diumenge, 3 de juliol de 2016

Per la graduació de mestres...

Per la graduació de mestres d'educació primària de la promoció 2012-2016 de la Facultat d'Educació de la Universitat de Barcelona*

Bona tarda..., autoritats acadèmiques, col·legues de la Facultat d'Educació..., pares i mares, familiars, amics i amigues dels graduats i les graduades..., i bona tarda a vosaltres, fins ara estudiants i ara també col·legues.

I us anomeno col·legues perquè la meva formació inicial és la de mestre de primària, i la meva experiència educativa, abans de ser professor d’aquesta universitat, ha estat sobretot fent de mestre al que llavors s’anomenava l’EGB.

En aquest acte de graduació voldria compartir amb vosaltres quatre reflexions.

La primera és que quan vau començar la universitat al 2012, i vaig coincidir amb algunes de vosaltres a primer curs, ja éreu una mica mestres per haver escollir aquests estudis, i per tant, aquesta feina i el compromís que comporta.

Ara que heu acabat els estudis, oficialment ja sou mestres, però opino que els bons mestres, són aquelles persones que mai es consideren mestres del tot, perquè volen millorar la seva feina, perquè volen ser més bons i bones mestres cada dia, perquè volen actualitzar-se, perquè treuen conclusions de les seves reflexions personals i de les que fan amb els companys i companyes...

A partir d’ara, a la classe on sigueu tutors o tutores, a més de Mònica, Marina o de Pau, començareu a ser la “senyu” i el “profe”, i això és bo. Però la classe no és només vostra, és vostra, de l’alumnat, i del centre, i per tant allò que hi feu i allò que feu fer al vostre alumnat, ha de formar part d’un projecte més gran, el projecte de l’escola.

D’alguna manera una escola, que està formada per persones, ha de funcionar com un sistema interdependent..., i no com una ouera, un espai tancat i ple de d’ous, però que ni es toquen.

Parleu, compartiu, expliqueu, pregunteu als companys i companyes del vostre centre, perquè és amb ells i amb elles que construïu el projecte educatiu comú. I suggeriu i permeteu que entrin a la vostra classe per observar, per col·laborar, per millorar...

De vegades quan es pregunta quina és la feina més important dels i les mestres hi ha que diu: “Transmetre coneixement”. I aquesta és la segona reflexió...

Vosaltres ja sabeu que és impossible transmetre el coneixement. Les persones només podem transmetre informació. I els educadors i les educadores mirem de transmetre informació, de manera que l’alumnat que la rep, la pugui entendre, la pugui anar integrant, la pugui anar fent seva, se’n pugui apropiar, i per tant, a reconstruir-la en coneixement propi.

Però per això, cal que aquesta informació estigui contextualitzada, sigui situada i significativa, útil i divertida per a l’alumnat, i això comporta que les activitats siguin autèntiques, i que l’entorn d’aprenentatge sigui agradable, facilitador de la comunicació, de l’intercanvi i la col·laboració, que hi flueixi l’afectivitat, la tendresa, les emocions..., allò que algú va anomenar la “tecnologia dolça”, o sigui, les arts, les destreses humanes que “endolceixen” els processos d'ensenyament i d'aprenentatge.

Ara fa una estona que heu entrat en aquest edifici històric de la Universitat de Barcelona -potser per primera vegada i espero que no sigui per darrera-, i heu pujat per l’escala noble  fins aquest meravellós Paranimf, i possiblement no us heu adonat de les 5 estàtues que hi ha al vestíbul, que van esculpir els germans Vallmitjana (Agapit i Venanci) entre 1875 i 1876.

Hi ha...

  • Sant Isidor, un bisbe visigot cristià del segles 7 i 8, amant de la filosofia i de la ciència [+ info]
  • Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Ruixd, també conegut com Averrois, un filòsof, metge, jurista i astrònom de l'Àndalus del segle 12 [+ info]
  • Alfons X el Savi, rei de Castella i de Lleó al segle 13, i amant de la literatura, la ciència, la història, les lleis, la música i els jocs [+ info]
  • Ramon Llull, mallorquí que parlava àrab, i que va ser viatjant, escriptor, filòsof i místic seglar entre els segles 13 i 14 [+ info]. Enguany el recordem en el 700 aniversari de la seva mort.
  • I Lluís Vives, humanista valencià d’origen jueu que als segles 15 i 16 va escriure sobre religió, filosofia, política i pedagogia [+ info]

I aquí va la tercera reflexió...

La diversitat d’orígens, cultures i creences d’aquest personatges il·lustres, possiblement no és res comparada amb les diversitats de nens i nenes que us trobareu a les vostres classes, sobretot si feu de mestres a l’escola pública...

Una dada objectiva: l’informe L’escolarització a la ciutat de Barcelona del curs 2014-2015 que va fer el Consorci d’Educació (2015), indica que la distribució d’alumnat estranger segons titularitat del centre és del 73% als Centres públics i el 27% als Centres privats, concertats o no.

Bé, com deia, si feu de mestres a l’escola pública us trobareu classes en les quals més del 80% dels nens i nenes seran catalans d’origen estranger, com recull el Síndic de Greuges (2018) a l’informe de La segregació escolar a Catalunya.

Aquesta diversitat és un reflex del món real i en ella hi ha la riquesa i. A la classe, a l’escola, no hi ha immigrants, ni alumnat amb necessitats educatives, sinó que hi ha nens i nenes, i els hem d’acollir i atendre a tots

I la quarta reflexió, que potser és més un consell...

Llegiu. Llegiu i rellegiu. Llegiu novel·la, poesia i assaig i recerca sobretot d’educació. I llegiu actualitat, però també la tradició.

El mestre Calvino (1997) deia que de “les lectures de formació d’una persona, sempre queda un nombre enorme d’obres fonamentals que un no ha llegit”, i que “ llegir per primera vegada un gran llibre a l’edat madura és un plaer extraordinari”, però que en “rellegir-lo (...), passa que es tornen a trobar aquelles constants que ara formen part dels nostres mecanismes interns, l’origen dels quals havíem oblidat” ja que “s’amagen en els plecs de la memòria mimetitzant-se amb l’inconscient col·lectiu i individual”.

Llegiu. Llegiu i rellegiu. Llegiu novel·la, poesia i assaig i recerca sobretot d’educació. I llegiu actualitat, però també la tradició.

I entre molts i moltes altres -i he de reconèixer que no sóc objectiu perquè parteixo dels meus referents-...

Llegiu Calvino i Llull, Cervantes i Martorell, Borges i Guimerà,  Austen i RodoredaPerec i Cabré, o Manguel i Teixidor.

Llegiu Carroll i Mestres, Rodari i Sennell, Walsh i Cela, o els Grimm i Carbó, i també Hergé i Max.

Llegiu Rilke i Vinyoli, Machado i Salvat-Papasseit, De Barros (+ info) i Carner, Prévert i Raspall, Fuertes i Casas o Dahl i Desclot.

Però sobretot llegiu i rellegiu Piaget i Vigotsky, Freinet i Freire, Ferrière (els 30 punts de l’Escola Nova) i Ferrer i Guàrdia, Dewey i Schank, Papert i Pérez Gómez, o Stenhouse i Tonucci.

I per acabar, només dir-vos que..., estimeu la vostra professió!

__

Benito, R. i González, I. (2007). Processos de segregació escolar a Catalunya. Barcelona: Fundació Jaume Bofill, Editorial Mediterrània. Recuperat de http://www.fbofill.cat/sites/default/files/464.pdf

Calvino, I. (1997). Por qué leer los clásicos. Barcelona: Tusquets.

Consorci d’Educació de Barcelona. (2015). L’escolarització a la ciutat de Barcelona, Curs 2014-2015. Recull estadístic. Juny de 2015. Recuperat de http://www.edubcn.cat/rcs_gene/extra/01_documents_de_referencia/ InformeEscolaritzacio1415_web.pdf

Sánchez, A. (2008). La segregació escolar dels immigrants a Catalunya. Quaderns d’avaluació (13 ), 55-76. Recuperat de http://csda.gencat.cat/web/.content/home/consell_superior_d_avalua/arees_d_actuacio/publicacions/ quaderns_d_avaluacio/quaderns_d_avaluacio_13/quaderns13.pdf

Síndic de Greuges de Catalunya. (2008). Informe extraordinari: La segregació escolar a Catalunya. Recuperat de: http://www.sindic.cat/site/unitFiles/2266/segregacio_escolar_web.pdf


* Per Marina, Alicia, Desirée, Alba, Laura, Pau, Cristina, Judit, Andrea, Andrea, Judith, Judith, Claudia, Joel, Alexis, Alberto, Jessica, Monica, Esther, Montserrat, Eva i Pepi.