divendres, 16 de juliol de 2010

El meu paisatge quotidià


Pati interior de Gran Via, Villarroel, Casanova i Sepúlveda.

Tot tornant a escoltar Zauberland (2005) de Sonny Thet, del qual també recomano Cello Meets Cello (2000) [!]


dijous, 15 de juliol de 2010

Llibres amunt i avall

Estic molt molest i emprenyat. Ahir al mati van desallotjar la Rimaia de Gran Via 550.

No sabia si titular aquest escrit tal com he fet, o amb “La Gran Via ocupada per desokupar”, o “Adéu veïns”, o “Roba estesa abandonada a la força”...

Vaig baixar al carrer. Dotze furgons dels mossos, abans porqueres –qui sap si haurem de recuperar el nom–, “mossos de negre” antiavalots, amb casc i passamuntanyes –no podrien entrar als edificis públics per dur la cara tapada! –, mirada de mala llet, boca closa i gesticulacions enèrgiques, dos cotxes de la urbana, urbanos –almenys aquests duien la cara enlaire i responien el que podien/volien/sabien/els havien dit–, una ambulància (!)...., i tot el lateral de casa tallat.

Davant del Guitó i del Lido, els okupes desallotjats i alguns col·legues miraven enrabiats i cridaven consignes.

Al gener de l’any passat vaig coincidir amb la detenció dels presumptes terroristes que van fer a la Ronda Sant Pau, al costat de l’òptica dels amics Segarra, i no recordo tanta moguda. He preguntat a un mosso: “Que hi havia terroristes?”. Silenci i mirada de mala llet.

I en mig de tot, un grup de pakistanesos (?) buidaven la biblioteca espontània..., libres amunt i avall, a les mans, amb capses, en carretons..., tot al carrer.

Perdem veïns, perdem roba estesa (llençols i sacs de dormir, calces i calçotets, camises i samarretes, mitjons...), perdem biblioteca popular espontània, perdem façana alegre, perdem festes, perdem els cursos de la Universitat Lliure...

Avui han entotxat tot el que han pogut: portes, finestres pati interior...

I pregunto:
- Perquè els desnonaments tarden tant temps?
- Perquè el desallotjament de La Rimaia ha anat tant despresa (del 2 de febrer al 21 de juliol)?

Per cert. Pocs dies després d’arribar a Gran Via 554, va sonar el timbre del porter automàtic: “Qui hi ha?”, “Correspondència de l’Ajuntament”. Quan vaig sortir de casa a la bústia de tots els veïns hi havia aquesta carta del Fernández Diaz. Bandarra!

Si de Casanova 17, van venir a la Gran Via 550, ara han anat a Gran Via 454..., i demà..., "Barcelona és teva, Barcelona es meva, Barcelona es nostra, Barcelona es gran, gran gran.”, com deia el mestre Gato Pérez a "Barcelona Spot (Barcelona és teva)" de Gato X Gato.

I escrivint això escolto Ludovico Einaudi, pianista minimalista, de vegades nymanià, que em relaxa: Divenire (2007) i Nightbook (2009) [!]

divendres, 9 de juliol de 2010

Les meves llibreries

Avui escriuré sobre llibreries, sobre les que d’alguna manera m’he apropiat al llarg de la vida, i en algun moment n’he fet un espai, ambient i olor quotidiana.

De petit, anava al racó de llibres de la papereria Casulleras del carrer Villarroel, al costat de l’escola Sant Josep Oriol on estudiava, i a la petita botiga de llibres vells de l’entrada de Muntaner 41 cantonada Diputació (jo vivia al davant, a Muntaner 36-Diputació 191), o hi vivia una parenta de la Sonia Bruno, per a alguns la Twiggy espanyola, i més tard en Fassman. Posteriorment vaig ser passejador i comparador de l’Hogar del libro de Bergara, llavors Vergara, i la Hormiga de oro de Portal de l’Àngel, ara Happy Books-La Formiga d'Or...

A l’època del batxillerat i del magisteri, que vaig compaginar amb el treball (...Lostes, Copavisa, Arisó, La Tenda...), el “triangle màgic” de la Castells de Balmes/Ronda Universitat, la Bosch de Ronda Universitat i la Bastinos de Pelai. I també l’Epsilon de Casanova, llavors força política i filosòfica, l’ADC de Comptal, la Herder ara Alibri...

Més tard, la Llibreria Francesa del Passeig de Gràcia, Itaca de Santa Anna, la Crisol de Consell de Cent i la de la Rambla Catalunya, la Documenta, la Catalònia...

I actualment sóc client, comprador ocasional, usuari, passejador, voyeur..., de, per ordre de preferència i anades: la Central del Raval, la Central de Mallorca, Taifa de Verdi, FNAC de Plaça Catalunya, Alibri, la Casa del libro, la Bertrand, la Documenta, l’Abacus d’Ausiàs March i la de Balmes...

I en un altre estil, la Litoral de Vilamarí i La Bola de Sepúlveda (que de fet no és una llibreria), i els diumenges al matí al Mercat de Sant Antoni que ara es traslladarà a la Ronda i a Marquès del Campo Sagrado. I també iberlibro i todocoleccion.

Aquest post ha estat escrit gaudint de:

Penguin Cafe Orchestra Tribute, un tribut japonès de 2007, de la PCO. Si bé gairebé tinc tota la discografia d’ells en CD, inclosos Oskar und Leni i Simon Jeffes: Piano Music, no m’he gastat els 42 € més els del transport que val impotar-lo [!].

Peces que inclou
1. Penguin Cafe Single [Music from the Penguin Cafe -Virgin Records Ltd. - 1976] Shieomi Hasumi
2. Air À Danser [Penguin Cafe Orchestra -Virgin Records Ltd. - 1981] The Other Four
3. Telephone And Rubber Band [Penguin Cafe Orchestra -Virgin Records Ltd.- 1981] Takako Minekawa
4. Pythagoras's Trousers [Penguin Cafe Orchestra -Virgin Records Ltd. - 1981] Yukihiro Takahashi
5. Paul's Dance [Penguin Cafe Orchestra-Virgin Records Ltd. - 1981] Ryuichi Sakamoto + Ren Takada
6. Simon's Dream [Penguin Cafe Orchestra -Virgin Records Ltd.- 1981] anonymass
7. Music For A Found Harmonium [Broadcasting from Home -Virgin Records Ltd.- 1984] MOOSE HILL 
8. Isle Of View(Music For Helicopter Pilots)[Broadcasting from Home -Virgin Records Ltd.-1984] Steve Jansen
9. Southern Jukebox Music [Signs Of Life -Virgin Records Ltd. - 1987] HAAS (a.k.a.Hiroshi Takano)
10. Sketch [Signs Of Life-Virgin Records Ltd.- 1987] KAMA AINA
11. Perpetuum Mobile [Signs Of Life -Virgin Records Ltd.- 1987] Takagi Masakatsu
12. Vega [Union Cafe -Zopf- 1993] Koki Mishina


Si al 1994 els vaig poder anar a veure gràcies que el Martí Abella me’ls va descobrir, al 2002, al 14è Música a la Vila del Vendrell, vaig tocar com a aficionat Music for a found harmonium amb flauta dolça, acompanyat de l’Adrià Grandia a la viola de roda. Simon Jeffes va composar Music for a found harmonium al 1982 en una visita que va fer a Kyoto, on va trobar un harmònium llençat al carrer. Pertany a Prelude & yodel (Broadcasting from Home, 1984), CD que inclou la partitura.

Ara recomano veure i escoltar:
+ info de la PCO: http://www.squidoo.com/penguincafeorchestra i [!]

I com que el post és llarguet he complementat l’acompanyament amb la delícia de Women Composers de Tomoko Mukaiyama al piano.

dimecres, 7 de juliol de 2010

Ratafia

Aquest any he fet ratafia (DG!?) per tercera vegada.

La primera va ser al 2008 i vaig fer servir alcohol etílic, aigua, sucre i càlculs de proporcions, nous verdes de casa del Toño i la Merche de Salas Bajas, i les herbes, espècies, llavors i pells estàndards, que va dir Mossen Cinto: “un aiguardent adobat amb un tros de pell de llimona, quatre o cinc clavells, una nou moscada, una pell de nou verda partida a tallets, i un bocí de canyella d'Holanda, a la qual alguns afegeixen un brot de menta i de marialluïsa, segons el grau d’aroma que se li vulgui donar. Tot això es posa uns dies a sol i serena". I també ho diuen les receptes populars, i en Jaume Fàbrega. 40 dies a sol i serena al Vendrell, i el resultat: olor rara, excessivament amargant (massa nous verdes) i poc gust d’herbes (n’hi havia poques).

Al 2009, seguint el consell del Jordi Moral i la recepta que em va passar de ratafia dels Masos del Cabrerès, de Joan Cots de Sant Hipòlit de Voltregà, vaig fer servir anís dolç de 36º, i de la meva collita, una mica de sec, nous de Salas Bajas, les herbes i les espècies i llavors. 40 dies a sol i serena al Vendrell, i el resultat: bona olor, encara massa amargant, bon gust però encara massa fluix i un retrogust massa alcohòlic.

Enguany la vaig fer diumenge 27 de juny en una garrafa de 4 litres, amb 6 nous verdes de Salas Bajas (4*1.5), 3/4 de barra de canyella del Brasil, 6 claus d’olor del Salvador, 8 anissos estrellats, ¼ de nous moscada de Brasil, 8 llavors de cardamom, una cullerada de cafè de matafaluga, 4 grapats de menta, 4 de tarongina, 4 de camamilla, 4 de marialluïsa, 4 de poliol, 1 de farigola, 1/2 de marduix, la pell d’una llimona de Les Peces, mitja pell d’una taronja, 3 litres d’anís dolç de 36º, i el que hi va cabre d’anís sec de 45º (uns 600 ml). D’aquí a 40 dies a sol i serena al Vendrell, o sigui, cap al 6 d’agost, tastarem el resultat.

Sant Joan de la cabeça gran,
feu que aquesta ratafia,
sigui bona, sigui espessa,
tingui aroma i alegria.

Complements