties del Seguici popular acompanyades de torxes, i tot seguit els Ministrils del Camí Ral, amb els flabiols al davant..., interpretant el Toc d'inici.

L’emoció és intensíssima, tant pels nenes i nenes, i pares i mares, i..., com pels músics que tenim la sort de poder-hi tocar.

Rambla avall, carrer Ferran i plaça Sant Jaume. Enguany hem tocat el Toc pel carrer, vint-i-cinc vegades, més les de l’escenari.

Després del pregó, el Toc d’inici com a acte. Toc d’inici (imatges d’enguany: 23/09/2009), balls de bèsties i gegants, Toc final i..., una altra vegada el Toc d’inici, això sí, més anàrquic, i fent duo amb el espetecs del castell de focs (imatges resum de 2007).

Algunes partitures es poden trobar al llibre: Cordomí, Xavier. Altíssims senyors, nobles bèsties: imatgeria festiva de la Barcelona Vella. Tarragona: El Mèdol, 2001.

Portemanteau i motaleta

2009-09-02T12:08:00.004+02:00

L’amic Guino fa un comentari al post anterior, on diu “I ara surto amb ciris trencats però el nom d'aquest blog es podria haver arrodonit: moleskine+quintana=moleskintana...”. Evidentment el Guino fa un “portemanteau”, mots/jocs, “inventats” i difosos per Lewis Carroll, sobretot al Through the Looking-Glass, i de manera específica al poema “Jabberwocky”. [I]

És excel·lent la traducció que l’Amadeu Viana en va fer a A través de l'espill (Barcelona: Quaderns Crema, 1985), amb el nom de “Barboteixot”, que al 1998 va esdevenir “Xerramiquera”. L'Amadeu es diu "mot-tom"

En Josep Maria Albaigés, director de Carrollia, té un bon recull de traduccions ibèriques i políglotes d’aquest “monstre de les paraules

Com a mestres dels “portemanteau”, que podem traduir com a “mot centaure” (Màrius Serra), o més afrancesadament com a “mot maleta”, o “mot armari”, “mot bagul”, “mot paquet”, “mot penjarrobes”..., o perquè no, afrancesada i autorreferentment com a “motaleta”, a més de Lewis Carroll, no podem oblidar a James Joyce, Jorge Luís Borges i el seus “monstres verbals”, al i gíglic Julio Cortázar, a Guillermo Cabrera, Julián Rios que les va anomenar “maletras”, o al jitanjafòric Vicente Huidobro...

London, Berlin, New York..., El Penedès!

2009-08-19T10:12:00.003+02:00

Tot i que la Marató de TV3 se me'n fot de la virolla, no puc fer més que recomanar la samarreta "El Penedès", a partir de la iniciativa de la Penedesfera.

Crònica personal de la Festa Major del Vendrell 2009

2009-08-07T13:29:00.005+02:00

1) “Les músiques de la cercavila dels grups de cultura popular de la Festa Major del Vendrell de 2009”. Escrit enviat al Diari del Baix Penedès, per ser publicat el 14 d’agost.

2) Matinades: tres dies al Vendrell i un a Sant Vicenç. Plaer immens tot i els llavis fluixos i la poca bufera. Diumenge 26, vam ser uns..., 35! I com li agrada al Bero, vam fer tres grups. Jo vaig anar amb el que va tocar.., al Puig! Dilluns 26, dos grups, i el que jo anava va fer les Cristines, amb bona aturada a cal Casalta, i coca i cava a ca la Cio Pallarès. Gràcies!.

Per cert, el concert de Música de gralles al Vendrell d’enguany, es farà el divendres 16 d’octubre a l’Auditori Pau Casals, estarà dedicat als Macaris, que van començar a tocar ara ha fet 60 anys, i el grup convidat serà els Ganxets, grallers del Baix Camp.

Dimarts vam fer un sol grup i vam anar cap a Ca l’Escori, i a estrenar el “nou” carrer Santa Anna, passant per Ca la Bera i Cal Figueras, per davant de la Santa.

Dilluns, tripa una mica pincantona a Cal Guitarra/La Bombolina/Montserrat. Dimarts popets xunguets al Jorge. I dimecres bacallà a Dr. Robert. Si l’any passat deia que “la tripa de la Bombolina és el meu referent”, enguany ja no ho puc dir. Enguany el meu referent són els callos amb cap i pota del Vilaró, a Borrell-Manso, davant del Mercat de Sant Antoni, i en segon lloc els del Pa i Trago, on després de les matinades de Sant Antoni, del 25 de gener, vam anar a fer un “esmorzar de matadero”, el Bero, el Jordi Puig, el Marc Riera, l’altre Marc, i el bons amics Grallers del Palomar, l’Amadeu, la Lourdes i els altres.

3) L’assaig general de divendres 24, ja consolidat, un altre plaer. Per la iniciativa de l’Embarcada;
pel tocar pel carrer; per la companyia del Josep Guillen de Llorenç al sac; pels pastorets i les pastoretes; per la nova peça del Ball de pastorets, el Baile general, de l’obra Los pastorcillos de Belén, composada per Carles Casals, al 1882, rebatejada com a Capafonts, nom del poble on se va començar a assajar el nou ball; pels comentaris; per les trobades..., per tot. L’assaig és el preludi, la introducció de la Festa Major. Per cert, si el dia 25 és Sant Jaume, 26 Santa Anna, el 27 santa anneta, i el 28 el gos, perquè no busquem un nom pel dia 24?

4) Dissabte vam anar a veure el pregó amb certa il·usió per la seva recuperació (!?), però..., malaguanyada decisió. Provincià, i del tot fora de lloc. La reivindicació principal va ser: 1) Recuperar el pregó. Excel•lent! 2) Recuperar “la figura dels pregoners locals”, fer “pregons genuïnament vendrellecs”, que els facin “vendrellencs que estimin de veritat el seu poble”, que siguin “vendrellencs de debò”...

I penso, entristit: 1) Evidentment Àngel Guimerà mai hagués pogut fer de pregoner. 2) Què vol dir ser vendrellenc o vendrellenca de debò? Ser de nissaga del Vendrell? Ser socis dels Pastorets? Estar empadronat? Fer servir paraules i expressions locals com aboi, l’electra, mixó, quequerequec, alegu, ajupir...?

El joc intel•ligent/infantil de la realitat/representació de la persona/personatge del pregoner/actor, llegint un text de dos nivell, profund/superficial, jugant a autorreferència/descripció, egolatria/desmuntada, em va sembla falsament equívoc, força inestable, i del tot fora de lloc.

I el castell de foc que vam veure tot sopant en la terrassa d’un àtic de l’avinguda Catalunya, força bé, però com cada any, rutinàriament hem de dir: “l’any passat va ser millor, a aquest li faltava ritme”.

5) Diumenge, després de les matinades vam haver d’anar a Arsèguel ja que el Martí, que va anar a les Colònies musical, tocava al concert final de la Trobada d’acordeonistes. Vam arribar 2/4 de 12, just a temps de veure l’entrada del Caramot, que ja n’ha fet vint-i-cinc, ben encès a la plaça Vella, la carretillada dels Diables que ja n’han fet trenta, i des del terrat de cal Inglès i de la Rosa Maria Bera, la fantàstica encesa del campanar, que enguany no ha tingut igual.

6) Dilluns, en Josep Guillen de Llorenç al sac, i jo al flabiol i al tamborí, ens vam estrenar com a mitja cobla del Ball de pastorets. Potser un dia ens posarem nom. Amb el toc tradicional del Pastoret (Si, Do, Ree, Sii, Sool...), vam acompanyar el ball parlat: “Avui estem de festa, que és Santa Anna qui la fa. Au músics! Toqueu la passada, que tots la volem ballar!”.

I després cercavila, passant per la Rambla, fins a la plaça Vella..., i l’apoteosi final (la “patacosi” que deia aquella): l’entrada a la plaça de les trompetes, trombons, bombardí, i la percussió excessiva, de l’Agrupació Musical Santa Anna,
interpretant un popurri de fragments del Toc de vermut, i de L’Amigo, El Rotllet i La Rossanna, de Jaume Vidal, arranjat per, Joan Manel Margalef.

Ah! I excel·ent la idea de les banderoles als balcons del recorregut de la cercavila. Ja ho diu la dita: “A la taula d’en Bernat, qui no hi és no hi és comptat”.

7) I suggereixo la consolidació, la sortida en programa, i la dignificació, dotació de recursos i d’infraestructura del concert de música popular i tradicional, que els grups de música que acompanyen els balls de la cercavila, van fer el dia 24 a la plaça Pep Jai, en el preludi de Festa Major, abans de l’Assaig general. I tampoc estaria malament un Toc de preludi de Festa Major.

...

Afegitó o repicó. I diumenge 2 d’agost, matinades a Sant Vicenç. Tranquil·es, amb carrers silenciosos, i moltes Matinades curtes pujant pel carrer del Pou. Després, bon esmorzar, bones companyies, bones converses i bona tocada, davant de cal Cugat, gràcies al Jan i la Josepa.

Escriptura blocaire

2009-08-07T13:24:00.001+02:00

Potser no he acabat d’assumir l’estil i la realitat blocaire. Sóc del 56. Com deia el coetani Bosé, “Todos poetas los del 56”. Generació entre generacions.

Sóc d’una generació que va aprendre a escriure amb llapis, goma (Milán 430) i maquineta o “Puntax”, i després amb ploma, tinta Pelikan i paper secant. I en alguns moments, amb boli BIC (“Bic naranja escribe fino, Bic cristal escribe normal...”), i més endavant amb retoladors. Els que podien, anaven d’estilogràfica, amb dipòsit de goma que s’omplia en prémer-lo i deixar-lo anar fent el vuit.

Sóc d’una generació de guixar blau o negre sobre folis o holandeses blanques o esgrogueïdes, i quartilles ratllades o quadriculades. Ara són DINA4.

Potser més que escriure, i escriure per a un bloc, “diariejo”, “cronico”, “memoriejo”..., i al llarg del temps ho he anat fent amb l’eina que tinc: paper i llapis, boli o ploma; màquina d’escriure manual o elèctrica, ordinador 286, 386, 486...; disquets de 5 ¼, 3 ½..., i el Works, el Framework...

Ara anoto majoritàriament amb llapis i paper, amb força indicacions d’àncores i extensions, i després, ho escric a ordinador, “wordejo”, corregint, ampliant, donant forma, “googlejant”, enllaçant...

Un cop fort i sec. Història del Ball de Bastons del Vendrell (1733-2008)

2009-07-14T18:46:00.005+02:00

Saltant-me una cua de posts anotats i mig fets (Balanescu, els toros, els ponts del Vendrell, el Quico Palomar, el Campus Mudet, Sant Antoni, l’amic Salvador Caralt, els capgrossos del Martí, el Toc d’Inici...), avui faig publicitat d’un llibre, ja que es presenta aquest dissabte 18 de juliol a 2/4 de 8, al Portal del Pardo del Vendrell.

Un cop fort i sec. Història del Ball de Bastons del Vendrell (1733-2008), escrit per S. Arroyo, J. Quintana, R. Rovira i A. Solé (Cossetània, 2009).

I de complement, dos balls de bastons meus:

La massamorra o Putxeu, putxeu, putxí (Lima, Barcelona, 2001-2002). Peça guanyadora del segon premi en la categoria de gralla en el Primer Concurs de Música per a Ball de Bastons organitzat per la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya el 2002. Va ser estrenada per Iris Gayete i Francesc Sans a la gralla, i Nando Taló al timbal, l’1 de setembre de 2002 a Agramunt. N’existeix un enregistrament al CD Obres premiades en el 1r i 2n concurs de Música per a Ball de Bastons (Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya/ Temps Record. Girona, 2007), interpretada per Iris Gayete i Francesc Sans a la gralla, i Carles Enfedaque al timbal.

Explicació de la peça | Midi | Midi del fragment que des de la Festa Major del Vendrell de 2007, el Ball de bastons del Vendrell, balla al so de les gralles de les Gralles de Baix Penedès | Partitura sencera en Encore | Partitura fragment en Encore | Mp3 de l’enregistrament

La Guixa (Barcelona, 2007). Peça composada també per J. Qual, dedicada al Jaume Cañas.

Midi | Partitura en Encore

Més sobre Càndida Pérez

2009-05-15T14:07:00.007+02:00

Del 27 de maig al 3 de juny: Exposició Càndida Pérez i la seva època, a la Biblioteca Sant Antoni - Joan Oliver

3 de juny, 10 h: Posem nom a l’interior d’illa..., Càndida Pérez, i altres actes

Enregistraments de peces de Càndida Pérez

+ info 1 +info 2

Orenetes, falciots....

2009-05-11T14:53:00.005+02:00

Ja sé que les que tenen pedigrí són les orenetes, sobretot les cuablanca, però la melodia que m’ha acompanyat al llarg de la infància a Muntaner 36, i ara, des de fa uns quants any a la Gran Via, és la de les falcies, bé, diguem-ho bé, la dels falciots. L’àvia Esperança, que era del Penedès, de Sant Pau d’Ordal, ens deia que deien: “Lleva’t, lleva’t dematí!”. Això també ho deia en Josep Maria de Segarra al llibre “Ocells amics” (Barcelona: Juventud, 1947).

Al pati interior de l’illa de casa, ja vaig comentar que al bon temps hi “arriben mig centenar de les falciots i una dotzena justa d’orenetes vulgars”, bé, em sembla que són d’aquestes.

Enguany vaig veure les primeres orenetes des de la terrassa del pis de Vendrell, el dissabte 4 d’abril, i els primers falciots al pati interior de la Gran Via, dissabte 11.

Als tres, a l’Imma, al Martí i a mi, ens agrada sentir-los des del llit i veure’ls al matí, quan clareja, i al capvespre, quan tornen al nius.

Melodies, crit, esgarips..., potser rondinen. A la llibreria Toletta de Venezia, els tres vam veure un llibre a l’aparador que es deia “Tornano le rondini”, i d’aquí ha sortit la idea.

.........
Acabo l’esborrany d’aquestes ratlles, googelejo falciots, i trobo l’escrit “Falciots barcelonins i primaverals” al bloc La Panxa del Bou de la Júlia Costa. I no em puc estar de referenciar 3 escrit del mateix bloc, sobre els cuplets: “Cuplets, tangos i oblits”, “Relliscades musicals” i “Raquel Meller, història frívola -o no tant?-”.

..........
Dimarts dia 12 de maig a les 19 hores a la biblioteca Sant Antoni - Joan Oliver (c/ Borrel, 44), hi haurà una xerrada sobre Càndida Pérez, a càrrec del seu biògraf el Sr. Josep Maria Canals, amb motiu de donar el nom de Càndida Pérez, al pati interior d’illa.

Sant Jordi, llibres i...

2009-05-07T12:26:00.002+02:00

Ha passat Sant Jordi. El dia del meu sant i els de molts altres. Em vaig comprar un llibre que ja he llegit, la primera (?) novel·la negra de Jesús Ferrero, “El beso de la sirena negra”, evidentment a Siruela. Ves per on, un llibre alicíac, com el darrer premi Ciutat d'Alzira, “El col·leccionista de fades”, de Josep Ballester, a Bromera.

Al 1998, l’Imma i jo vam publicar a Quimera “Lewis Carroll, sentido y lógica” (núm. 175, p. 39-44), amb motiu del centenari de la mort de Lewis Carroll (1831-1898).

I com que Sant Jordi és dia de llibres, aquí van els “GOIGS EN LLAHOR DEL GLORIÓS DOCTOR DE LA ESGLESIA SANT GERONI ANTICH PATRÓ DEL GREMI DE LLIBRETERS DE BARCELONA SA FESTA LO 30 DE SETEMBRE”, un reflexiu acudit de Forges a El País de 2/05/2009, i una foto del Martí!

Càndida Pérez

2009-04-27T12:14:00.006+02:00

L'escola d'educació infantil i primària CEIP Ferran Sunyer de Barcelona, va proposar a l'Ajuntament de Barcelona que el jardí interior de l'illa situada entre els carrers Borrell, Parlament, Urgell i Manso, al barri de Sant Antoni del districte de l'Eixample de Barcelona, s'anomenés Càndida Pérez.

El Consell plenari del districte de l'Eixample, de 3 de març de 2009, va acordar per unanimitat proposar a la ponència de nomenclàtor de las calles de Barcelona, denominar a l'interior de l'illa de Sant Antoni: Càndida Pérez.

En aquest espai hi ha la biblioteca pública Sant Antoni-Joan Oliver, un casal per a persones grans, i un jardí amb jocs infantils.

Vegeu algunes notícies al respecte: La comarca d'Olot, 12/03/2009; Gironanoticies.com, 25/04/2009.

Materials per a conèixer la Càndida Pérez i alguns dels seus cuplets.

Elogi de l’acordió

2008-11-16T11:40:00.003+01:00

Primer va ser l’amic Jordi Puig que el 18 d’agost va apostar per l’acordió de la Julieta Venegas en un post al seu bloc La xabeba, i divendres passat (14/11/2008) Agustí Fancelli escribia un interessant “El acordeón y las sopas” a la separata de Catalunya d’El País. Ara jo també m’apunto al tema.

El Martí, el fill de l’Imma i meu, estudia l’acordió a l’Escola de Música de Gràcia. Ja avanço que és cromàtic i que no penso entrar en si cromàtic o diatònic, perquè, com es diu a l’Eclesiastès (3,1): “Per a tot hi ha el moment, i un temps per a cada cosa sota el sol…”.

El Jordi agraeix a la Julieta la seva valentia d’anar “amb un acordió penjat de les espatlle.”, i m’hi apunto, i el reivindico. I des d’aquí, a més del mestre Piazzola, vull recomanar, sense fer diferències entre germans, de nom diferent (acord…, bandon..), els meus referents actuals, que segur que n'hi ha més, però aquests són els meus. Nota: per no carregar d’enllaços els podeu trobar per la Xarxa, de manera especial als propis webs, a la Viquipèdia i al YouTube.

Chango Spasiuk: sol i amb els seus, amb chamamés, tangos o músiques ucranianes
Richard Galliano: amb Anouar Brahem a Khomsa (1995), amb Portal a Blow Up (1996)...
Luciano Biondini: amb Rabih Abou-Khalil a Morton´s Foot (2004) o a Em Portugues (2008)
Dino Saluzzi: sobretot a Juan Condori (2006), o amb Anja Lechner a Ojos negros (2007)
Jean Louis Matinier: a Confluences (2003), amb Renaud Garcia-Fons a Fuera (1999), o a Navigatore (2002), o amb Anouar Brahem a Le Voyage de Sahar (2006) que m'acompanya mentre escric aquestes ratlles

I els divertis The Classic Buskers, que ens va fer conèixer el Xavier, el profe d’acordió del Martí, en un concert que van anar a veure i sentir al Caixa Fòrum .

Ah! I a “casa nostra”, mantenint la germanor instrumental, no em vull oblidar de l’ Artur Blasco, Marc del Pino, Cati Plana, Carles Belda..., Mauricio Villavecchia (amb qui vam tocar acompanyant la Marina Rossell)..., i una mica més enllà, el Kepa Junkera..., i...

Aquí, el Martí i el fill del Xavier amb The Classic Buskers.

Pati interior de l’eixample

2008-11-15T17:49:00.003+01:00

Dimarts 11 de l’11 al matí, des de la galeria de casa, vaig veure per primera vegada una garsa al pati interior de l’illa. Fins ara, a més dels omnipresents coloms i dels agressius i cridaners gavians que nien a un terrat de Villarroel, cada any, al mes d’abril, arriben mig centenar de les falziots i una dotzena justa d’orenetes vulgars.

Quin plaer llevar-se a l’estiu, sentint els crits dels falziots i els “lleva’t, lleva’t de matí” de les orenetes! Quan arriben, a casa fem festa!

Algun pardal, algun periquito, i un ocell que encara no he identificat, formen la fauna avícola del pati interior de l’illa de casa.

D’aquest patí cal ressaltar la vida i la tranquil•litat que hi ha, les vistes a les galeries i finestres dels quatre costats (Al Google Earth: 41º22’58.31” N/2º09’39.64” E), la roba estesa, sobretot els llençols, els dos gats mioladors, les plantes, els porticons i persianes blanques, marrons i verdes..., i l’olor dolça dels croissants de mantega que puja de l’obrador de l’Escribà, sobretot els caps de setmana. Aquest pati interior és el meu paisatge quotidià.

Des de fa uns anys, quan surto a la galeria, ja no miro cap a la dreta per veure la finestra del Santi. Un dia vaig escriure:

Quan surto a la galeria
a estendre la roba
o a mirar les frèsies,
plantades amb els bulbs que em va donar de la mare,
miro cap a la teva finestra
i no hi ets.
I sé que no hi ets ni ets,
però miro cap a la teva finestra.
Els darrers dies
només veia els teus dos gats
que prenien el sol a l’ampit.
Ara res, ara no hi veig res ni ningú,
però segueixo mirant cap a la teva finestra,
i això que sé que no ni ets perquè ja no ets.
Potser més endavant hi vegi algú
però ja no serà la teva finestra,
i llavors deixaré de mirar-la
per no esborrar el teu record, on ets.

Vidres trencats

2008-11-13T19:03:00.002+01:00

Ja fa temps ens van trencar el vidre de darrera del cotxe quan estava aparcat al carrer, a la Gran Via, davant de casa. Els mossos que feien ronda, el van veure i em trucar per l’intèrfon a quarts de tres de la matinada. Duia una engantxina amb CAT. Vaig pensar que potser podia ser el motiu i els mossos em van dir que possiblement.

Avui dimecres 13, en sortir de casa a les 8 del matí, els vidres de la porta del carrer estaven trencats, i hi havia pintades de la bandera espanyola a l’intèrfon. Evidentment ho hem denunciat. Els veïns pensem que aquests, diguem-ne brètols, ho han fet perquè al balcó del principal sempre hi ha una bandera catalana. En aquest pis hi ha una residència d’Aspanias.