dimarts, 21 de març de 2017

«Solo es un bocadillo...»

Avui 21 de març  de 2017, a la classe de PDAAAD del grup M5B de la @EducacioUB hem celebrat una mica el #DMP17

Alguns estudiants han llegit poemes de B. Brecht, G. Rodari, F. Gaínza, N. Celaya i d'altres, i hem, vist clips de R. Waters (Pink Floyd), Zoo (La mestra, dedicada a Marifé Arroyo) i Txarango (Obriu les portes).

Quan hem acabat, he obert un «pps» sobre «Normes i consells tècnics, estètics, educatius i comunicatius per a les presentacions gràfiques» i en girar-me de cara als i les estudiants he vist que una noia estava menjant un entrepà i sense immutar-se ha seguit mossegant i mastegant.

-Em sembla que això de menjar a classe és una falta de respecte a la Universitat, als companys i companyes i a la professió. Som a la Facultat d’Educació i aquesta és una classe de formació de mestres...

-«No creo que esto sea una falta de respeto...» -s’ha sentit al cap fons de la classe- «Solo es un bocadillo...»

M’he enfurismat molt i...

dilluns, 20 de març de 2017

21 de març, dia Mundial de la Poesia




Complemento amb poesies noves sobre educació i escola, les que havia recollit el 2014 i actualitzat el 2015, algunes d’elles extretes del fantàstic blog Poesia Infantil i Juvenil de Sàlvia (@BiblioSalvia)



MI ESCUELA, MI ESCUELA (Homenaje a los maestros), Gloria Fuertes, 1981 #GloriaFuertes100
     
Yo voy a una escuela
Muy particular
Cuando llueve se moja
Como las demás.

Yo voy a una escuela
Muy sensacional
Si se estudia, se aprende,
Como en las demás.

Yo voy a una escuela,
Muy sensacional,
Los maestros son guapos
Las maestras son más.

Cada niño en su pecho
Va a hacer un palomar
Donde se encuentre a gusto
El pichón de la Paz.

Yo voy a una escuela
Muy sensacional.

Fuertes, Gloria. Piopio Lope y el pollito miope. Madrid: Escuela Española, 1981,


UNA ESCOLA TAN GRAN COM EL MÓN, Gianni Rodari, 1963

Hi ha una escola que és tan gran com el món.
Hi ensenyen, mestres, professors,
advocats, paletes,
televisors, diaris,
senyals de circulació,
el sol, les tempestes, les estrelles.

Hi ha lliçons fàcils
i lliçons difícils,
lleixes, boniques  i així així...

S'hi aprèn a parlar, a jugar,
a dormir, a llevar-se,
a estimar i fins i tot
a enfadar-se.

Hi ha exàmens a cada moment,
però no hi ha repetidors:
ningú pot aturar-se als deu anys,
als quinze, als vint,
i descansar una mica.

D’aprendre no se n’acaba mai,
i allò que no sap
sempre és més important
que allò que ja sap.

Aquesta escola és el món sencer
tant gran com és:
obre els ulls i tu també aprovaràs!

Rodari, Gianni. Una scuola grande come il mondo. Trieste: Emme Edizioni, 2013.

(Traducció Ibn al-Balat)


SIN PROFES NO HAY, M. Rosa Serdio 

Bajo la acacia en la sabana
sin un techo o con todos los detalles,
en pleno desierto, en el oasis,
en la alta trocha de los Andes,
en cualquier canal de oriente,
en la escuela más uniformada,
o en un pueblo a la espera de tenerla,
en la orilla del lago Tanganica,
bajo el sol del trópico,
en el norte más norte o
al sur más extremo...
Hay una escuela siempre que alguien 
se siente en círculo con otros
a aprender y a enseñar.
Sin círculo no hay palabra.
¡Sin maestros no hay escuela!



RECUERDO INFANTIL, Antonio Machado, 1899-1907

Una tarde parda y fría
de invierno. Los colegiales
estudian. Monotonía
de lluvia tras los cristales.
Es la clase. En un cartel
se representa a Caín
fugitivo, y muerto Abel,
junto a una mancha carmín.
Con timbre sonoro y hueco
truena el maestro, un anciano
mal vestido, enjuto y seco,
que lleva un libro en la mano.
Y todo un coro infantil
va cantando la lección:
mil veces ciento, cien mil,
mil veces mil, un millón.
Una tarde parda y fría
de Invierno. Los colegiales
estudian. Monotonía
de la lluvia en los cristales.

Machado, Antonio. Soledades. Madrid: Taurus, 1974.


L’ALUMNE (L’ÉCOLIER), Raymond Queneau, 1967

Escriuré el dijous escriuré el diumenge
quan no vagi a escola
escriuré notícies escriuré novel·les
i fins i tot paràboles
parlaré del meu poble parlaré dels meus parents
dels meus avantpassats dels meus avis
descriuré els prats descriuré els camps
les petites coses i les bestioles
després viatjaré i aniré fins a l'Iran
al Tibet o bé el Nepal
i el que és molt més interessant
pel cantó de Sírius o d’Algol
on tot em semblarà tant sorprenent
que en tornar a la meva escola
faré l’ortografia amb malenconia.

Queneau, Raymond. Courir les rues. Battre la campagne. Fendre les flots. París: Gallimard, 1981

(Traducció Inb al-Balat)


SI PUDIERA VOLVER A EDUCAR A MI HIJO/A...
SI PUDIERA SEGUIR SIENDO MAESTRO, Nacho Celaya Pérez

Construiría su autoestima primero
y la casa después. 

Pintaría más con los dedos 
y señalaría menos… 

Haría menos correcciones
y más conexiones. 

Apartaría los ojos del reloj
y le miraría más a él… a ella… 

Me interesaría por saber menos
y aprendería a interesarme más. 

Atravesaría más campos
y contemplaría más estrellas. 

Haría más excursiones
y volaría más cometas. 

Dejaría de jugar serio
y jugaría más en serio. 

Daría más abrazos y besos
y menos tirones de orejas. 

Vería el árbol en el fruto
más a menudo. 

Sería menos firme
y afirmaría mucho más. 

Enseñaría menos sobre el amor al poder
y más sobre el poder del amor.


LOS ÁNGELES COLEGIALES, Rafael Alberti, 1929

Ninguno comprendíamos el secreto nocturno de las pizarras
ni por qué la esfera armilar se exaltaba tan sola cuando la mirábamos.
Sólo sabíamos que una circunferencia puede no ser redonda
y que un eclipse de luna equivoca a las flores
y adelanta el reloj de los pájaros.

Ninguno comprendíamos nada:
ni por qué nuestros dedos eran de tinta china
y la tarde cerraba compases para al alba abrir libros.
Sólo sabíamos que una recta, si quiere, puede ser curva o quebrada
y que las estrellas errantes son niños que ignoran la aritmética.

Alberti, Rafael. Sobre los Ángeles. Madrid: Alianza, 1982.


UN ALTRE  MAÓ A LA PARET (ANOTHER BRICK IN THE WALL) Roger Waters (Pink Floyd), 1979

No necessitem cap educació
No necessitem cap control del pensament
Ni el sarcasme fosc a les classes
Mestres deixeu als nens en pau
Ei, mestres! Deixeu els nens en pau
Al capdavall només són
un altre maó a la paret,
al capdavall només sou
un altre maó a la paret.

Traducció: Ibn al-Balat


Imatge de David Horsey (@davidhorsey)

divendres, 17 de març de 2017

El Mercat de Sant Antoni d'ara fa 30 anys

Ara que aviat tornarà a funcionar el Mercat de Sant Antoni, i que encara s'està discutint la ubicació definitiva del Mercat dominical de llibres (@Santoni_dom), comparteixo aquest petit escrit que vaig fer per la revista Perspectiva Escolar de l'A. M. Rosa Sensat ara fa 30 anys: Quintana, J. (1985). El Mercat de Sant Antoni. Perspectiva Escolar, (96), 51-52.


Matinades de Sant Antoni de 2017: gralles entre llibres