diumenge, 24 d’abril de 2016

Dades, informació, coneixement, saviesa...

El 2007 vaig començar aquesta llista de cites sobre els conceptes: dades, informació, coneixement i saviesa (DICS, en anglès DIKW).

L’interès pel tema, que a més m’ajudà a entendre i assumir millor quina havia de ser la meva tasca com a mestre, se’m va generar amb un article de Neil Fleming, on diu: “Una col·lecció de dades no és informació; una col·lecció d'informació no és coneixement; una col·lecció de coneixement no és saviesa; una col·lecció de saviesa no és la veritat". Flemming, N. (1996). Coping with a Revolution: Will the Internet change learning. En Occasional Paper for Faculty. Nova Zelanda: Lincoln University. Recuperat de http://vark-learn.com/wp-content/uploads/2014/08/Information_and_

Des del curs 1999-2000 miro d’incloure’l, ni que sigui de resquitllada o com a “càpsula”, en les meves classes. Em sembla molt important que els i les mestres siguin conscient que no poden transmetre allò que saben i saben fer, sinó que només poden transmetre o compartir algunes informacions (continguts escolars “transposats” dels socials), i que per tant la seva tasca, a més d’“ensenyar”, és, i potser sobretot, ajudar a aprendre i guiar perquè aprenguin a aprendre.

Les idees base són:

  • Les dades: Unitats bàsiques de la informació, s’observen, recullen, registren... Són “fragments” de la realitat
  • La informació: Conjunt de dades ordenades, organitzades, classificades..., accessibles pels sentits. És concreta
  • Coneixement: Assimilació i integració personal de la informació. Atribució de sentit a la informació. És simbòlic
  • Saber, saviesa: Xarxa de coneixements interioritzats i desenvolupats, amb connexions a l’ús personal i social. Consciència del propi coneixement

La informació es transmet...

Ensenyar, comunicar, compartir..., vol dir transmetre informació de forma contextualitzada, si cal associada a motivació, perquè sigui significativa.

Però si bé la informació es transmet..., el coneixement no es pots transmetre, el coneixement el construeix cadascú.

Algunes cites i referències que m’agraden

> En una conversa al Dex’s Diner, Dexter Jettster diu a Obi-Wan Kenobi: “Em pensava que els Jedis teníeu més respecte per la diferència entre coneixement i…, je, je…, saviesa”. La guerra de les galàxies: Episodi II. L’atac dels clons. George Lucas i Jonathan Hales, 2002

> “On és la vida que hem perdut en viure?
 On és la saviesa que hem perdut en coneixement?
 On és el coneixement que hem perdut en informació?”  T. S. Eliot, La Roca, 1934

> “Información + Evaluación = Conocimiento”. Bunge, M. (2003). Información + Evaluación = Conocimiento. Pliegos de Yuste. (1), 75-84. Recuperat de http://www.pliegosdeyuste.eu/n1pliegos/mbunge.pdf (p. 75)

>“… será preciso que cada ciudadano esté constantemente deshilando información para tejer conocimiento”. Pinto, J. (2005). Empleo y sociedad del conocimiento. Fundación Germán Sánchez Ruipérez, Recuperat de http://www.fundaciongsr.es/pdfs/empleoysdelcono.pdf [al 2008]

>  “…la información, en su sentido más amplio, es decir, como comunicación de conocimiento…”. Castells, M. (1997). La era de la información. Economía, sociedad y cultura. Vol. 1, La sociedad red. Madrid: Alianza (p. 47)

> “La cultura és la cristal·lització del coneixement”. Manuel Castells en una entrevista feta per Joan Barril el 4/05/2004 al Cafè de la República de Com Radio

 > “La informació és indiferent respecte al significat”. Bruner, J (1991). Actos de significado. Más allá de la revolución cognitiva. Madrid: Alianza (p. 21)

“Saber que ensenyar no és transferir coneixement, sinó crear les possibilitats per a la seua pròpia producció o construcció”. (Piaget, J. (2003). Pedagogia de l’autonomia. Xàtiva: Edicions del CReC/Denes (p. 47)

“El coneixement només és coneixement en tant que organització, relació i contextualització d'informacions. Les informacions constitueixen parcel·les de saber disperses.” Morin, E. (2001). Tenir el cap clar. Per organitzar els coneixements i aprendre a viure. Barcelona: La campana (p. 17)

Quan Hugh MacLeod va fer aquest dibuix com a gapingvoid per a redefineschool, poc es pensava l’impacte que tindria a les xarxes socials



De tots els gràfics que podem trobar per la Xarxa cercant imatge del terme DIKW, em quedo amb aquesta



I evidentment he escrit aquestes ratlles escoltant Frank Zappa a l’òpera rock "Packard Goose" de l’album Joe's Garage: Acts I, II & III (Tower Records, 1979), on diu: “Recorda que la informació no és coneixement / El coneixement no és saviesa / La saviesa no és veritat / La veritat no és bellesa / La bellesa no és amor  / L'amor no és música / La música és el millor... / ‘Wisdom is the domain of the Wis (which is extinct)? [aquest jocs WIS-DOM no el sé traduir].

divendres, 22 d’abril de 2016

Neuroeducació...

Dimarts 19 d’abril l’Anna Forés va venir a la classe de PDAAAD-M5A de 1r curs del Grau de mestre de primària de la Facultat d’Educació de la UB, a parlar amb les alumnes sobre neuroeducació i respondre algunes preguntes que l’Anna, la Maria i el Rubén havien preparat. Jo havia fet una introducció pedagògica i “ideològica” al tema i vam veure a classe el clip Neuroeducación: otra escuela, de Yo estudié en la pública, amb David Bueno, Javier Blumenfeld i Anna Forés.

Com a materials complementaris vaig compartir
I per preparar les preguntes i la xerrada de l’Anna Forés, vaig compartir
Sempre he cregut, i he experimentat com a mestre a les escoles (2), i com a psicopedagog als instituts (2) on he treballat, que el clima de classe, l’ambient, allò que al 1995 en vaig anomenar “tecnologia dolça”, l’estima a tots els alumnes, l’afecte, la tendresa, les emocions..., són una de les bases més importants de l’aprenentatge a les escoles i als instituts, i ara també ho estenc a la universitat.

De fet, sempre he tingut al cap allò que quan estudiava magisteri a Blanquerna del carrer Marquès de Santa de Ana, vaig llegir del mestre Piaget: “El desenvolupament de l’ésser humà està en funció de dos grups de factors: els factors biològics de d’herència i d’adaptació, dels quals depèn l’evolució del sistema nerviós i dels mecanismes psíquics elementals; i els factors de transmissió o d’interacció social, que intervenen des del bressol i tenen un paper cada cop més important durant la creixença, en la constitució de conductes i de la vida mental...” (Piaget, J. (1974). On va l’educació. Barcelona: Teide, p. 11). Quina traducció tan bonica que va fer Josep Vallverdú de l’original francès de 1973! 

L’article que faig escriure sobre la tecnologia dolça partia de la meva experiència com a mestre de la llavors EGB, dels posteriors estudis de Pedagogia, que gràcies a l’experiència d’haver fer de mestre em va permetre rellegir als mestres clàssics, sobretot Piaget, Bruner, Vigotski, Freinet i Freire, i filtrar, entendre amb més profunditat i estendre el sentit de les seves idees i propostes.

Però també partia d’algunes lectures per a mi fonamentals, com De l’amor als signes, i Signes, llengua i cultura de Sebastià Serrano (Barcelona: PPU, 1984, i Barcelona: Edicions 62, 1980), –per aquells atzars de la vida vaig ser mestre d’una filla seva–, i de Las tecnologías del yo de Foucault (Barcelona: Paidós/ICE-UAB, 1990). Lectures que van donar fonaments a la meva intuïció pedagògica i que recolzaven les reflexions sobre l’experiència d’educar.

Quan per primera vegada vaig sentir en terme neuromàrqueting, gràcies a en Joan Ferrés, vaig buscar informació i em vaig esparverar força, i quan vaig sentir a parlar de neuroeducació i neurodidàctica vaig creuar el dits i vaig pensar en manipulació i farmacologia.

A poc a poc he anat veient que les descobertes neurològiques en relació a l’aprenentatge anaven donant fonaments biològics a les intuïcions, observacions i experiències viscudes, i a més, a boi sempre les relacionaven amb aspectes emocionals i de context, com els “factors biològics” i els “de transmissió o d’interacció social” de Piaget. De fet David Bueno ho diu ben clar al post Què és això de la neuroeducació –i sobre tot, per a què serveix? del blog El Cer-Bell d’Ara criatures (5/12/2013): “La neuroeducació, o neurodidàctica, és una nova disciplina científica que intenta configurar els aprenentatges de manera que encaixin millor al cervell, a les seves característiques i al seu ritme de maduració”.

Dijous 21 vaig reblar la sessió de l’Anna Forés, connectant algunes de les coses que ella va compartir, amb continguts coincidents i paral·lels que han sortit a les classes de #PDAAADM5A, i vaig comentar el sentit del terme plaer que David Bueno comenta al final del vídeo Neuroeducación: otra escuela. Bé, de fet diu que “un aprenentatge que inclogui aspectes de motivació i d’emoció, y sobretot de plaer, serà un aprenentatge que quedi molt ben implantat al cervell...”, i hi vaig afegir la passió, la passió dels mestres. 

Vaig parlar del plaer d’aprendre, el plaer d’aprendre com a “goig intel·lectual”, i vaig comentar una mica el llibre del Jorge Wagensberg (on parla de les tres fases: l’estímul, la conversa, i la comprensió). Quan preparava la sessió, tot i tenir, haver llegir i fet notes al marge del llibre de Wagensberg, baix buscar informació per la xarxa, i, com era d’esperar, en David Bueno en va fer un comentari al diari Avui (5/11/2007).

Els camins es creuen.