dilluns, 21 de juny de 2010

Llibres de llibres 4

Dimecres 16 de juny, Sergio Vila-Sanjuán, acabava la seva columna Latidos de Cultura|s de La Vanguardia, amb l’entrada “Nadie acabará con...”, en la que esmentava el catàleg de “Libros sobre Libros” de la llibreria Polifemo de Madrid.

I seguint la tradició, aquestes ratlles les escric escoltant Myts 1234 - La nouvelle serenite, amb peces Jon Hassell, Harold Budd, i el mestre Gavin Bryars (al Spotify).

diumenge, 20 de juny de 2010

Elogi de l’acordió 2

Amb motiu de la 1a trobada d'aules d'acordió que es va fer dijous 17 de juny l'EMM Eixample, amb la participació d’alumnes d’aquesta escola, de l’EMM de Centelles, i el Martí de l’Escola de Música de Gràcia, per segona vegada elogio l’acordió.

El Martí cada vegada està més animat amb l’acordió, li sona força bé, estudia relaxat, treu peces, juga amb els baixos..., i és que el Xavier de l’Escola de Música de Gràcia és un bon mestre.

Aquest any, però, a les Colònies d’Arsèguel, en lloc d’acordió com l’any passat, tant ell com els seus amics Guillem i Martí, faran grallar. Alguna cosa hi té que veure el Manu!











Acordionistes que m’agraden i darreres produccions que escolto


Chango Spasiuk i el seu Pynandí de 2009 amb World Village, que vaig esmentar en un altre post

Richard Galliano i el seu Bach de 2010 amb Universal i Deutsche Grammophon

Dino Saluzzi i El Encuentro de 2010 amb ECM, acompanyat Anja Lechner (violoncel), Félix “Cuchara” Saluzzi (saxo tenor) i la Metropole Orchestra dirigida per Jules Buckley

Jean Louis Matinier i el seu Confluences de 2003 amb Enja, acompanyat de Bobby Rangell (Flauta), Nelson Veras (guitarra acústica) el gran Renaud Garcia-Fons (baix)

Luciano Biondini amb Javier Girotto (saxophones, clarinets, flutes) i el seu Terra Madre de 2005, amb ENJA

Evelyn Petrova i el Year's Cycle de 2004, amb Leo Records, i Upside Down de 2007 també amb Leo Records, fent duo amb Alexander Balanescu al violí.

Cançó per cantar amb un acordió de paper plegat:

Nyigo, nyigo, nyigo,
calces de paper;
totes les musiques

van a cal ferrer.


(Après de l'àvia, l'Esperança Massana, de Sant Pau d’Ordal, cap al 1964)

dimecres, 16 de juny de 2010

T’estimo per activa i per passiva

L’Aula de Poesia de Barcelona, ha fet 20 anys, i per celebrar-ho ha fet sis samarretes d’estiu amb versos de cinc poetes i una poetessa. A l’Imma li he regalat la que més m’ha agradat literàriament i emotiva, la del text del col·lega universitari Eduard Sanahuja: “T’estimo per activa i per passiva”.

Sense desmerèixer als altres autors, em va passar el mateix amb el punts de llibre que van editar quan van fer 18 anys (18 anys, 18 poetes, 18 poemes): el que em va agradar més va ser el de l’Eduard, “No t’arrenquis la pell: les carícies que hi guardes tenen arrels”.

Vicenta N'Dongo recita el poema “T’estimo per activa i per passiva” editat a Sampler d'Amor, de Domènec Duesa i Rudy Gnutti.



I extrec quatre línies del poema "Home assenyat" del llibre Compàs d’espera, de l’Eduard Sanahuja (Alzira: Bromera, 1006 , Premi Poesia Vicent Andrés Estellés, Ajuntament de Burjassot):

“Però jo ho he donat tot de mica en mica,
i ara
és com si mai
no us hagués donat res.”

Seguint el meu darrer costum, he escrit aquestes ratlles escoltat música. Aquesta vegada Sense Trampa, de Cordes Invisibles. En Jaume de La Garriga, amb qui, al 1983 (?) els vaig anar a veure als 4 gats, fa just una setmana que em va dir que havia localitzat el disc a Spotify. Al concert, la guitarra la tocava en Josep Maria Bardagí, i el violí el seu germà Pere Bardagí, amb el que vaig anar a escola, i el Màgic Andreu feia alguns trucs.

Cordes Invisibles era i és una formació per a quartet de cordes i guitarra. Ara, la formació ha canviat, però el Pere hi segueix. El disc conté la suite que Josep Maria Bardagí va composar pel grup, i que va anomenar com ell, Cordes Invisibles, i algunes peces d’Astor Piazzolla. La versió de Libertango que fa en Pere és preciosa.

Extensions libertangueres

No em puc estar de recomanar també:

dimarts, 15 de juny de 2010

Llibres de llibres 3

Però, el Lluís, que no el Bernat, m’ha dit que al 2009 es va editar un selecció d’escrits dels dos The Common Reader de la Virginia Woolf, El lector común. Barcelona: Lumen, 2009, amb traducció i notes de Daniel Nisa, i amb la col·laboració d’Ana Pérez. Un comentari de Manuel Simón: http://blogs.hoy.es/notas-al-margen/2009/4/6/virginia-woolf-lectora-comun

Una curiositat que tenia per casa d’Ivan Illich, que com molts altres mestres, vaig conèixer arran de la lectura de La Sociedad Desescolarizada (Barcelona: Barral, 1974), aquesta vegada, però, en relació a la lectura: Illich, Ivan. En el viñedo del texto. Etología de la lectura: un comentario al Didascalicón de Hugo de San Víctor. México D. F.: Fondo de Cultura Económica, 1993.

Tradueixo d’El narrador como maestro en el mester de clerecía, de Pablo Ancos: «Hugo de San Víctor [c. 1078 - 1141] assenyalava en el seu Didascalicon l'existència de tres formes de lectura, en les quals l'ordre i el mètode eren essencials: la del professor o docent, la del deixeble o discent, i la que fa un mateix. Els tres tipus de lectura queden exemplificats amb les expressions “llegeixo un llibre a algú”, “llegeixo un llibre per mitjà d'algú” i “llegeixo un llibre” (Trimodum est lectionis genus: docentis, discentis, vel per se inspicientis. Dicimus enim ‘lego librum illi’, et ‘lego librum ab illo’, et ‘lego librum’ (Didascalicon III, vii: 57-58)».

I gaudint del preciós Without Sinking de la cel·lista islandesa Hildur Gudnadóttir, que podeu escoltar al Spotify (alta gratuïta), també recomano la “biografia lectora” de Michèle Petit: Una infancia en el país de los libros. Barcelona: Océano/México: Travesía, 2008. Una entrevista de 2008.

I de Michel Tournier: Lecturas de juventud. Barcelona: Nortesur, 2009. Un article de 2003, ¿Existe una literatura infantil?

divendres, 11 de juny de 2010

Llibres de llibres 2

A Taifa he trobat: Velasco, Carmen R. De; Ferrán, Jaime. Introducción a Ezra Pound. Antología general de textos. Barcelona: Barral, 1973. Conté “Cómo leer [Y por qué]”, la traducció al castellà de How to read, de 1931.

Altres referències, -no hi són totes-, que no s’han d’oblidar:

Bloom, Harold. Cómo leer y por qué. Barcelona: Anagrama/Santafé de Bogotá: Norma, 2000. Sobretot: "Prefacio", p. 21-22, y "Prólogo ¿Por qué leer?", p. 23-33. (!)

Carrière, Jean-Claude; Eco, Umberto. Nadie acabará con los libros. Barcelona: Lumen, 2010 (Entrevistador: Jean-Philippe de Tonnac; Fotografies: André Kertész, algunes de les quals les vam poder veure el 2008 al l’Espai Cultural de Caja Madrid, a l’exposició “L’íntim plaer de llegir”).

Hanff, Helene. 84 Charing Cross Road. Barcelona: Empúries, 2002. Què en queda de 84 Charing Cross Road?

Pennac, Daniel. Com una novel·la. Barcelona: Empúries, 1993.

Perec, Georges. El viaje de invierno. Madrid: Abada, 2004.
Woolf, Virginia, "¿Cómo hay que leer un libro?" En: Un cuarto propio y otros ensayos. Buenos Aires, A-Z Editores, 1993. Ara per ara és il·localitzable, però els que saben prou anglès, poden recórrer a:
  • I els que no en sabem, el podem llegir a la pàg. 123 del també recomanable: Ibarz, Júlia; Font, Marçal; Hernández, María. Libropesía y otras adicciones. Barcelona: Libros del silencio, 2009, que té pròleg d’Alberto Manguel.

dijous, 10 de juny de 2010

El motiu de la crisi

No em puc estar de mostrar el motiu fonamental de la crisi i de les mesures que s’estan prenent. El Roto ho va ililustrar al El País del 25 de maig.

Polítics i polítiques, on sou? Enyoro les ideologies compromeses amb el progrés socia, el benestar, la igualtat i la justícia, i també enyoro les accions fonamentades i coherents amb elles.

dimarts, 8 de juny de 2010

Llibres de llibres

Sempre m’han agradat els llibres, els capítols i els articles sobre llibres, biblioteques i la lectura.

Dimarts a tarda, al Salambó, davant d’una Moritz vaig acabar de llegir Tocar los libros, de Jesús Marchamalo (Madrid: Fórcola, 2010), i abans de tancar-lo, en una de les pàgines caca d’oca del final, vaig anotar: “Algunes llibres de llibres. Petites joies que emocionen...”, i vaig iniciar un llistat d’escrits que reprenc, detallo i amplio aquí, tot escoltant el preciós Pynandí (!) de Chango Spasiuk, el rei del chamamé.

I si el chamamé és argentí, també ho és el gran mestre Alberto Manguel (un dossier de premsa), l’autor d’Una historia de la lectura (Alianza, 2002; Random House Mondadori, 2006; segons les meves edicions, tot i que el llibre és de 1996, A History of Reading. Toronto: Knopf Canada), de La biblioteca de noche (Madrid: Alianza, 2007), i de l’escrit “Comment Pinocchio apprit à lire” (En: L'Alphabet de l'espoir: les écrivains s'engagent. París: UNESCO, 2007, p. 25-33), traduït per Jordi Doce a Letras Libres, l’octubre de 2003, i posteriorment inclòs a Nuevo elogio de la locura (Buenos Aires: Emece, 2006, p. 45-60; Lumen, 2006, p. 42-56), llibre alicíac, de títol força erasmista i “cortazarià”. I també és alicíac En el bosque del espejo. Ensayos sobre las palabras y el mundo (Madrid: Alianza, 2001; Bogotá: Norma, 2001). Seria fantàstic que Manguel fes una traducció dels llibres d’Alícia.

De Marchamalo també està molt bé Las bibliotecas perdidas (Sevilla: Renacimiento, 2008). Aquest Sant Jordi em vaig regalar El ABC de la lectura, d’Erza Poud (Madrid: Ediciones y Talleres de Escritura Creativa Fuentetaja, 2000), Filobiblón. Amor al libro, de Jesús García Sánchez (Madrid: Visor Libros, 2010), i Les desventures d’un llibre vagabund, de Paul Desalmand (Barcelona: Empúries, 2010).

I entre altres, també vull referenciar, ara per alfabètic d’autor:
  • Azpeitia, Javier. (coord.). Libro de libros. Madrid: 451 Editores, 2007.
  • BiblioRelatos. Antología de textos del mundo del libro. Barcelona: Casa del Libro, 2008.
  • Buzbee, Lewis. Una vida entre libros. Memorias de un amante de la palabra escrita. Madrid: Tempus, 2008.
  • Calvino, Italo. Si una nit d’hivern un viatger. Barcelona: Edicions 62, 1994 (MOLU/s. XX). Sobretot el capítol I, p. 13-18.
  • Camila Baresani. Il piacere tra le righe. Le seduzioni della lettura. Milano: Bompiani, 2003.
  • Cotroneo, Roberto. Si una mañana de verano un niño. Carta a mi hijo sobre el amor a los libros. Barcelona: Suma de letras, 2000.
  • Joma. Obres completes i altres dibuixos. Barcelona: Mina/Cercle de Lectors, 2005.
  • Perec, Georges. “Notas breves sobre el arte y el modo de ordenar libros”. A: Pensar Clasificar. Barcelona: Gedisa, 2001, p. 26-24.
  • Teixidor, Emili. La lectura i la vida. Com incitar els nens i els adolescents a lalectura: una guia per a pares i mestres. Barcelona: Columna, 2007.
I de llibres de llibres, aquí n’hi ha un munt!: http://sites.google.com/site/veniracuento/libros-que-hablan-de-libros

dijous, 3 de juny de 2010

Sense paraules



Palestine de Yan Tiersen