dimarts, 22 de juliol de 2008

Flabiol, el Matador i..., el Francàs?

Preparant l'escrit anterior, he tornat a veure la fotografia núm. 27 que Massot (1998), inclou a la selecta de fotografies que intercala entre les pàgines 176 i 177, amb el peu “El tabal de la colla dels Romees, el Vendrell”. Tot i que hi ha qui diu que no es pot descartar del tot que el Francàs sabés tocar el flabiol, no crec que el flabiolaire de la foto esmentada sigui en Francàs, sinó el Matador, en Pau Orpí i Gual de Sant Llorenç d’Hortons, al qual Amades i Tomàs van entrevistar el 2/11/1927, tot just després de la trobada amb els Romeas del 30/10/1927.

Algunes dades:
1) En la crònica de la missió anterior, la del 30/11/1927 al Vendrell i a Vilafranca per entrevistar als Romeas, Amades i Tomàs comencen esmentant la foto 15 (p. 182), i en referir-se al tabal de llautó del Francàs, esmenten la foto 27 (p. 185); en la crònica de la missió a Sant Llorenç d’Hortons del 2/11/1927, quan parlen del Matador (p. 187), comencen esmentant la foto 22; i en la de la missió dels dies 5- 6/11/1927 a Torà, comencen per la foto 30. Potser hi va haver/hi ha un algun desordre en les fotos i les numeracions? Si El Vendrell té la foto 15, Sant Llorenç d’Hortons la 22, i Torà la 30, la foto 27 possiblement també deu ser de Sant Llorenç, i per tant deu ser del Matador.
2) El tabal de la foto 27 és de fusta (foto 1) i no de llautó. El Fracàs tocava amb un tabal de llautó (foto 2) fet per Francesc Badia, Sisquet Llauner del Vendrell









3) Aquí tenim una foto del Francàs als anys 30, la del Matador (!?) de 1927, i una altra dels Matador tocant amb els Gegants de Barcelona, a principis del segle XX.









































4) I aquest flabiolaire de la postal que ja fa uns quants anys vaig trobar un diumenge al matí al mercat de Sant Antoni..., és el Matador?

dilluns, 21 de juliol de 2008

Música de gralles al Vendrell

L’any 2006, Les Gralles del Baix Penedès, l’Ajuntament de Vendrell i l’Auditori Pau Casals del Vendrell, van iniciar la programació anual d’un concert que amb el nom genèric de Música de gralles al Vendrell, homenatgés, amb motiu d’algun aniversari, a grallers i a grups de grallers del Vendrell amb els objectiu de recuperar i difondre peces musicals per a gralles que haguessin format part del repertori dels grallers i/o grups de la vila, o que haguessin estat composades o arranjades per grallers vendrellencs, així com estrenar peces compostes per vendrellencs i vendrellenques, per persones relacionades amb la Vila, o per autors al quals se’ls fes un encàrrec específic.

El 14 d’octubre de 2006 el concert es va dedicar als Macaris: Joan Domingo, Macari, Albert Jané, Carbassó, i Jaume Esteve, Casalta; a també a Antoni Ollé i Jaume Vallès, i al record d’Antoni Mañé, Ton de la Gralla, que feia un any que ens havia deixat. Les peces que es van interpretar, eren peces recollides i referenciades en documents de final del segle XIX i de principi del segle XX, algunes destinades a acompanyar balls populars; peces per a gralla compostes o arranjades per destacats grallers del Vendrell com Josep Mercader, Astor, o Jaume Vidal, Carboner: peces que formaven part del repertori de destacats grallers o de grups de grallers de la vila, com Antoni Mañé, Ton de la Gralla, Els Macaris o Les Gralles del Baix Penedès; i peces compostes per Anna Ibarz, Joaquim Miracle i Jordi Quintana. I s’estrenaren composicions per a gralles de Carlota Baldrís, Adrià Grandia, Jordi López, Montse Meneses i Albert Solé. [Programa del concert 2006]

















El 13 d’octubre de 2007 el concert es va dedicar Joan Vidal i Martí, Tof, en el centenari del seu naixement, i el desè aniversari de la seva mort. El repertori que es va interpretar, va seguir recollint i presentant peces que s’havien tocat a finals del segle XIX i de principi del segle XX; peces composades per Jaume Vidal, Carboner; peces per a gralla de compositors vuitcentistes; i a més s’estrenà l’obra Música amb canya doble, composada per David Puertas, la qual va ser un encàrrec exprés, amb motiu de l’homenatge a Joan Vidal i Martí, Tof. El Patronat Municipal Auditori Pau Casals i Clivis van editar d’una selecta d’obres seves amb el nom de Música amb canya. [Programa del concert 2007]

El concert Música de gralles al Vendrell del proper 11 d’octubre de 2008, estarà dedicat als Romeas. Va ser arran de la col•laboració que els Trips van fer al el 2 de juny del 1901 a la representació que la Lira Vendrellenca va fer al Teatre Romea del sainet Pau de la Gralla o La Festa Major de la Vila, de Ramon Ramon i Vidales, estrenat l’11 de novembre de 1900, tot interpretant un Toc de castells, que de mica en mica, però documentalment a partir de 1908, se’ls va començar a anomenar els Romeas, o com diu Salvador Arroyo, “més coneguts, però per la dicció Els Romeies”.

Si al 1901, quan van tocar al Teatre Romea, el grup del Trips estava format per Francesc Martí i Figuerola,
Trip, Salvador Salvó i Roca, Vador Ticó, i Antoni Claramunt i Mañé, Francàs, al 1908, quan es consolida el nom de Romeas, trobem que el 28 de juliol, el dia del gos, mor en Francesc Martí i Figuerola, Trip, i a partit d’aquell moment, el substitueix en Josep Castellví i Mañé, Pelegrí, que era de Bellvei.

Per tant, homenatjar als Romeas, vol dir homenatjar als Trips, que com bé diu Blai Fontanals, van ser “els primers Romeas”, homenatjar als Romeas de 1908, i també als que van anar configurant el grup fins al 1944, tot ells recollits en la taula de sota.




El repertori previst en aquest concert, estarà seleccionat pels tres grups de gralles que hi participaran (Les Gralles del Baix Penedès i els Tocats de canya, del Vendrell, i Clau de Mar, de Vilanova i la Geltrú), però inclourà diverses peces del repertori dels Romeas, recollides per Joan Tomàs i Joan Amades el 30 d’octubre de 1927, entre les que cal destacar el Toc d’ofertori, la Marxa de la bandera, les Caramelles i la Bolangera. A més, s’estrenarà l’obra per a tres gralles i tabal, Cor de foc, composada per Jordi Fàbregas, que és un encàrrec exprés, realitzat amb motiu de l’homenatge als Romeas. El Patronat Municipal Auditori Pau Casals i Clivis van editar d’una selecta d’obres seves amb el nom de Quatre tocs amb canya. [Programa del concert 2008]

  • Arroyo, Salvador. "Els grallers del Vendrell: les colles de la renaixença castellera (1926-1936)". Miscel·lània Penedesenca, núm. XX, pàg. 593-634, 1995 (Comunicacions presentades a les 7es Jornades d'Estudis Penedesencs celebrades a Sant Sadurní d'Anoia els dies 3, 4 i 5 de juny de 1994), (Versió en línia a: <http://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaPenedesenca/article/view/59486/92207> [Consulta: 22 juliol 2008]).
  • Arroyo, Salvador. "Els grallers del Vendrell: dels primers noms a les primeres colles (1784-1926)". Miscel·lània Penedesenca, núm. XXI p. 199-266, 1996 (Comunicacions presentades a les 8es Jornades d'Estudis Penedesencs celebrades a Sant Pere de Ribes els dies 2, 3 i 4 de juny de 1995), (Versió en línia a: <http://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaPenedesenca/article/view/63787/92218>) [Consulta: 22 juliol 2008]).
  • Fontanals, Blai. (ed.). Nosaltres, els grallers. Barcelona: Escola de Grallers de Sitges, 1996.
  • Massot, Josep. (ed). Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Materials. Volum VIII. Memòria de missions de recerca. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998.
  • Quintana, Jordi. Les gralles al Vendrell: músics i músiques. El Vendrell, 2005 (IV Beca d’investigació Jaume Ramon i Vidales, Ajuntament del Vendrell, 2003).

dimarts, 15 de juliol de 2008

Coses vàries 1

Tot i que no penso transcriure les Moleskines acabades, en la migració a aquest Bloc, si que hi incloure coses de les dues pàgines escrites en la que estic fent servir actualment i que recuperaré durant aquestes vacances del 2008 (Barcelona, El Vendrell, Miranda de Arga, Carcassonne i Salas Bajas), ja que no sempre em podré connectar a Internet:

- Maig 2008. El Jordi Vendrell em va dir: “Quant temps fa que no acabes un boli?” Ni no recordo! Qui acaba la tinta dels bolis?

- El dia 21 d’abril, amb mares i pares de l’AMPA del CEIP Ferran Sunyer varem fer sabó al pati de l’escola: 2 litres d’aigua o 1-1.5 d’aigua i 1-0.5 de colònia (essències), 1 quilo de sosa càustica, remenar amb cura i sense respirar a sobre, i afegir 5 litres d’oli de fregits ben colat. Als meus 51 anys mai n’havia fet.

- Fonètica petonera: bilabial galtal sord, bilabial galtal sonor, bilabial galtal galtal sord, bilabial galtal galtal sonor, bilabial bilabial, bilabial bilabial humit, bilabial bilabial llengual, bilabial nassal, bilabial frontal, bilabial bulval llengual, bilabial prepucial llengual i xuclal, bilabial airal, bilabial manal bufal, nassal nassal, bilabial omès (“A dónde irán los besos que guardamos, que no damos...” Victor Manuel dixit). Això és una OEC, o sigui Obra En Curs, en anglès WIP.

- En Jean Paul Sarte va dir que: “Être libre, ce n'est pas pouvoir ce que l'on veut, c'est vouloir ce que l'on peut", o sigui, “Ser lliure no és poder fer el què un vol, sinó voler fer el què un pot”, que en anglès és, “To be free doesn’t mean having the power to do what we want, but it means wanting what we have the power to do.” Però sobre “To be” i “To do”, abans i després també s’ha dit:

  • “To do is to be”, Sòcrates, René Descartes, Friedrich Wilhelm Nietzsche
    To be is to do”, Plató, Immanuel Kant, Jean Paul Sarte
  • “To be or not to be”, William Shakespeare
  • “To have or to be”, Eric Fromm
  • “Doobie doobie doo”, Frank Sinatra
  • “Do, or do not..., there is no try”, Yoda, mestre Jedi

dilluns, 14 de juliol de 2008

Ball de Pastorets, Mitja cobla..., i Ratafia

- Ahir diumenge 13 de juliol vaig tocar a la Festa Major de Banyeres amb l’Àlex, acompanyant el Ball de Pastorets del Vendrell. De fet en som els músics “oficials”. Ara fa un any l’Àlex i jo ens varem estrenar també a Banyeres com a “Mitja cobla travessera”, i mira que varem grinyolar! ...i fer grinyolar! L’Àlex toca el sac de gemecs amb bordons travessers, o sigui sobre el braç dret, a l’estil del Xufo (en Xavier Garcia en diu sac d’escenari), i jo el flabiol i el tamborí. Mitja cobla..., travessera!
[Ball de pastorets en acció, gentilesa de l'Adrià i el YouTube]

- I avui fa vint dies que tinc la ratafia a sol i serena a la terrassa del pis de Vendrell. Si queda bé, ja ho explicaré i l’any que bé ampliaré la producció. De fet, a Catalunya la ratafia és l’equivalent de l’orujo a Galicia. Acceptant la diferència entre destil·lat i macerat, que uns tenen alambins i altres garrafes de vidre, i que uns ho fan a dins de casa i els altres a fora, cada família es fa el seu licor. I en el cas de les ratafies, amb un gust i unes característiques pròpies de cada casa. La ratafia no és un licor sinó un tipus de licor amb una base alcohòlica i aromàtico-fermentadora comuna, i amb el toc de gustos i aromes dominants i complementaris de cada casa.

Si el 2 d’agost la nostra ratafia quedat bé, en parlaré més, mostraré comparacions de receptes i detallaré la meva.

Perquè moleskinequintana

Va ser al 1998 quan en Filippo de Venezia em va regalar la meva primera Moleskine. Ja la coneixia però mai n’havia tingut cap i la veritat és que des d’aquell moment ja no m’he separat mai més d’elles. Puc dir que ja fa deu anys que sóc molesquiner, tot i que ara, però, enyoro aquelles llibretes de tapes de pseudopell negre, amb el nom gravat.

Aquest bloc pretén ser la meva Moleskine en línia. Una Moleskine, la moleskinequintana, que m’aportarà avantatges com: la possibilitat de tenir sempre en línia allò que hi he anat escrivint, sense haver de rellegir les llibretes ja desades; poder fer cerques per paraules o per termes/etiquetes; i obrir a qui vulgui les meves idees, anotacions, records, comentaris, referències...

Aquest dissabte passat, llegint l’article de l‘Enrique Vila-Matas a Babèlia (La inteligencia de Renard, El País, Babelia, 12-07-08), he trobat el que, entre altres coses, em sembla que serà aquest bloc per mi: “Escribir es una forma de hablar sin que te interrumpan...”. No pretenc crear, ni opinar, ni fer un diari..., simplement vull aprofitar les avantatges del web 2 per, tal com he dit abans, registrar o anotar coses, per poder-hi accedir i fer cerques fàcilment, i si algú les llegeix, bon profit.