divendres, 5 de setembre de 2008

Col·lecció de Torres del Vendrell i rodalies (1)

TORRES 1

Torre del Botafoc

És una torre de planta circular construïda al segle XIX (1874), durant en la tercera guerra carlina (1872-1876), que tenia una funció de defensa. Té una alçada aproximada de 8 metres, un radi d’uns 3 metres, i tres nivells: un soterrani i dues plantes amb espitlleres. La porta està situada a la segona planta, i s’hi devia accedir per una escala que possiblement era de fusta i es podia treure.

Si bé fou construïda al 1874, al 1885 es va començar a arreglar, i entre el 1995 i 1996, es va restaurar seguint les propostes de Pau Arroyo (2000), que tot i tenir un gran “respecte per l’obra original”, va incloure algun element com l’escala, fet amb “materials i tècniques de construcció contemporània. (...) perquè es pogués discernir clarament el que no corresponia a la concepció de la torre en el moment de la seva construcció”, fent coexistir el vell i el nou, potser amb una concreció i estètica no gaire acceptada per tots els vilatans.

Està situada al nord del Vendrell, sobre la Riera de La Bisbal i a l’esquerra de la carretera de Valls, en direcció a aquesta localitat, entre l’avinguda de la Riera de la Bisbal i la del Baix Penedès, fa parella amb la Torre del Puig, i dóna nom al carrer i a una llar d’infants. Al Google Earth, es localitza aproximadament a: 41º13’2823” N, 1º31’46.30”E.

Hi ha qui diu que el nom Botafoc té relació amb la seva funció, com en el cas del Botafoc d’Eivissa. En una estada que vaig fer a Eivissa l’any 1999 per fer un curset de geometria al Centre de Professors, mitjançant na Montserrat Tur, vaig aprofitar per anar diverses vegades a l’Armeria Murenu de Vara de Rey, a xerrar amb en Victorí Planells, on a més de comprar-li algunes xeremies eivissenques i agulles d’estendre roba, de les que en faig col•lecció i algun dia en parlaré i mostraré, i de fer-li dedicar discos dels UC, em va deixar fotocopiar algunes partitures recollides per Manuel García Matos, conegut arreu per la seva Magna Antología del Folklore Musical de Espanya, i em va posar en contacte amb en Xico Bufí, al que vam anar a veure l’Imma, el Bero, la Katy i jo, i al a qui entre glop i glop de Frigola, li vaig comprar un preciós tamborí eivissenc, i més endavant unes castanyoles de ginebró pel Jordi Bero. En una de les xerrades amb el Victorí, em va dir que suposava que el Botafoc d’Eivissa es deia així perquè hi havia hagut canons.

Al terrat de la Torre de Botafoc hi havia un canó que girava 360º, i per encendre’l, calia un botafoc, que segons el DIEC és un “pal que portava a un cap la metxa encesa per a calar foc al canó”. Ara bé, Arroyo i Menchon1995), després dels seus estudis i recerques van concloure que el nom de Botafoc “prové del renom dels propietaris de la partida de terra on s'edifica. Els darrers membres d'aquesta família foren Joan Nin i Porta (1877-1919), conegut com «Vell Botafoc»”. Evidentment les conclusions d’Arroyo i Menchon són més serioses i plausibles que les suposicions, però malgrat tot, la coincidència entre la realitat i l’explicació hipotètica, és força curiosa i interessant.

Segons ens ha comentat i ha escrit, en Josep Maria Inglès (Inglès, Josep Maria. L'escut heràldic de la Vila del Vendrell, vindicat. El Vendrell: Edició pròpia, 1976), opina que, seguint el que diu Aixelà (1930, citat a Arroyo i Menchon, 1995), aquesta torre “triangula” amb la del Puig i amb la del “Camí de Tomoví”, acomplint la proposta de construir ”tres torres artilladas formando triángulo”, però segons Arroyo i Menchon (1995), la Torre del Botafoc era una “torre fusellera” com del Puig, que més que triangular, feia línia gairebé recta amb una tercera torre que devia estar “situada al cim de la partida coneguda com «Les Torretes», enderrocades les seves restes els anys setanta del nostre segle durant la urbanització d'aquells terrenys, coneguts com «Vendrell»”, i que “algunes de les persones a les que hem preguntat, recordaven que aquesta torre situada prop de I'anomenat Corralot d'en Virgili, era de planta circular i tenia espitlleres i la porta estava, com en el cas del Puig i del Botafoc, a la primera planta”.

Torre del Puig

De característiques i funcions iguals que les de la Torre del Botafoc, també es va construir a finals segle XIX (1874?). Està situada a l’est/sud-est del Vendrell, sobre el Torrent del Lluc, a l’esquerra de la carretera de Tarragona, “la general” (N-340), en direcció a aquesta localitat. Al Google Earth, es localitza aproximadament a: 41º12’57.11”N, 1º32’1891”E.

Rep aquest nom perquè està dalt d’un turó, d’un puig, el Puig del Vendrell.

Aguilar i Martínez (2003), diuen que va ser utilitzada com a torre de telegrafia òptica civil, i que té el número de registre 54. Sobre aquest fet dubtós, vegeu la Torre del Telègraf.

Torre del Camí de Tomoví, o Torre de I'Hort d'en Milà, o Torre d'en Serra

Torre situada en unes hortes del Camí/Carrer de Tomoví, a Santa Oliva, a la dreta del pàrking de la Policlínica del Vendrell. És més petita i baixa que la del Botafoc i la del Puig, i possiblement tenia una altra funció donada la seva mida i característiques. Com hem dit abans, segons Josep Maria Inglès, triangulava amb la Torre del Botafoc i la Torre del Puig. Al Google Earth, es localitza aproximadament a: 41º12’47.31”N, 1º32’03.35”E.



Torre de les Torretes

Remeto al paràgraf final de la Torre del Botafoc.

Torre del Molí de vent

Molí de vent que està al costat d’una masia coneguda com el Mas o Masia del Bombo (la família dels Bombo n’eren els masovers). “És una torre cilíndrica atalussada construïda damunt d'un cos quadrangular cobert amb volta de creueria sostinguda per quatre arcs de mig punt” (Font: http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1314). Està situada a la Muntanyeta, a la carretera de Calafell, núm. 23, i s’identifica amb un cartell on hi posa. “Masia Molí de Vent, Caralt Soler”. Al Google Earth, es localitza aproximadament a: 41º13’09.40”N, 1º32’41.27”E.


A la casa del carrer Cerdanya del Vendrell tenim un quadre d’aquest Molí, que el va pintar Albert Satacana de Calafell, i que als anys 50 del segle passat, va regalar a "Josep Maria Barnadas, Papitu paperer o Papitu de la pipa, avi de l’Imma Bo Barnadas, la “meva dona”. Dijous 21 d’agost vaig anar a fer fotos al Molí i en veure que era impossible reproduir la imatge del quadre, vaig trucar a la porta i la senyora Maria Lluïsa, molt amablement me’n va deixar fer des de dintre i m’ensenyà per sobre la preciosa masia i alguns quadres i ceràmiques que té amb la imatge del molí. Li dec una còpia del nostre quadre, que li portaré en una altra ocasió, i aprofitaré per conèixer més la història de la masia i del molí.

[Segueix a: Col·lecció de Torres del Vendrell i rodalies (2)]

Col·lecció de Torres del Vendrell i rodalies (2)

[Ve de: Col·lecció de Torres del Vendrell i rodalies (1)]

TORRES 2

Torre del Cintoi


Torre construïda als segle XII o XIII “amb funcions defensives o de vigilància possiblement d’origen romànic. Segons alguns autors podria ser l’origen del nucli del Vendrell, documentat des del 1032. La torre, que només es conserva en part, té planta circular i un diàmetre interior de 3 metres. A uns 4 metres d'alçada hi ha un relleig que fa pensar que la porta deuria estar a aquesta altura. El parament del mur és fet a base de pedres mitjanes, poc treballades però ben alineades i unides amb morter de calç.” (Font: http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1308). Està situada al carrer Cintoi cantonada amb el carrer Josep Bosch, a la dreta de la carretera de Tarragona, en direcció a aquesta localitat, gairebé davant de la fita N-340. Al Google Earth, es localitza aproximadament a: 41º12’47.31”N,1 1º32’03.35E.

Es diu que té aquest nom perquè els terrenys on és, eren d’un home anomenat Cintoi.

Torre del Telègraf o Torre dels Masos de Comarruga

Torre construïda entre 1849 i 1953, situada al punt més alt dels Masos de Comarruga, al carrer Clotes, que surt del carrer del Telègraf. Al Google Earth, es localitza aproximadament a: 41º11’33.26”N, 1º31’31.36”E.

Romeo i Romero (2000), revisant el mapa de l’Instituto Geografico Nacional (IGN 447), de 1952, la localitzen al “Pujol de Reverter”, a la part superior dels Masos de Comarruga i d’ella diuen:

I Aguilar i Martínez (2003), la identifiquen com a “torre de telegrafia òptica civil”, la localitzen al “Turó del Telègraf”, i li assignen el número de registre 154, ja que no en tenia, i està entre la 53-Ermita de Sant Antoni a Altafulla, i la 54-El Puig (!?). També podria ser que hi hagués un error ja que Romeo i Romero (2000) passen de la torre l’Ermita de Sant Antoni (53), directament a la dels Masos de Comarruga, i per tant aquesta fos la veritable 54 i no la Torre de Puig. De fet no he trobat ningú que hagués sentit a parlar mai de l’ús de la Torre del Puig com a torre telegràfica.

Torre del Mas del Francàs

Torre prismàtica rectangular situada al Mas del Francàs, al Francàs. No és una torre aïllada sinó que està integrada al conjunt del Mas. Al Google Earth, es localitza aproximadament a: 41º10’45.19”N, 1º32’46.37”E.

“El lloc del Francàs està documentat des del segle XIV, quan consta que tenia 7 focs. El mas del Francàs és una masia fortificada, ben restaurada i actualment convertida en restaurant. Conserva una torres de planta quadrada amb matacà defensiu. La restauració ha conservat les parets de pedra irregular amb alguns panys de carreus ben escairats, igual que les cantoneres i les llindes i brancals de les finestres. Els portals són de mig punt, adovellats” (Font: http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1300).

Torre de Sant Sebastià


Torre del segle XVI (?) situada darrera del cementiri de Sant Vicenç de Calders, la funció de la qual encara no està clara. Al Google Earth, es localitza aproximadament a: 41º12’26.95”N, 1º30’58.94E.









ALTRES TORRES (+/-)


Torre de l’aigua de Sant Vicenç de Calders


Al Google Earth, es localitza aproximadament a: 41º12’15.54”N, 1º30’52.41”E.

Torre de l’aigua de la Muntanyeta


Al Google Earth, es localitza aproximadament a: 41º13’16.46”N, 1º32’46.37”E.

Torre de l’aigua de Comarruga


Al Google Earth, es localitza aproximadament a: 41º11’18.22”N, 1º32’23.90”E.

I la Torre del repetidor, algunes torres de les torres o “villes” de Comarruga, i les “torres”, àlies campanars d’esglésies com la de Sant Salvador al Vendrell, la de Sant Vicenç, la de Sant Ramon a Comarruga, l’ermita de Sant Salvador de Comarruga..., però això és per un altre dia

Nota

Al web del Patrimonio Nacional (http://www.patrimonionacional.biz/provincia/44/tarragona), hi ha catalogades: “Torre del Cinto (El Vendrell (Baix Penedès))”, “Torre del Puig (El Vendrell (Baix Penedès)), “Torre del Botafocs ( El Vendrell (Baix Penedès)), “Mas del Bombo (El Vendrell (Baix Penedès)), “Torre de Telègraf Òptic (El Vendrell (Baix Penedès) ), “Corralet d'en Virgili (El Vendrell (Baix Penedès) ), i “Castillo. Torre de Mas Francas (El Vendrell (Baix Penedès))”.

I a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, (http://cultura.gencat.net/invarquit/llista.asp?nom=&municipi=431634&comarca=0&proteccio=0&estil=0&epoca=0&Submit=Cercar), a Vendrell, el (Baix Penedès), hi trobem catalogades entre altres: Torre de Telègraf, Torre del Cintoi, Mas del Bombo-Mas del Xombo, Torre del Mas Francàs, Corralot d'en Virgili, Torre de Botafocs i del Puig i Torre del Puig, algunes d’ells amb fotografies de Pere Català Roca dels anys 1963 i 1964.

Preguntes: 1) És possible canviar els noms incorrectes; 2) És possible incloure altres/noves construccions; 3) És possible incloure fotografies on no n’hi ha i actualitzar i/o complementar les de Català Roca amb imatges actuals?; 4) Algú sap què era i què és el “Corralet d’en Virgili”, on és, que hi havia i que hi ha ara, per estar catalogat? Sobre on és i què hi havia, Arroyo i Menchon (1994) el localitzen al Nou Vendrell i diuen que era la tercera torre fusellera del Vendrell, però a les altres preguntes, ara per ara no he trobat resposta.

Informacions extretes de:

Aguilar, Antonio; Martínez, Gaspar. (2003). “La telegrafía óptica en Cataluña: Estado de la cuestión”. Scripta Nova: Revista electrónica de geografía y ciencias sociales, núm. 7, p. 133-156 (Versió en línia a: http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-137.htm [Consulta: 27 agost 2008]).

Arroyo, Pau. (2000). “Conservació-restauració de la Torre del Botafoc del Vendrell”. Miscel·lània Penedesenca, núm. XXV, p. 139-152 (Comunicacions presentades a les 9enes Jornades d'Estudis Penedesencs celebrades a Calafell els dies 31 de maig i 1 i 2 de juny de 1996), (Versió en línia a: http://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaPenedesenca/article/viewFile/64063/92277 [Consulta, 24 agost 2008]).

Arroyo, Pau; Menchon, Joan. (1995). “Conservació i rehabilitació de les torres fuselleres del Vendrell”. Miscel·lània Penedesenca, vol. XX, p. 505-533 (Comunicacions presentades a les 7enes Jornades d'Estudis Penedesencs celebrades a Sant Sadurní d'Anoia els dies 3, 4 i 5 de juny de 1994), (Versió en línia a: http://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaPenedesenca/article/viewFile/59483/92204 [Consulta, 24 agost 2008]).

Castells de Catalunya: http://castellscatalunya.iespana.es/

Castells del Baix Penedès: http://www.weblandia.com/castillos/baixpenedes.htm.

poblesdeCatalunya.cat, Guia del patrimoni històric i artístic dels municipis de Catalunya a través d’Internet, del Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP): http://www.poblesdecatalunya.cat/municipi.php?m=431634

Romeo, José María; Romero. Rafael. (2000). “La telegrafia òptica a Catalunya”. A: Arqueologia de la comunicació. Actes de les IV Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya: Girona, 6, 7 i 8 de novembre de 1997. Barcelona: Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya/Marcombo, p. 575-590 (Fragments en línia a: http://books.google.es/books?id=3zRxLTzEZdgC&printsec=frontcover&dq=isbn:8426712487&hl=ca#PPP1,M1; Resum en línia a: http://www.coit.es/museo/cronolog/sigloxix/1800/cat/cat.htm [Consulta: 27 agost 2008]).

I converses amb Josep Maria Inglès i Josep Maria Bo, durant l’agost de 2008.